(Palma de Mallorca, segle XVII – Valldemossa, Mallorca, 1678)
Cartoixà. Ingressà a la cartoixa de Valldemossa el 1636, d’on fou vicari i rector i on morí.
Escriví Libro de la vida monástica, eremítica que hicieron los antiguos padres, y hacen hoy día los verdaderos ermitaños de San Pablo (1670) i Vida de la beata Catalina Thomás, que restà inèdita.
(Valldemossa, Mallorca, 16 gener 1806 – Palma de Mallorca, 2 febrer 1859)
Llatinista i religiós. Versificà en llatí.
Fou prior del convent de Sant Felip Neri, de Palma.
(Valldemossa, Mallorca Tramuntana)
Emplaçament pre-talaiòtic, amb ceràmica campaniforme abundant. Consisteix en un recinte tancat que ocupa 3.600 m2, on es localitzen cabanes i una conducció d’aigua de més de 70 m de llargada. Fora del recinte també foren construïdes cabanes i una cisterna.
La vida del poble s’inicià entorn del 2000 aC i fou abandonat abans del 1200 aC. És el primer poblat pre-talaiòtic a l’aire lliure localitzat a l’illa de Mallorca.
W. Waldren en fou el descobridor i l’excavador. Les excavacions foren iniciades el 1979.
(Bunyola / Valldemossa, Mallorca Tramuntana)
Cim (650 m) de la serra de Tramuntana, termenal dels dos municipis.
(Valldemossa, Mallorca Tramuntana)
Possessió, damunt la costa (caló de s’Estaca), propera a la de Miramar; adquirida per l’arxiduc Carles Salvador d’Àustria.
Catalina Homar hi habità fins a la seva mort (1905).
(Illes Balears ?, segle XV – Valldemossa, Mallorca, 1496)
Religiós cartoixà. Fou el primer prior de la cartoixa de Valldemossa.
Assolí una fama considerable per les seves virtuts, així com per la seva vasta cultura.
(Llucmajor, Mallorca, 1527 – Valldemossa, Mallorca, 1595)
Escriptor. Franciscà conventual, no acceptà la reforma del 1567 i entrà a la cartoixa de Valldemossa (1570), d’on esdevingué prior (1595).
Publicà Instrucció i doctrina que ensenya lo que deu considerar i contemplar lo cristià… Quan ou la santa missa (1588), i deixà inèdita una biografia de Caterina Tomàs.
(Valldemossa, Mallorca, 1430 – Palma de Mallorca, vers 1501)
Impressor. Fundà a Palma de Mallorca, juntament amb el lul·lista Bartomeu Caldentey, la primera impremta de l’illa, traslladada durant algun temps a Miramar.
Els llibres més importants que publicà són el Tractatus de regulis mandatorum de Jean Gerson (1485), a expenses de Caldentey; la Contemplació dels misteris de la passió de Jesucrist, de Francesc Prats (1487) i un Breviarium majoricense (1488), del qual no es conserva cap exemplar, però que sens dubte existí.
(Valldemossa, Mallorca, 5 gener 1649 – Palma de Mallorca, 20 febrer 1700)
(Margalida Beneta Mas i Pujol) Escriptora mística. Ingressà (1677) al convent dominicà de Santa Caterina de Palma de Mallorca.
És autora d’un Llibre de càntics expositats del Beato Ramon Llull, publicat el 1760 en versió castellana anònima. Aquesta edició, que incloïa i comentava fragments del Llibre d’amic i amat clogué, de fet, la revifalla d’impressions setcentistes d’obres lul·lianes, desvetllada a Mallorca per les edicions maguntines (1721-42).
(Campdevànol, Ripollès, 7 novembre 1912 – Valldemossa, Mallorca, 30 juliol 2007)
Pintor. Estudià a Vic i a Olot. El 1936 passà a Tours (primera exposició individual, 1937) i més tard a l’Acadèmia de Beaux Arts de Brussel·les (1937-39).
Estudià gravat a l’Academia de San Fernando de Madrid (1942-43). El 1940 s’instal·là definitivament a Valldemossa. Ha exposat a Vic, Barcelona, Palma de Mallorca i a l’estranger.
La seva pintura, sensible i sincera, d’estil impressionista, ha copsat el paisatge i els balls mallorquins usant les tècniques del dibuix, l’aquarel·la, el gouache i especialment l’oli.
S’ha dedicat també a la natura morta i la il·lustració.
Dades dels Països Catalans 