Arxiu d'etiquetes: virreis València

Montcada-Aragó-Luna-Peralta i de la Cerda, Lluís Guillem de

2 Respostes

(Palerm, Itàlia, 1614 – Madrid, 1672)

Duc de Montalto i de Bivona, cinquè príncep de Paternò, gran d’Espanya. Comanador de Belvís de la Sierra (des del 1627 fou -per donació paterna- comte d’Adernò).

President del regne de Sicília (1635-38), embellí Palerm amb nombroses obres públiques. Virrei de Sardenya (1644-59) i de València (1652-59). Cavaller del Toisó d’Or i general de cavalleria del regne de Nàpols. Majordom major de Carles II. El 1667 fou creat cardenal.

Un informe seu dirigit al rei, imprès a València el 1656, és interessant per al coneixement de l’organització administrativa de València.

Gonzaga, Vespesiano

Deixa un comentari

(Castella ?, 1532 – 1591)

Virrei de València (1575-78). Després de matar la seva muller, Diana de Cardona i Gonzaga, es casà successivament amb Anna d’Aragó i de Cardona (1564) i amb Margarida Gonzaga de Guastalla.

Durant la seva lloctinència a València tingué una especial cura de la vigilància i de les fortificacions de la costa, sobre l’estat de la qual féu un interessant i extens informe a Felip II.

Fajardo Zúñiga-Requesens y Pimentel, Pedro

27 Respostes

(Mula, Múrcia, 1602 – Palerm, Itàlia, 1647)

Militar i cinquè marquès de Los Vélez. Fou virrei de València (1631-35).

El 1640 el comte-duc d’Olivares el nomenà lloctinent de Catalunya i cap de l’exèrcit castellà que penetrà per recuperar-la. Després d’avançar amb èxit de Tortosa a Tarragona i de reprimir la resistència amb actes de crueltat (setge de Cambrils), arribà davant Barcelona, on fou derrotat de manera estrepitosa per les forces catalanes i franceses davant Montjuïc (26 gener 1641), que motivà la seva destitució.

Fou nomenat ambaixador a la Cort pontifícia i, posteriorment, virrei de Sicília, on la seva actuació desafortunada provocà una rebel·lió, en la qual morí.