Seu d’Urgell, la (Alt Urgell)

Municipi i capital comarcal de l’Alt Urgell (Catalunya): 15,45 km2, 691 m alt, 12.015 hab (2017)

0urgell

Situat a l’Urgellet, a la riba dreta del Segre, prop de la confluència amb la Valira, afluent seu.

Preponderen els conreus de regadiu, per als quals s’aprofiten les aigües del Segre, a través de canals, i es destinen a prats artificials (subordinades a la ramaderia) i als conreus d’horta (patates, llegums, moresc, etc). Té molta importància l’activitat ramadera (bestiar boví per a l’obtenció de llet). Explotació forestal (pi roig, pi negre i pinassa), que permet una indústria de la fusta (serradores). Aprofitament de les argiles miocèniques per a l’elaboració de rajoles.

Entre les activitats industrials cal esmentar en primer lloc l’alimentària, que es basa en la producció de derivats lactis (mantega, lactosa i, sobretot, formatge); hi ha una cooperativa, que data del 1915, i unes lleteres (des del 1923). Hi compta també la indústria metal·lúrgica, i més recentment l’hotelera, a causa de l’afluència de turisme i d’estiuejants.

La població ha crescut regularment des del 1600, i durant el segle XX ha experimentat un procés d’industrialització continuat; ha triplicat la població des del 1920. És el centre d’una àrea comercial que abasta tota la comarca i n’és, a més, el principal nucli de població: hi concentra el 56% de la població, mentre que el 1900 la proporció era del 16%, i el 1857, el moment del màxim comarcal, només tenia aproximadament el 10% del total comarcal. La forta immigració compensa i supera l’emigració existent cap a les grans ciutats.

La ciutat, al marge de les seves activitats industrials i ramaderes, exerceix una triple funció: d’atracció comercial (mercats comarcal i regional), de centre eclesiàstic de l’alta muntanya catalana (seu del bisbat d’Urgell), i un paper fronterer amb Andorra, de la qual absorbeix part de les activitats: seu del copríncep urgellenc.

HISTÒRIA.- Els seus orígens són desconeguts, però segons els documents més antics era anomenada Vicus. Ja al segle VI hi havia bisbat, que aviat aconseguí una gran importància. Alliberada del poder dels àrabs, és probable que abans del 860 ja tornés a ésser cristiana. Segurament hi van residir els comtes d’Urgell abans de traslladar-se a Agramunt i Balaguer. Gaudí d’importants privilegis, com els de l’any 1165 i els que es conserven a l’arxiu municipal: Llibre dels privilegis de 1470 de la ciutat d’Urgell. Es coneixen monedes pròpies, com les de llautó encunyades a la segona meitat del segle XV. Intervingué en les guerres dels comtes d’Urgell, i en les altres des de Joan II fins a la de Successió, en la qual fou partidària de l’arxiduc Carles III. Tingué un paper important en les guerres carlines del segle XIX, com a centre dels absolutistes. Durant el Trienni Liberal hi residí la Regència d’Urgell (31 agost 1822). A la tercera guerra carlina hi hagué l’exacció de Tristany (1874), i els carlins hi establiren el quarter general fins al 1875, en què la ciutat fou ocupada per Martínez Campos.

ART.- La catedral de la ciutat és romànica, del segle XII, obra d’un grup de picapedrers llombards dirigits per Ramon Llombard, que la van començar el 1175. La planta té tres naus i el creuer té cúpula montada sobre petxines i cinc absis. La volta és de canó seguit a la nau central i al creuer, i d’aresta a les naus col·laterals. Els pilars tenen forma de creu. Hi ha una galeria porticada sobre l’absis central i finestres claustrals a la nau principal. La façana té tres cossos i, a banda i banda, dues torres escapçades iguals. Del claustre, adossat a l’església, només tres galeries són originals (segle XII), i formen un seguit d’arcades sostingudes per columnes amb capitells. Aquests capitells, com altres elements ornamentals, són obra de picapedrers pirinencs; tenen formes vegetals, animals i humanes, amb temes trets de l’Apocalipsi. A l’església hi hagué nombroses obres d’art romàniques, la majoria de les quals es troben actualment en museus. Continua en possessió de la seu el còdex del segle X, còpia dels comentaris del Beat de Liébana a l’Apocalipsi de sant Joan. Al costat dels claustre hi ha l’església romànica de Sant Miquel (segle XI), de tres absis decorats amb arcs llombards. L’església dels dominicans és gòtica, del segle XIV, i té una sola nau.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesTurismeBibliotecaSedis BàsquetRàdio

171 pensaments sobre “Seu d’Urgell, la (Alt Urgell)

  1. Retroenllaç: Sant Pere Cercada, monestir de | Dades de Catalunya

  2. Retroenllaç: Sant Esteve del Pont | Dades de Catalunya

  3. Retroenllaç: Riu i Cabanes, Ramon | Dades de Catalunya

  4. Retroenllaç: Quera, la -Alt Urgell- | Dades de Catalunya

  5. Retroenllaç: Sobrequés i Vidal, Santiago | Dades de Catalunya

  6. Retroenllaç: Pont d’Arsèguel, el | Dades de Catalunya

  7. Retroenllaç: Peitaví, Antoni | Dades de Catalunya

  8. Retroenllaç: Patau, Guillem Arnau de | Dades de Catalunya

  9. Retroenllaç: Andorra, Principat d’ | Dades de Catalunya

  10. Retroenllaç: Oriol, Pere | Dades de Catalunya

  11. Retroenllaç: Nantigís | Dades de Catalunya

  12. Retroenllaç: Museu Episcopal de Vic (MEV) | Dades de Catalunya

  13. Retroenllaç: Museu Diocesà d’Urgell | Dades de Catalunya

  14. Retroenllaç: Miravelles | Dades de Catalunya

  15. Retroenllaç: Martinet | Dades de Catalunya

  16. Retroenllaç: March, Antoni | Dades de Catalunya

  17. Retroenllaç: Marañón, Antonio | Dades de Catalunya

  18. Retroenllaç: Jou, coll de | Dades de Catalunya

  19. Retroenllaç: Jocs Olímpics de Barcelona | Dades de Catalunya

  20. Retroenllaç: Gutiérrez, Francesc | Dades de Catalunya

  21. Retroenllaç: Gonçalvo, Ramon | Dades de Catalunya

  22. Retroenllaç: Garriga i Massó, Joan | Dades de Catalunya

  23. Retroenllaç: Moragues i Mas, Josep | Dades de Catalunya

  24. Retroenllaç: Freixa i Ortega, Lli | Dades de Catalunya

  25. Retroenllaç: Font (varis) | Dades de Catalunya

  26. Retroenllaç: Fonoll i Guarda, Ot | Dades de Catalunya

  27. Retroenllaç: Fiter i Cava, Lluís Ignasi | Dades de Catalunya

  28. Retroenllaç: Ferrer i Domènech, Lluís | Dades de Catalunya

  29. Retroenllaç: Farré i Costa, Josep | Dades de Catalunya

  30. Retroenllaç: Farga de Moles, la | Dades de Catalunya

  31. Retroenllaç: Estendard de Sant Ot | Dades de Catalunya

  32. Retroenllaç: Espés, Joan d’ (varis) | Dades de Catalunya

  33. Retroenllaç: Espar i Tressens, Josep | Dades de Catalunya

  34. Retroenllaç: Dorregaray y Dominguera, Antonio | Dades de Catalunya

  35. Retroenllaç: Dalmau i de Baquer, Lluís | Dades de Catalunya

  36. Retroenllaç: Creus, coll de | Dades de Catalunya

  37. Retroenllaç: Colldarnat | Dades de Catalunya

  38. Retroenllaç: Coderch, Antoni | Dades de Catalunya

  39. Retroenllaç: Castellciutat | Dades de Catalunya

  40. Retroenllaç: Cassany, Rafael | Dades de Catalunya

  41. Retroenllaç: Casanovas i Cantarell, Andreu | Dades de Catalunya

  42. Retroenllaç: Carmig, Francesc | Dades de Catalunya

  43. Retroenllaç: Cardona i Enríquez, Enric de | Dades de Catalunya

  44. Retroenllaç: Bonet i Giménez, Xavier | Dades de Catalunya

  45. Retroenllaç: Beatus de la Seu d’Urgell | Dades de Catalunya

  46. Retroenllaç: Batlle i Ametlló, Esteve | Dades de Catalunya

  47. Retroenllaç: Arnau (varis) | Dades de Catalunya

  48. Retroenllaç: Arnau Roger de Pallars | Dades de Catalunya

  49. Retroenllaç: Tresponts, monestir de | Dades de Catalunya

  50. Retroenllaç: Alt Urgell, l’ | Dades de Catalunya

Respondre