(la Jonquera, Alt Empordà / el Pertús, Vallespir)
Coll de l’Albera (568 m alt), a ponent del turó on s’alça el castell de Bellaguarda, per on passava el camí de Barcelona a Perpinyà, que es desplaçà després al coll del Pertús.
Prop seu s’alçava l’antic priorat del Coll de Panissars, i hi tingué lloc la famosa batalla del coll de Panissars.
(Setcases, Ripollès)
Vall, a la vall de Camprodon.
Es forma als vessants orientals de la serralada que separa les conques del Freser i del Ter (massís del Gra de Fajol, 2.862 m alt; coll de coma de l’Orri; puig de Pastuira, 2.689 m) i aflueix al Ter aigua avall de l’estret de Morenç.
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
(o Orient) Antic terme, a l’est del poble, a la coma d’Olient, que davalla del cim del Boumort i aflueix per la dreta al barranc de l’Infern.
Al límit amb els termes de Gerri de la Sal, Noves de Segre i Cabó, prop del cim del Boumort, s’estén la zona ramadera del prat d’Olient.
(Anoia)
Sector central i més característic de la comarca. Depressió marginal de la Depressió Central Catalana. Està excavada en les margues blaves característiques d’aquesta zona i limitada per relleus monoclinals.
La conca és el resultat de l’erosió de l’alt curs del riu Anoia, el qual, havent travessat les muntanyes de la serra Prelitoral, ha desplaçat la seva capçalera, a causa d’un fenomen d’erosió regressiva, fins als marges meridionals de la Depressió Central, i s’ha dilatat després gràcies a l’existència de terrenys terciaris -resultat de la sedimentació eocènica- fàcilment excavables.
Els relleus monoclinals o plataformes estructurals, gairebé horitzontals, que s’anomenen serres, són conseqüència de la inclinació de les capes, que determinen relleus dissimètrics de pendent abrupte.
Aquestes serres ultrapassen els 500 m d’altitud, mentre que, al centre de la conca, Igualada és a 284 m d’altitud.
(Queralbs, Ripollès)
Vall del Pirineu axial. Formada per la glacera que davallava del Puigmal; s’estén en direcció nord-oest – sud-est, fins a la confluència amb la vall del Freser.
El riu de Núria que recorre la vall, recull les aigües del muntanyam que envolta la seva capçalera (Puigmal, pica de Finestrelles, Eina, Noufonts i Noucreus), i s’ha encaixat en una gorja estreta de més de 3 km de longitud. Comunica amb l’Alta Cerdanya pel coll de Finestrelles, i amb el Conflent amb el coll de Núria (o d’Eina) i pel de Noufonts.
A la cubeta glacial (a 1.967 m alt), on hi ha el santuari de Núria, s’hi troba una estació d’esquí, amb telesquís, telecadires i instal·lacions hoteleres.
A la part baixa de la vall hi ha boscos de pins negres; la resta és ocupada per prats, que són aprofitats pel bestiar (boví i oví) procedent de Queralbs i Ribes de Freser.
Hi ha un tren de cremallera, instal·lat el 1931, que va del santuari a Ribes de Freser.
Enllaç: Vall de Núria
(Vall d’Aran / Pallars Jussà / Noguera)
Faixa dels Pirineus centrals, entre els Pirineus axials i les serres interiors dels Prepirineus i entre els rius Éssera i Segre.
En el fragment més ampli, entre la Noguera Ribagorçana i la Noguera Pallaresa, ocupa de 15 a 20 km d’amplada, i és identificable per la faixa oest-est d’argiles triàsiques (Prepirineus) intercalades entre la massa compacta (nord) i els massissos paral·lels (sud) de llicorelles paleozoiques (Pirineus axials).
S’originà per la compressió dels Prepirineus naixents a l’orogènia alpina contra els Pirineus hercinians, rígidament resistents. Hi hagué, doncs, un plegament conjunt de materials de la vora del massís antic i de la cobertora mesozoica que empenyia, el qual originà, en lloc de plecs ben dibuixats, una sèrie d’escates de corriment formades per argiles i altres materials mesozoics desarrelats.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Conca de la vall de Boí, estesa des del pic de les Mussoles (2.876 m alt) i del cap de Reguera (2.802 m), a la línia de crestes que separa aquesta vall de la vall Fosca.
És drenada pel barranc de les Mussoles, que alimenta l’estany de les Mussoles (2.344 m alt), afluent, per la dreta, de la ribera de Llacs, tributària de la ribera de Sant Nicolau.
Vall tributària de l’Unyòla per l’esquerra, la qual es forma al vessant meridional del port d’Usets (2.512 m alt), obert entre el tuc de Mauberme i el tuc de Montoliu (2.689 m alt), a la línia de crestes que separa la conca de la Garona de les de Coserans i de la Noguera Pallaresa.
A la capçalera, a 2.360 m alt, hi ha l’estany de Montoliu.
(Naut Aran, Vall d’Aran)
Santuari i hospital (1.645 m alt) de l’antic terme de Salardú, situat a la vall de Montgarri, d’origen glacial del Pirineu axial, solcada per la Noguera Pallaresa, que s’inicia aigües amunt del pla de Beret, i s’introdueix al Pallars Sobirà cerclant el massís de Varimanya, fins a confluir amb la vall del riu de la Bonaigua i amb la d’Unarre, de la qual la separa la serra de Pilàs.
L’economia es basa en la ramaderia bovina, però, a causa de la migradesa de recursos, la població disminueix.
(Santa Maria de Corcó / Pruit, Osona)
Petita plataforma tabular i acinglerada, termenal dels dos municipis.
Forma part de la Serralada Transversal Catalana (1.153 m alt), al sud dels cingles d’Aiats, dels quals és separat pel coll de Comajoan.
Dades dels Països Catalans 