Arxiu d'etiquetes: valls

Ransol

7 Respostes

(Canillo, Andorra)

Poble (1.745 m alt), situat a la dreta de la Valira d’Encamp, a la confluència amb la vall de Ransol, que davalla del pic de la Serrera i dels pics de l’Estanyó, a la línia de crestes que separen Andorra del País de Foix.

El riu de Ransol, que drena la vall, és emissari de l’estany de la Mina i dels estanys de Ransol, d’origen glacial. A mitja vall hi ha les bordes de Ransol. A l’altra vessant de la vall hi ha la caseria del Pla i dels Plans.

A la confluència del riu de Ransol amb la Valira hi ha la presa de Ransol, d’on deriva el canal de Ransol, subterrani, que alimenta l’estany d’Engolasters.

Querol, vall de -Alta Cerdanya-

15 Respostes

(Porta / Portè / la Tor de Querol, Alta Cerdanya)

Vall, drenada pel riu d’Aravó, afluent de la dreta del Segre. Neix al sector septentrional de la comarca i després de passar per Puigcerdà, desemboca al Segre.

A la part baixa de la vall, les aigües s’utilitzen per al regatge dels prats, amb finalitats ramaderes.

Al quaternari hi davallava una glacera, de 29 km de longitud, que arribava fins a prop de Puigcerdà.

Pratprimer, comella de

2 Respostes

(Andorra la Vella / Sant Julià de Lòria, Andorra)

Petita vall, entre les dues parròquies, que neix sota el calm Ramonet i aflueix a la Valira, per l’esquerra.

És drenada pel riu de Pratprimer.

Pop, castell de

3 Respostes

(Benigembla, Marina Alta)

Antic castell d’origen islàmic, les restes del qual es conserven al tossal del Cavall Verd, contrafort meridional de la serra de Laguar, al nord del poble.

Amb el Repartiment fou atribuït a Pere d’Altafulla, però després fou recuperat per al-Azraq. Des del 1329 fou posseït per Vidal de Vilanova i els seus successors.

Dóna nom a la vall de Pop, vall mitjana del riu de Gorgos, pintoresca i amb els típics conreus mediterranis de secà, oberta entre les serres de Laguar i del Carrascar de Parcent. Comprèn els termes de Benigembla, Murla i Parcent.

Pomerola, vall de

Deixa un comentari

(Conflent)

Vall, afluent esquerrà de la riera de Rojà, que davalla del cim de Pomerola (2.456 m alt), contrafort septentrional de roca Colom, termenal dels municipis de Mentet i de Pi de Conflent.

Persigola, vall de la

3 Respostes

(Prats de Molló, Vallespir)

Alta vall del massís del Canigó, formada al vessant meridional del pla Guillem, del coll de Bocacerç i del pic de Sethomes; aflueix a la vall del Tec, per l’esquerra, prop de Sant Salvador.

Perramó, vall de

1 Resposta

(Benasc, Ribagorça)

Conca de la vall de Benasc, que davalla del pic d’Escorbets i aflueix, per la dreta, a la vall de Vaticielles.

D’origen glacial, forma un petit circ lacustre; destaquen l’estany de Perramó (2.270 m alt) i l’estany de la tartera de Perramó (2.340 m).

Perputxent, vall de

2 Respostes

(Comtat)

Subcomarca històrica, que s’estén allargada en direcció sud-oest – nord-est, i que constitueix el sector mitjà del curs del riu Serpis. Queda encaixada entre els vessants meridionals de la serra de Benicadell (nord) i els septentrionals de les serres de l’Albureca, el Xarpolar i la Safor (sud), que formen un congost conegut amb el nom d’estret de l’Orxa.

Hi ha dos nuclis importants: Beniarrés i l’Orxa. L’activitat bàsica és l’agricultura: hi predomina el secà sobre el regadiu; aquest aprofita aigües derivades del riu i de l’embassament de Beniarrés. El conreu més estès són les oliveres, seguides dels cereals de secà i dels productes d’horta.

Perdiguero, pic de

1 Resposta

(Benasc, Ribagorça)

Cim (3.231 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit entre l’Alta Ribagorça i Bigorra, al sud de la vall de Lliterola.

És flanquejat de glaceres. A l’oest la glacera de Lliterola que alimenta l’estany de Lliterola, a la capçalera de la vall d’aquest nom; al sud-est, la glacera que forma el barranc de Perdiguero (afluent, per l’esquerra, del riu d’Estós) que drena la vall de Perdiguero; al sud-oest, i separada de l’anterior per la cresta de Gargallosa, la gelera que s’estén per l’ampla capçalera de la vall de Molseret.

Pego, valls de

5 Respostes

(Marina Alta)

Subcomarca, que ocupa les conques dels rius de Gallinera, Girona i de l’alt riu de Gorgos, que discorren entre les serres de la Safor, Segàrria, Laguar i Bèrnia. Són unificades històricament per una intensa presència islàmica que culminà en les guerres i l’expulsió dels moriscs i, de retop, en una generalitzada repoblació mallorquina.

El terreny, molt esquerp, és en bona part inculte, però els aiguavessos abancalats són sembrats d’oliveres, figueres, cirerers i vinya. A la part nord-oest s’ha iniciat, per contaminació turística, el procés de parcel·lacions residencials.

Hom distingeix, amb criteris més aviat històrics, set o vuit valls. La vall d’Alcalà s’allarga entre les serres de Gallinera i Gellibre al nord i la d’Alcalà al sud, i constituïa una senyoria d’al-Azraq, que el 1262 passà a Arnau de Valeriola.

La vall de Pop, entre la serra de Laguar -amb el castell de Pop al Cavall Verd- i el Carrascal, comprenia les baronies de Murla i Parcent, amb Benigembla i el despoblat de Vernissa.

La vall d’Ebo, sobre el riu d’Alcalà, amb dos castells islàmics, fou patrimoni del rei des del segle XIII, i el 1325 la cedí als comtes de Cardona, com la vall de Gallinera.

La vall de Gallinera corre entre la Safor, al nord, i Penya Foradada i Segàrria al sud, amb el riu de Gallinera i la carretera de Cocentaina a Dénia.

La vall de Laguar (o d’Alanar), de l’alt Girona, al nord de la serra homònima i al sud dels Recingles, fou un bastió islàmic i morisc que resistí fins a la darrera batalla del 21 de novembre de 1609, quan restà acorralat Ahmad al-Mallinī Beni Campell.

La vall de Pego estricta, de Mostalla a Segàrria, vigilada de ponent pel castell de Gallinera, al segle XIII englobava la senyoria de l’Atzúvia i la baronia de Pego, que passaren als Cardona al segle següent.

Forna, que constituí al segle XIII una baronia, és ara un lloc agregat a l’Atzúvia. La Rectoria, rodalia més afí al Marquesat històric, és inclosa sovint dins les valls de Pego per algun autor.