Comarca de Catalunya: 262,78 km², 31.738 hab (2017), densitat: 120,78 h/km², capital: Banyoles

Consta de 11 municipis: Banyoles – Camós – Cornellà del Terri – Crespià – Esponellà – Fontcoberta – Palol de Revardit – Porqueres – Sant Miquel de Campmajor – Serinyà – Vilademuls

Situada a l’extrem nord-oriental del Principat, entre les comarques de l’Alt Empordà (nord i nord-est), el Gironès (sud i sud-est) i la Garrotxa (nord i nord-oest).

GEOGRAFIA FÍSICA – Fisiogràficament comprèn una petita plana, continuació per occident de la plana empordanesa, centrada per l’estany de Banyoles i que s’estén de nord a sud des del Fluvià fins a prop del Ter. L’extrem més occidental, entra en contacte amb els últims contraforts garrotxins de la muntanya de Rocacorba. És una terra d’estanys, que ocupa el darrer graó d’una sèrie de grans blocs terciaris disposats paralel·lament, del qual afloren margues blaves (xalió), anomenades margues de Banyoles, i els sediments continentals pliocènics que diposità l’antic llac de Banyoles, quan ocupava un sector més extens que l’actual.

El clima és mediterrani, poc continentalitzat a causa de l’ampla obertura al mar per llevant; les temperatures són suaus i les precipitacions abundants (entre 800 i 900 mm anuals, depenent de l’altitud); són importants els vents del nord, freds i secs. La xarxa hidrogràfica la constitueix el Fluvià pel sector nord, i els afluents del Ter, el Terri i la riera de la Farga, que davallen en direcció nord-oest – sud-est, fins a desguassar al seu tributari, ja fora de la comarca. L’estany de Banyoles, al centre de la comarca, és, peró, el fenomen hidrogràfic més notable; d’origen càrstic és alimentat per corrents d’aigües subterrànies provinents del Pirineu.

La vegetació potencial es típicament mediterrània (alzines, roures martinencs), encara que actualment es troba substituïda per boscos de pi blanc i matoll. A l’entorn de l’estany de Banyoles, la vegetació dominant és higròfila (joncs, bogues i canyars).

POBLACIÓ – L’evolució demogràfica de la comarca al llarg del segle XX ha estat positiva; l’any 1900, comptava amb prop de 14.000 h, el 1950, arribava a prop de 16.000 h, i els decennis posteriors les xifres de població experimentaren uns majors increments; les dècades del 1980 i 1990, si bé suposaren una continuació en l’evolució demogràfica de la comarca, no arribaren a assolir increments anuals com els de decennis anteriors. Aquest increment demogràfic ha estat capitalitzat en bona part pel municipi de Banyoles; per contra, foren els municipis de muntanya els que perderen un major nombre d’habitants.

ECONOMIA – L’economia comarcal es basa en el sector secundari i en el comerç. Hi predominen els conreus de secà sobre els de regadiu, destaquen els conreus cerealístics (blat, ordi, blat de moro i civada) i els farratges. Ramaderia de bestiar porcí, boví i oví. El municipi de Banyoles concentra la major part de les indústries de la comarca; hi tenen importància les dedicades als transformats agropecuaris, la tèxtil, la de la construcció, la metal·lúrgica i l’alimentària. El turisme és una de les principals fonts d’ingressos, malgrat que resta concentrada al voltant de l’estany de Banyoles. Des del punt de vista comercial, Banyoles és centre d’una àrea dependent de Girona.

HISTÒRIA – El Pla de l’Estany és una comarca de creació recent, ja que la divisió territorial del 1936 no la considerà com a tal; el 1988, però, la segregació d’onze municipis dels sector més nord-occidental del Gironès aprovada pel Parlament de Catalunya en permeté la creació.

Enllaços web: Consell Comarcal – Estadístiques – Turisme