(Espot, Pallars Sobirà)
Vall glacial, dins el parc nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici.
Recolzada en la serra de Sobremonestero (2.878 m alt), al límit amb l’Alta Ribagorça, i en el coll de Monestero, entre els pics de Monestero (2.878 i 2.793 m) i els de Peguera, la capçalera davalla cap als estanys de Monestero, el més important dels quals és l’estany baix de Monestero; la vall segueix una direcció rectilínia sud-nord i enllaça amb l’estany de Sant Maurici.
Circ glacial, situat a l’est del massís de la Maladeta i a l’oest del port de Viella, al límit amb la Ribagorça.
La seva màxima altitud és el tuc de Molieres (3.010 m alt).
Hi neix la Noguera Ribagorçana.
(Gombrèn, Ripollès)
Antic terme, estès a banda i banda del coll de Merolla (1.110 m alt), entre la serra de Mogrony i la de Moreu (al nord) i la de Sant Marc (al sud), a la divisòria d’aigües de les valls de l’Arija i de Gombrèn.
És una via de comunicacions entre el Ripollès i el Berguedà, i hi passa la carretera de Campdevànol a Guardiola de Berguedà, per la Pobla de Lillet, que recorre la conca alta del Llobregat.
Hi havia hagut les esglésies de Sant Serní de Merolla i de Sant Miquel del Coll de Merolla.
(Noguera)
Vall monoclina de la comarca, entre la serra de Sant Mamet i el Montsec de Rúbies; és una depressió sinclinal formada pel desdoblament en falles de l’anticlinal del Montsec.
El principal nucli de població és Artesa de Segre, per on la conca troba sortida al Segre.
L’economia es basa en l’agricultura, que es destina als conreus mediterranis de secà.
(o Santa Maria de Matamala) Poble, a la capçalera de la riera de Llimós, al sector nord-occidental del terme (vall de Matamala), que presideix la serra de Matamala, d’una extensió de 9 km d’est a oest, des de Sant Esteve de Vallespirans a Viladonja, com a continuació de l’alineació de la serra de Catllar.
L’església parroquial (Santa Maria) fou donada el 888 pel comte Guifré el Pelós al monestir de Ripoll; sempre formà part de la baronia de l’abat de Ripoll, i restà inclosa dins el terme del castell de la Guàrdia.
En depèn l’església de Sant Vicenç de Maçanós.
(la Pobla de Segur, Pallars Jussà)
Antic monestir benedictí (Sant Pere de les Maleses), avui enderrocat, erigit a mitjan segle IX amb el nom de Sant Andreu de les Maleses, al centre de la vall de les Maleses.
S’hi conserven dos absis, decorats, segons Puig i Cadafalch, amb petites traces de pintures murals i uns trossos de paret.
(Solsonès)
Subcomarca. Entitat autònoma diferenciada ja vers l’any 831, que comprèn un conjunt de valls i serres corresponent a la conca dels afluents del Llobregat (el Cardener, aigua d’Ora, aigua de Valls), és a dir, la part nord-oriental de la comarca.
Limita amb el Berguedà (est) i amb l’Alt Urgell (nord).
Accidenten la part central les serres de Busa i dels Bastets, al peu de la qual hi ha el principal nucli de població, Sant Llorenç de Morunys, emplaçat en una clotada on s’ha estès la principal àrea de conreus.
(Alta Ribagorça)
Vall, al vessant nord de la serra de Sant Gervàs.
És formada pel riu de Viu, afluent per l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, i rep les aigües del riu d’Erta i del torrent de Peramea.
Comprèn els nuclis de Malpàs i Viu de Llevata (municipi del Pont de Suert).
(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)
Curs d’aigua intermitent, format per dues branques, l’una procedent del coll de Fatxes i l’altra de la serra de Llaberia, entre aquesta serra i les muntanyes de Vandellòs s’estén la vall de Llastres, formada per aquest riu.
Separa els termes de Pratdip i de Mont-roig. Desemboca al mar a llevant de l’Hospitalet de l’Infant, al golf de Sant Jordi.
(Berguedà)
Vall de l’alt Berguedà, paral·lela al plegament pre-pirinenc, que té els cursos de l’Arija i el Llobregat de sentit est-oest, entre el puig de Merolla i els rasos de Tubau (est) i la serra de la Tossa i el puig dels Banyadors, que separen la vall de les del Bastareny i la riera de Cerdanyola.
Aigües avall de la Pobla de Lillet, única vila de la vall, s’inicien les terrasses del Llobregat.
La vall del Bastareny o de Bagà, coneguda històricament com a vall de Brocà, també ha estat inclosa en la vall de Lillet.
Formà part de les baronies de Pinós i Mataplana.
Dades dels Països Catalans 