(Reus, Baix Camp, 25 desembre 1946 – )

Endocrinòleg i dramaturg. Fundador i director de la companyia La Tartana (1969). El 1970 guanyà el premi Joan Santamaria amb Petita història d’un home qualsevol, quinze escenes ambientades a pagès (Baix Camp). El món de la gent de mar (Cambrils) quedà reflectit a Vermell de xaloc (1972) i l’ambient industrial dels afores de Reus, a Llumí d’or (1975), una trilogia emblemàtica del compromís social en consonància amb l’època.

Després d’onze anys allunyat de l’escenari, Gomis inicià una segona trilogia en què prengué més relleu el personatge: Capvespre al jard (1986), que Lluís Pasqual muntà al Teatre Lliure i que obtingué el premi Crítica Serra d’Or (1990); Al fil de la mar (1992), i El mercat de les delícies (1993). Ha conreat també la prosa de no-ficció amb Barques i fogons. La Frau (1990), Viatge a la Mar de la Frau (premi Narrativa Enciclopèdia Catalana 1992) o El Gabriel Ferrater de Reus (1997), una biografia del poeta.

La seva tasca científica es desenvolupà a la Universitat de Barcelona i a l’Hospital Clínic, com a cap de la secció de diabetis, i a l’Institut Pi i Sunyer d’Investigacions Biomèdiques. Fou professor convidat a la universitat lliure de Brussel·les (1982-84) i ha obtingut diversos guardons per la seva recerca mèdica.