Arxiu d'etiquetes: Vallespir

Sant Joan de Pladecorts (Vallespir)

9 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 10,62 km2, 100 m alt, 2.055 hab (2013)

(ant: Sant Joan de Pagès, fr: Saint-Jean-Pla-de-Corts) Situat a la conca mitjana del Tec, al Baix Vallespir.

Economia agrícola: al regadiu es conreen fruiters (albercoquers, cirerers i presseguers); hi ha conreus, també, d’hortalisses i vinya. Producció de vi. Hi té importància la ramaderia (bestiar oví i cabrum). Petita indústria. Població en ascens.

El poble és situat a l’esquerra del Tec, vora la confluència amb la riera de Vivers, al voltant de l’església parroquial de Sant Joan Baptista (segle XIII). Hi ha restes de l’antic castell de Sant Joan de Pladecorts (construït el 1189).

El terme inclou, a més, el veïnat de Vilargell i el despoblat d’Olius.

Bossac, torrent de *

Deixa un comentari

(Vallespir)

Altre nom del riu Ample.

Prop seu hi havia la cel·la benedictina de sant Joan de Bossac, dependència, el segle XI, de l’abadia d’Arles.

Bordellat, baga de

2 Respostes

(la Menera, Vallespir)

Bosc, situat al vessant septentrional de la serra que separa el Vallespir de la Garrotxa (serra de la Baga de Bordellat, 1.550 m alt).

Bonabosc, torrent de

1 Resposta

(Arles, Vallespir)

Afluent esquerrà del Tec, al qual desemboca prop del nucli d’Arles, aigua avall del riu Ferrer.

A la seva esquerra hi ha l’antiga masia de Bonabosc.

Bolaric, turó de

2 Respostes

(l’Albera, Vallespir)

Cim (1.031 m alt) de la serra que, destacada de la serra de l’Albera, separa l’antic terme de les Illes del de Ceret.

Reiners (Vallespir)

8 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 27,56 km2, 307 m alt, 1.297 hab (2013)

(fr: Reynès) Situat a la dreta de la vall del Tec, al peu dels pics de Salines i de Fontfreda, al baix Vallespir, al sud-oest de Ceret. Comprèn, a més, la vall baixa del riu Ample i la vall de la riera de Reiners.

Agricultura amb conreus de cereals i oliveres, però els principals són els de vinya, amb producció de vins, i els fruiters (cirerers, pomeres, albercoquers, presseguers i avellaners); també tenen importància les hortalisses. Ramaderia bovina, ovina i porcina.

El poble és situat al voltant de l’església parroquial de Sant Vicenç, d’origen romànic.

El terme comprèn, a més, el poble del Vilar, els veïnats de Cabanassa, la Farga de les Armes, el Pont de Reiners, la Vallera i Sant Pau d’Envistadors i l’església de Sant Julià de Bussac.

Prats de Molló (Vallespir)

52 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 145,09 km2, 735 m alt, 1.075 hab (2013)

(o Prats de Molló i la Presta) Situat a l’alt Vallespir, al peu dels pics dels Miracles i de la Comella, a la vall alta del Tec. El terme és accidentat (collada de Prats) i emprat en la seva major part per pastures i bosc.

Conreus de secà (cereals, patates). Ramaderia de bestiar boví, que aprofita les pastures d’alta muntanya, i oví. Importància del sector turístic i l’estiueig, gràcies en part a la seva funció balneària.

La vila és agrupada al voltant de l’església parroquial de Santa Justa i Santa Rufina (campanar romànic); el fort de la Guàrdia (1677-82 i les noves muralles (1683) que encara volten la vila són obra de Vauban. La porta d’Espanya i el pont de Santa Llúcia sobre el Tec han estat declarats monuments històrics.

El terme comprèn, també, l’antic hospital del Colldares, el despoblat de Vernadell, el santuari del Coral, el veïnat d’en Coma, el raval de la Clapera, els pobles de Sant Salvador i de la Presta, amb l’important balneari i veïnat de la Farga, l’església de Sant Martí de Vilaplana, la vella torre d’en Mir i les restes del castell de Perella.

El 1926 hi van tenir lloc els fets de Prats de Molló.

Pertús, el (Vallespir)

9 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 4,27 km2, 281 m alt, 580 hab (2012)

(o el Portús; ant: la Pobla del Portús, fr: Le Perthus) Situat al límit amb l’Alt Empordà i separat de la Jonquera només per la carretera internacional. El terme, molt petit, és accidentat per la serra de l’Albera, i la major part és cobert de bosc.

Els conreus es limiten a vinya i a arbres fruiters. El seu emplaçament en una via de comunicació que controla el coll del Pertús (per on passava la Via Augusta), als Pirineus més baixos allunyats de mar, determina una economia basada en les funcions comercials i de serveis pròpies de la seva situació fronterera. Ha desaparegut la tradicional indústria tapera. La població es manté estacionària. Travessa el terme l’autopista que connecta Espanya i França, on el 1977 fou erigit el monument a Catalunya, obra de Ricard Bofill.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, s’estén a banda i banda de la carretera, al peu del fort de Bellaguarda.

Al terme hi ha, a més, les restes de l’antic priorat del Coll de Panissars.

Bennat

1 Resposta

(el Tec, Vallespir)

Llogaret, a la Comalada, al camí a Sant Guillem de Combret.

És documentat ja el 881.

Morellàs i les Illes (Vallespir)

15 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 42,10 km2, 130 m alt, 2.679 hab (2012)

(fr: Maureillas Las Illas) Situat a la conca del riu de Morellàs o de les Illes i estès, en part, per la vall del Tec, a l’est de Ceret. El relleu és accidentat al sud per la serra de l’Albera.

L’economia local es basa en l’agricultura de secà i també de regadiu, el principal conreu és la vinya; també hi ha arbres fruiters i hortalisses, complementat amb la ramaderia i algunes petites indústries. Producció de vins de qualitat superior i vins dolços. Darrerament s’hi ha desenvolupat també el turisme. Àrea comercial de Ceret.

El cap municipal és el poble de Morellàs, i a més de l’antic terme de les Illes, el municipi comprèn, també, el de Riunoguers, ambdós annexats el 1972, així com el poble i església de Sant Martí de Fenollet i l’església de Sant Joan de Moranells.