(Barcelona, segle XIV – 1434)

Polític. Ciutadà de Barcelona, membre destacat del partit de la Biga. Fou conseller de Barcelona en 1406-07 i en 1411-12. En 1407-08 patronejà una de les galeres trameses per la ciutat al papa Benet XIII per a traslladar-lo a Cotlliure. Fou un dels parlamentaris que demanaren al rei Martí I l’Humà que designés successor. Sota Ferran I de Catalunya fou cridat a consell del rei en la seva decisió de sotmetre per les armes la revolta de Jaume II d’Urgell (1413).

Durant el bienni 1414-16 fou conseller segon de Barcelona. En l’exercici d’aquest càrrec s’enfrontà amb el rei (1416) per la qüestió del vectigal (impost sobre el transport de mercaderies), que el rei es negava a pagar. Fiveller fou qui li va transmetre la decisió del Consell de Cent, que considerava enemic de la ciutat tot aquell que no respectés els impostos i costums. La tradició suposa (cosa que sembla certa) que l’enfrontament fou molt violent.

Uns quants anys més tard (1418), essent conseller en cap, formà part d’una comissió que exigí d’Alfons IV el Magnànim la retirada dels estrangers dels càrrecs públics. El 1423 era a Càller (Sardenya), on féu testament i s’anomenà senyor de Guirdo (o Girdo) i marquès d’Oristany. De nou al continent, fou novament conseller en cap el 1427 i durant el seu mandat féu portar a la ciutat l’aigua de la font de Sant Just. Féu el darrer testament el 1434.

La seva actitud va fer de Fiveller una figura mítica de les llibertats i la fermesa dels catalans davant el poder reial; el 1844 hom col·locà la seva estàtua a la façana de la casa de la ciutat de Barcelona, i el 1881 el seu retrat a la galeria de catalans il·lustres. A l’època de la Renaixença fou exaltat com un dels herois del país.