(Alt Urgell / Andorra)
Alta vall del riu d’Aós (o riu de Setúria), que té la seva capçalera (vessants meridionals del cap de l’Ovella, el pic Negre i el pic alt de la Capa) dins la parròquia andorrana de la Maçana i que continua dins el municipi de les Valls del Valira, formant la vall d’Aós.
El pic de Setúria (2.692 m alt.) és termenal dels termes de la Maçana i d’Alins (Pallars Sobirà).
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
(o de Serrader) Coma de la vall de Boí, estesa des del vessant meridional del pic de Contraig (2.957 m alt) fins a l’estany de la Llebreta, a la ribera de Sant Nicolau.
És drenada pel barranc de Serradé, al curs del qual hi ha l’estany de Serradé d’Amunt (dominat per la pala alta de Serradé, 2.982 m) i l’estany de Serradé.
(Barcelona, Barcelonès / Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)
Depressió (403 m alt) de la Serralada Litoral Catalana, que comunica el pla de Barcelona amb la depressió del Vallès i dóna nom a la serra de Collserola.
(Segrià)
Vall de la comarca, a la zona de contacte amb les Garrigues, que es forma dins el terme d’Alfés i es dirigeix vers l’oest fins al Segre, aigua avall de Torres de Segre.
Les aigües de pluja que s’hi escolen són retingudes pel pantà del Secà (o pantà d’Utxesa), abans d’arribar al seu col·lector natural.
(Garrotxa)
Vall, solcada pel Ser, afluent de la dreta del Fluvià. És una conca secundària, que forma part de la fossa d’Olot-Mieres, formada per les falles perpendiculars als horsts del Corb-Finestres-Rocacorba i de Sant Julià, entre els quals és situada.
La presència de formacions volcàniques determina un paisatge característic, gràcies al corrent de lava compacta procedent de diversos volcans, que recorre la vall. Els dipòsits de les boques eruptives (grederes) són molt importants.
Sobre el corrent basàltic que omple el fons de la vall s’han establert conreus (cereals i farratge), aprofitant la fertilitat del terreny. El principal nucli és la vila de Santa Pau.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà)
Santuari, a l’interior de la vall de Santa Caterina, als vessants septentrionals del Montgrí. Fundada el 1392, havia estat possessió del monestir de Montserrat.
El 1893 el temple es trobava en estat ruïnós i un filantrop de Torroella pagà la remodelació que culminà el 1915.
Inspirà a Víctor Català la seva novel·la Solitud.
(Ripollès)
Sector de la conca alta del Ter.
Morfològicament és inclosa dins l’anomenat Subpirineu, i estructurada per eixos anticlinals que fan canviar al Ter la direcció nord-sud (que reprèn a partir de Ripoll) per la nord-est – sud-oest.
Una falla est-oest separa aproximadament els termes de Sant Pau de Seguries i Sant Joan de les Abadesses, amb la vila mercat de la vall.
D’economia agrària (patates i pomeres, farratge i prats) i industrial (tèxtil i extractiva).
(Arenys de Munt, Maresme / Vallgorguina, Vallès Oriental)
Depressió (368 m alt) de la Serralada Litoral Catalana, que uneix els massissos del Montnegre i del Corredor, en un dels indrets on la serralada és més pròxima a la costa.
És termenal dels dos municipis, hi passa la carretera de Sant Celoni a Arenys de Mar.
(Lleida, Segrià)
Partida de l’horta, a la dreta del Segre, al sud de la ciutat. És dividida entre Rufea Sobirana (on es troba el santuari de Butsènit) i Rufea Jussana (a les terrasses més baixes).
Era un antic terme que després de la conquesta cristiana pertangué a Gombau de Ribelles; a la fi del segle XII s’havia format ja, al cim d’un turó (a l’indret de l’actual torre d’en Roig), un nucli (amb carta de poblament del 1199), que passà el 1208 al monestir de Poblet.
Al segle XIV era poble de contribució de Lleida, que es despoblà a conseqüència de la guerra dels Segadors.
(Sant Julià de Vilatorta / Sant Sadurní d’Osormort, Osona)
Depressió (730 m alt) de la serralada que separa la plana de Vic de les Guilleries, al nord del puig Moltó, termenal dels dos municipis, per on passa la carretera de Vic a Sant Hilari Sacalm.
Dades dels Països Catalans 