Municipi i capital de la comarca de l’Alt Empordà (Catalunya): 19,30 km², 39 m alt, 45.726 hab (2016)

Situat entre la Muga i el seu afluent, el Manol, a la plana empordanesa, al nord de Girona.

ECONOMIA.- L’agricultura, en retrocés a causa de l’expansió urbana, es limita a petites zones dedicades als conreus d’horta, cereals i farratges. La indústria és molt diversa; sobresurt amb força diferència la siderometal·lúrgica (fabricació de productes metàl·lics, bicicletes, motocicletes, maquinària agrícola); també són importants l’obtenció de materials per a la construcció, la fabricació de material elèctric, la indústria de la fusta i de la pell i la confecció. La indústria hotelera, gràcies a l’estratègica localització entre França i la Costa Brava, s’hi troba molt desenvolupada. El sector econòmic més important és el de serveis (comerç, centres d’ensenyament, d’assistència, etc) i és el nucli més important de tot l’Empordà per la seva funció comercial, en centralitzar els variats productes agropecuaris comarcals; mercat setmanal (dijous) i diverses fires anuals.

POBLACIÓ.- L’increment de població fou lenta fins al 1900; gràcies a la instal·lació del ferrocarril (1877) experimentà un ràpid desenvolupament urbà, i des de llavors acusà un augment que mantingué durant tot el segle XX, en part gràcies a l’increment industrial i fonamentalment dels serveis. És la segona ciutat de les comarques gironines quant a nombre d’habitants.

HISTÒRIA.- Poblada pels romans amb el nom de Ficariis, en resten una làpida i una necròpolis i diversos vestigis. Destruïda probablement durant les invasions bàrbares, reapareix documentada al segle IX. Pertanyé al comtat de Besalú fins al segle XII, quan passà al comtat de Barcelona. Al segle XIII Jaume I el Conqueridor la féu vila reial (1276). Al segle XIV tenia uns 500 hab i començà a adquirir importància: s’hi desenvolupà una comunitat jueva, i fou designada cap d’una extensa batllia.

Al segle XVII, després de participar en la guerra dels Segadors contra Felip IV, fou ocupada en dues ocasions (1675 i 1689) pels francesos en les guerres entre Espanya i la França de Lluís XIV. Amb la reorganització administrativa del segle XVIII, derivada del decret de Nova Planta (1716), passà a dependre del corregiment de Girona. Durant el regnat de Ferran VI de Borbó fou construït el castell de Sant Ferran (1753). Al final d’aquest segle fou novament ocupada (1794), durant la guerra contra la Convenció francesa, i posteriorment, durant la guerra del Francès. Al llarg del segle XIX es guanyà una sòlida tradició republicana i federal, a través de personalitats com Abdó Terrades, que en fou alcalde, Narcís Monturiol, inventor del submarí Ictíneo, i Joan Tutau, que fou ministre de la I República.

LA CIUTAT.- L’antic nucli medieval estava envoltat de muralles (enderrocades a la fi del segle XVII), de les quals es conserva una torre. La parròquia de Sant Pere ja existia l’any 1020; l’actual església és una construcció gòtica d’una sola nau (segles XIV-XV), considerablement modificada al segle XVIII. L’any 1752 s’inicià la construcció del castell de Sant Ferran, mostra important de l’arquitectura militar a Catalunya, projectat per Juan Martín Cermeño; la porta principal fou esculpida per Carles Grau. El centre de la ciutat moderna és la Rambla, al començament de la qual hi ha el monument a Narcís Monturiol (1918), obra de l’escultor Enric Casanovas i de l’arquitecte Ricard Giralt. L’any 1947 s’inaugurà el Museu de l’Empordà, i el 1974, el Teatre Museu Dalí (un dels més visitats de Catalunya), instal·lat a l’antic Teatre Principal, edifici que data del 1826. El Museu del Joguet, reformat el 1998, és el més important de l’estat en el seu gènere.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Biblioteca – Jove Orquestra