(Barcelona, 5 agost 1862 – 13 març 1928)

Fabricant i polític. Fill d’una família d’industrials i germà de Santiago Rusiñol. Treballà des de jove en una fàbrica de filatura i poc després organitzà a Manlleu la fàbrica de Rusiñol Germans, de la qual fou director gerent. Fou fundador i president de l’Associació de Fabricants del Ter i contribuí al desenvolupament econòmic d’aquella regió.

Partidari del proteccionisme, fou contrari a l’autonomia de Cuba. El 1899 fou elegit president del Foment del Treball Nacional, i el 1900 fou el delegat d’Espanya a l’Exposició Universal de París.

Milità a la Lliga Regionalista, de la qual fou elegit president, però dimití el 1904 com a protesta contra el discurs de Cambó a Alfons XIII de Borbó en la seva visita a l’ajuntament de Barcelona, malgrat el retraïment acordat.

Fou diputat a les corts per Barcelona el 1901 i el 1903, i senador en diverses legislatures; les seves intervencions foren sobre la qüestió catalana, especialment quan tingué lloc la formació de la Solidaritat. Fou també president de la Societat Econòmica d’Amics del País i del Banc Vitalici d’Espanya (1926).