(Bigues i Riells / Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental)
Pas que guanya els cingles de Bertí damunt Puiggraciós, als límits dels dos termes.
Comunicació tradicional del pla de la Garga i del Moianès amb Granollers.
Arxiu d'etiquetes: Vallès Oriental
Matagalls, el
(el Brull, Viladrau, Osona / Montseny, Vallès Oriental)
Pic (1.694 m alt) del Montseny, al nord-oest del massís, termenal dels tres municipis.
Format inicialment per esquists del silurià, esdevingué finalment un peneplà comparable amb el de la Calma, amb fractures i falles produïdes per l’aixecament alpí, com la del coll Formic.
El separa de les Agudes la vall de Sant Marçal.
Marimon, torre
(Caldes de Montbui, Vallès Oriental)
Masia, situada al sud de la vila, a la dreta de la riera de Caldes.
El 1921 la Mancomunitat de Catalunya hi instal·là una escola superior d’agricultura (des del 1939 és escola de capacitació agrícola).
L’any 2005 la diputació de Barcelona i la Generalitat signaren un pla per convertir-la en estació experimental agrària i que fos la nova seu de l’IRTA.
Marfà
(Castellcir, Moianès)
Antic poble i enclavament (9,07 km²), separat del sector principal pel terme de Castellterçol, a la vall mitjana de la riera de Marfà.
Formava municipi independent, a mitjan segle XIX, amb Santa Coloma Sasserra.
L’església parroquial era dedicada a sant Pere.
Marata -Vallès Oriental-
(les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental)
Poble, situat a l’esquerra de la riera de Corró.
L’església parroquial de Santa Coloma és romànica (segle XI). El lloc és esmentat ja el 940.
Hi ha la notable casa fortificada de Marata, gòtica, molt restaurada modernament, fundada al segle XIV; al costat seu hom bastí, el 1606, una esglesieta dedicada als sants Abdó i Senén, i després, a la Mare de Déu de Montserrat, que fou saquejada el 1936.
Llerona
(les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental)
Poble, situat a la vora del riu Congost. L’església, esmentada ja el 926, consta com a parròquia des del 1033; l’edifici actual fou refet vers el 1226 i fortificat al segle XV.
S’hi feren forts els remences, i el 1485 hi fou derrotat i capturat el capitost Joan Sala; al segle XVII fou ampliada amb capelles laterals, i el 1900, amb una ampla capella del Santíssim.
Els retaules foren destruïts el 1936; al Museu Diocesà de Barcelona es conserva una imatge gòtica d’alabastre de la Mare de Déu que en procedeix.
Dins el seu terme hi ha diverses masies importants amb elements gòtics: can Gorgs, can Màrgens, ca n’Alemany, ca n’Alrani, can Rovira del Vilar, can Guilla.
Lledoner, el -Vallès Oriental-
(Granollers, Vallès Oriental)
Barri, situat al nord de la ciutat, a ambdós costats de la carretera de Barcelona a Puigcerdà.
Fins al 1922 pertangué al municipi de les Franqueses del Vallès i a la parròquia de Corró d’Avall.
Actualment forma un continu urbà amb el barri nou de Bellavista, de les Franqueses del Vallès.
Home, turó de l’
14 Respostes
(Fogars de Montclús, Vallès Oriental)
Pic culminant (1.712 m alt) del Montseny, situat al sud del massís de les Agudes. És el pic més alt de tota la Serralada Pre-litoral. Les aigües dels seus vessants aflueixen cap a la Tordera.
La vegetació, encara que correspon a la muntanya mitjana, forma un paisatge de muntanya atlàntica (faigs, avets) a causa del clima, extremat (mediterrani d’alta muntanya), amb forta pluviositat (900 mm anuals), important nivositat i una temperatura mitjana anual de 6,8 ºC.
Eduard Fontseré hi instal·là l’observatori del turó de l’Home.
Gralla, La
(Granollers, Vallès Oriental, 1 maig 1921 – 10 gener 1937)
Revista setmanal. Va aparèixer fins al número 777.
Dirigida primer pel doctor Alfred Canal, aquest fou rellevat, durant la dictadura de Primo de Rivera, per Amador Garrell, impressor de la publicació. Hi col·laboraren la majoria d’escriptors locals.
L’any 1928 publicà un número monogràfic, on Amador Garrell historià “El periodisme a Granollers”.
D’orientació catalanista, la seva informació era d’abast comarcal. Ha estat una de les publicacions més importants de la ciutat.
Garga, pla de la
(Aiguafreda, Vallès Oriental / Centelles, Osona)
Replà d’erosió de la capçalera del riu Congost (640-800 m), continuació dels cingles de Bertí, que el limiten per l’est.
És drenat cap el Congost per un seguit de graus i amb una certa indecisió per la riera Blanca.
Hi ha escassa població, que es reparteix entre els dos termes.
Dades dels Països Catalans 