(Catalunya, 22 juliol 1936 – )

(PSUC)  Organització política. Fundada per la fusió de la Unió Socialista de Catalunya, el Partit Català Proletari, el Partit Comunista de Catalunya i la Federació Catalana del PSOE. Convertit en el partit comunista de Catalunya, sota la direcció del seu primer secretari general, Joan Comorera, participà en els governs de la Generalitat i defensà una política oposada a la revolucionària del POUM i de la CNT-FAI durant la guerra civil. Després, fins al 1948, mantingué una lluita de maquis al Pirineu.

Expulsat del partit Comorera el 1947, el PSUC es reorganitzà, a la clandestinitat, sota la direcció dels seus secretaris generals, Josep Moix (1948-65) i Gregori López i Raimundo (1965-77), especialment en els mitjans obrers i culturals, propugnant una línia de compromís de totes les forces oposades al règim franquista per tal d’assolir la democràcia i l’autonomia catalana.

Favorable al corrent d’eurocomunisme durant la secretaria general d’Antoni Gutiérrez i Díaz (1977-81), experimentà un creixement de militància i influència i uns bons resultats electorals (1977-80).

Però la crisi interna durant la secretaria general de Francesc Frutos (1981-82) i, de nou, d’A. Gutiérrez i Díaz (1982-86), suposà l’escissió (abril 1982) dels contraris a l’eurocomunisme, que crearen el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), i provocà la seva forta davallada electoral (1982-87).

A partir d’aleshores s’intentà contrarestar aquest retrocés amb la fundació d’Iniciativa per Catalunya (IC) -amb l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra i el PCC-, durant la secretaria general de Rafael Ribó (des del juliol 1986), federació de partits en la qual s’ha integrat plenament el PSUC, traspassant-li les seves principals funcions.

Enllaç web:  Partit Socialista Unificat de Catalunya