(Barcelona, 2 octubre 1914 – Girona, 20 gener 1996)

Poeta i traductor. Fill de Josep Maria Boix i Raspall, i germà d’Emili Maria i de Maur Maria.

Influït per López-Picó i l’escola noucentista, va publicar: Angle (1935), Soledat abrupta (1937), Felicitat (1944), Capaltes i mirinyacs (1946), El suplicant, la deu i l’esma (1972, premi Carles Riba del 1971) i Presoner en la boira (1978). Col·laborà a la secció literària del diari “El Matí”.

La seva traducció en vers de l’El paradís perdut (1950) de Milton és modèlica.