Llogaret, a la Comalada, al camí a Sant Guillem de Combret.
És documentat ja el 881.
Bennat
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Vallespir
Morellàs i les Illes (Vallespir)
Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 42,10 km2, 130 m alt, 2.679 hab (2012)
(fr: Maureillas Las Illas) Situat a la conca del riu de Morellàs o de les Illes i estès, en part, per la vall del Tec, a l’est de Ceret. El relleu és accidentat al sud per la serra de l’Albera.
L’economia local es basa en l’agricultura de secà i també de regadiu, el principal conreu és la vinya; també hi ha arbres fruiters i hortalisses, complementat amb la ramaderia i algunes petites indústries. Producció de vins de qualitat superior i vins dolços. Darrerament s’hi ha desenvolupat també el turisme. Àrea comercial de Ceret.
El cap municipal és el poble de Morellàs, i a més de l’antic terme de les Illes, el municipi comprèn, també, el de Riunoguers, ambdós annexats el 1972, així com el poble i església de Sant Martí de Fenollet i l’església de Sant Joan de Moranells.
Montferrer (Vallespir)
Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 21,95 km2, 820 m alt, 191 hab (2012)
Estès des dels contraforts meridionals del massís del Canigó fins al Tec (que forma en part el límit meridional), entre el puig de Coç i les gorges de la Fou. Hi ha bosc, prats i pasturatges.
Els principals conreus són el farratge, els cereals, el blat de moro i els arbres fruiters (pomeres, presseguers i cirerers). Té importància la ramaderia: bovins, ovins i porcins. Han desaparegut les tradicionals indústries del calçat i de carretons, així com els molins.
El poble s’assenta al caire d’un cingle, vora l’antic castell de la Roca de Montferrer, al voltant de l’església parroquial, notable edifici romànic, molt simple, amb campanar quadrat. Esdevingué centre del marquesat de Montferrer.
Al cim de la serra que separa les valls de Madaloc i de Montferrer hi ha les ruïnes de l’antic castell de Mollet i del llogaret del Castell de Mollet; el terme comprèn, també, els veïnats de la Misèria i el de la Figuera.
Montboló (Vallespir)
Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 21,98 km2, 576 m alt, 186 hab (2012)
Situat a l’esquerra del Tec, que constitueix el límit meridional del terme, i drenat per diversos afluents seus, com el torrent de Bonabosc i el riu Ample, al peu del roc Redon. El terreny és accidentat pels Aspres i en gran part boscat (bosc de Montboló).
L’agricultura (conreus de vinya, arbres fruiters, cereals i, sobretot, pastures i farratges) i la ramaderia (bestiar oví i cabrum) són migrades. L’economia es manté en part gràcies a l’existència del sanatori del Solà i a diversos establiments mèdics i centres de vacances.
El poble és dominat per l’església parroquial de Sant Andreu, romànica, en part fortificada, de nau única i dos absis i flanquejada per dos campanars quadrats. El 1033 fou donat pel comte Guillem I de Besalú al monestir de Santa Maria d’Arles.
Dins el terme hi ha nombrosos masos i cortals dispersos.
Bellmaig, turó de
(Arles / els Banys d’Arles, Vallespir)
Cim de la serra de Montner (1.279 m alt), entre els dos municipis, a l’oest de Montalbà de l’Església.
Bellaguarda -Vallespir-
Fort (420 m alt), entre el coll de Panissars i el del Pertús, a la línia de crestes que separa el Vallespir de l’Alt Empordà.
Antic castell d’origen medieval, fou concedit a França en el Tractat dels Pirineus (1659). Vauban el fortificà de nou el 1679 i esdevingué una de les places més fortes de l’exèrcit francès al Pirineu.
Disputat per espanyols i francesos a la Guerra Gran (1793), fins que el 17 de setembre de 1794 es perdé definitivament a favor de les forces republicanes franceses.
Ha estat ocupat fins fa poc per l’exèrcit francès.
Menera, la (Vallespir)
Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 23,83 km2, 780 m alt, 51 hab (2012)
(fr: Lamanère) Situat al sector més alt de la comarca, entre el coll d’Ares i el de la Muga, al peu de la serra de la baga de Bordellat, comprén l’alta vall del riu de la Menera (o de Galdares), afluent del Tec, al límit amb la Garrotxa. El relleu és accidentat, amb abundància de rouredes i castanyedes.
La vida econòmica del municipi es limita a algunes activitats agrícoles (ordi i altres cereals, cireres i, sobretot, herba), encara que la principal riquesa és la ramaderia (boví, oví i cabrum). Explotació del bosc. També disposa d’una fàbrica d’espardenyes. Després del tancament de les mines de ferro, que havien estat molt importants durant l’edat moderna, el despoblament s’ha accentuat.
El poble es troba al naixement del riu de Galdares.
El terme comprèn el veïnat d’Agafallops.
Batllia, vall de la -Vallespir-
Petita vall a la dreta del Tec, davant la vila d’Arles.
Hi ha les masies de la Batllia d’Amunt i de la Batllia d’Avall.
Costoja (Vallespir)
Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 16,86 km2, 827 m alt, 108 hab (2012)
(fr: Coustouges) Situat al peu del pic del Capell, a la zona muntanyosa que limita amb l’Alt Empordà i la Garrotxa. Comprèn la capçalera de la vall de Sant Llorenç, tributària del Tec, i al vessant esquerre de la capçalera de la Muga. El terreny és muntanyós i la superfície forestal hi és important, amb boscs de rouredes, castanyers i alzines amb zones de pi roig.
La vida econòmica local és basa principalment en la ramaderia (bestiar oví i cabrum) i la fabricació de calçat, tradicional al municipi. També hi ha alguns jaciments de coure. Àrea comercial de Perpinyà. La població, amb tot, tendeix a disminuir.
El poble es troba emplaçat a la partió d’aigües entre la Muga i el Tec, en un ample coll; l’església parroquial de Santa Maria és romànica (segle XII), amb una sola nau i n’és molt notable la portalada, precedida d’un vestíbul, amb arquivoltes esculpides amb decoració vegetal i d’animals fantàstics.
El terme comprèn també el poble de Vila-roja.
Cortsaví (Vallespir)
Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 47,02 km2, 800 m alt, 248 hab (2012)
(o Corsaví, fr: Corsavy) Situat al vessant sur del Canigó, des del límit amb el Conflent fins a la vall del Tec, prop del riu Ferrer, al peu del pic de la Soca, als vessants de la serra de Rocnegre. Boscos i prats alpins, amb explotació forestal (castanyedes) per a l’aprofitament de la fusta.
Els recursos econòmics són la ramaderia, que està en decadència (bestiar boví i oví), i les mines de ferro de Vetera, origen d’una petita industria metal·lúrgica i actualment tancades. Àrea comercial de Perpinyà. Tanmateix el municipi no ha pogut evitar el despoblament iniciat ja a mitjan segle XIX.
El poble és en un contrafort del massís de la Soca, dominat per les ruïnes de l’antic castell de Cortsaví, que era centre de la baronia de Cortsaví; és format pel Barri d’Amunt i el Barri d’Avall; l’antiga església parroquial de Sant Martí, romànica i actualment arruïnada, és a 1 km a l’est del poble.
El terme també comprèn el llogaret de Leca.
Dades dels Països Catalans 