(Valls, Alt Camp, 1894 – Barcelona, 1979)

Llatinista i historiador. Llicenciat en lletres a Barcelona, amplià estudis a Bonn, a Florència i a Roma i es doctorà a Madrid.

Auxiliar de les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, intervingué en l’edició del Diccionari Aguiló. Treballà activament a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, com a redactor i com a missioner, i durant molts anys fou redactor literari de “La Veu de Catalunya”. Catedràtic de segon ensenyament i secretari de la delegació del CSIC a Barcelona.

Ha publicat especialment treballs sobre lingüística i literatura llatina medieval i catalana: edició de Torsimany de Lluís d’Averçó (1956), La Gaya Ciencia de Pedro Guillén de Segovia (1962, en col·laboració), les Obres en prosa de Joan de Castellnou (1969), així com la comèdia llatina renaixentista Poliodorus (1953), i Barcino de Jeroni Pau, amb traducció catalana i estudi (1957).

Obtingué els premis de Filologia de l’IEC en 1924 i 1925 amb els seus treballs Vocabulari medieval d’art militar, cetreria i cavalleria i Vocabulari de les arts sumptuàries, respectivament.

Figurà entre els traductors de la Fundació Bernat Metge, per a la qual, i en unió de Marià Bassols, ha preparat els volums I i II de les Històries de Tàcit (1949), i els llibres I i II de la Institució oratòria de Quintilià (1961 i 1964).

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1971).