Arxiu d'etiquetes: vescomtat Bas

Bas, Ponç de -vescomte Bas-

16 Respostes

(Catalunya, segle XII – 1154)

Segon vescomte de Bas. Fill segon de Beatriu de Bas i de Ponç Hug de Cervera.

El 1131 o 1132 fou protagonista d’un fet novel·lesc: no podent obtenir el consentiment del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona per casar-se amb la seva germana Almodis, la raptà del mateix palau comtal de Barcelona, segurament amb l’aprovació d’ella, i s’hi casà tot seguit, se l’endugué a Castellfollit de la Roca, on es disposà a defensar-se. El comte, passada la primera indignació, es limità a renegar de la germana i del cunyat.

El 1140, havent mort sense descendència el seu germà Pere, n’heretà el vescomtat de Bas. El comte barceloní no es reconcilià tanmateix amb la parella fins al 1148, a canvi del lliurament al comte de la fortalesa de Castellfollit.

Per refermar la concòrdia, Ponç i els seus dos fills grans foren els grans protagonistes de la campanya per conquerir Miravet (1148) i participà en el setge de Tortosa, on fou un dels signants de la carta de població de la ciutat (1149).

A la seva mort, fou succeït com a vescomte de Bas pel seu fill gran Hug. Altres fills seus i d’Almodis foren Ramon, Ponç, Agalbursa. Gaia i:

Berenguer de Bas  (Catalunya, segle XII)  Noble. Segurament morí jove.

Bas, Pere Udalard de

7 Respostes

(Catalunya, segle XII – 1127)

Primer vescomte titular de Bas. Fill d’Udalard II, segon vescomte de Besalú, i d’una Montcada.

A la mort del seu pare (1123) era menor, i heretà el vescomtat de Besalú sota la tutela del seu oncle matern, Guillem Ramon de Montcada, dit el Gran Senescal. Canvià el nom de Besalú pel de Bas el 1126.

Morí encara impúber, i el títol vescomtal, dit ara de Bas, passa a la seva tia àvia Beatriu, casada amb Ponç Hug de Cervera, fet que produiria la vinculació del vescomtat al casal de Cervera.

Bas, Hug de

15 Respostes

(Catalunya, segle XII – Sardenya, Itàlia, 1185)

Tercer vescomte de Bas. Fill primogènit de Ponç de Bas i d’Almodis, germana de Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Amb el seu germà Ramon ajudà el seu pare a la presa de Miravet (1148). Ambdós germans reberen del seu oncle la missió de fer una nova acció de conquesta (1151) partint de l’Espluga de Francolí, i en unió del seu germà més petit Ponç, prengueren Rojals, Baixaren després a la vall alta del Brugent i conqueriren Farena, Capafonts i la Febró. Arribaren al llogaret d’Albarca. Aquesta campanya deixà els serraïns arraconats a la serra de Prades.

A la mort del seu pare (1154) heretà el vescomtat. El 1175 s’oferí al seu cosí germà Alfons I el Cast, per acompanyar-lo a una expedició projectada contra el regne de València, i féu testament a favor del seu germà Ponç.

El 1177 anà a Sardenya, cridat per la seva germana Agalbursa, per tal d’instal·lar els Bas en aquella illa. Deixà de regent del vescomtat el seu germà Ponç. Es casà tot seguit amb una dama sarda i n’hagué ben aviat un fill, Hug Ponç.

A la seva mort, deixà el seu fill hereu del vescomtat, i a la seva germana Agalbursa, en situació compromesa.

Bas, Beatriu de

8 Respostes

(Catalunya, vers 1070 – segle XII)

Vescomtessa de Bas. Filla del vescomte Udalard I de Besalú i d’Ermessenda.

Casada vers el 1100 amb Ponç Hug de Cervera, senyor de Castellfollit de Riubregós, Ferran i Malacara.

El 1127 heretà Bas del seu besnebot, Pere Udalard, mort sense fills.

Fou mare dels vescomtes Pere de Bas i Ponç de Bas, el primer dels quals compartia ja el vescomtat amb ella el 1137.