Arxiu d'etiquetes: Vall d’Aran

Bossòst (Vall d’Aran)

16 Respostes

Municipi de la Vall d’Aran (Catalunya): 28,17 km2, 710 m alt, 1.123 hab (2016)

0vall_aran(aranès: Bossòst)  Situat a la vall de la Garona, a l’esquerra del riu, al peu del portilló de Bossost. El relleu és molt accidentat i cobert de boscos de pi negre, com també d’avets i prats naturals.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura; gràcies a la humitat del clima són possibles els cultius d’horta i el blat de moro (milloca); a més hom rega els prats per mitjà de sèquies, per obtenir-ne farratge per al bestiar boví i oví. Explotació forestal. Les mines de blenda de Margalida no són explotades actualment. Centre turístic i indústria hotelera, molt desenvolupades darrerament. També hi ha una planta de productes lactis, dues serradores i una central elèctrica. Àrea comercial de Viella.

La vila, a la riba esquerra de la Garona, és situada al peu del castell de Bossost o Era Castèra; destaca l’església parroquial de l’Assumpció, romànica del segle XII, amb tres naus i tres absis.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bòrdes, es (Vall d’Aran)

25 Respostes

Municipi de la Vall d’Aran (Catalunya): 21,44 km2, 852 m alt, 250 hab (2016)

0vall_aran(ant: les Bordes de Castell-lleó)  Situat a la zona axial pirinenca, a la confluència de les valls de la Garona i Et Joèu, a la frontera franco-espanyola. El relleu és molt muntanyós, amb diversos barrancs, afluents d’Et Joèu, que salven un desnivell de 1.200 m entre els estanys glacials de capçalera i el seu col·lector, i està cobert de prats naturals, avetars, fagedes i pinedes.

L’explotació forestal i la ramaderia (ovina i bovina) són, amb l’agricultura (escassa, de regadiu), els recursos econòmics principals.

El poble, emplaçat a la riba esquerra de la Garona, es formà a recer de la fortalesa, avui desapareguda, de Castell-lleó; l’església parroquial d’Era Mare de Diu deth Roser data del 1806.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Benòs -central hidroelèctrica i església romànica-, Arró -església gòtica- i Begòs -església romànica-.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Beret, pla de

14 Respostes

(Naut Aran, Vall d’Aran)

Gran planell (1.860 m alt) de 4 km de longitud, a la capçalera de la Noguera Pallaresa, cobert de prats naturals, els més extensos de la Vall d’Aran. Els prats s’eleven en molts indrets fins als cims de les muntanyes que formen, a l’est, l’anomenat massís de Beret.

Hi acudeixen a pasturar uns 40.000 caps de bestiar, propi i foraster, en gran part boví i cavallí, a més del transhumant que es dirigeix a Montgarri i a Varimanya. És travessat per una carretera forestal que des de Salardú i Bagergue es dirigeix a Montgarri i a Esterri d’Àneu.

A més de la cabana dels Gavatxos, hi ha el refugi forestal de Peira-roja, la petita cabana de Gessa, la font de la Noguereta, naixement de la Noguera Pallaresa, i l’ull de la Garona, naixement d’una de les branques que formen la Garona.

Bausen (Vall d’Aran)

10 Respostes

Municipi de la Vall d’Aran (Catalunya): 17,72 km2, 931 m alt, 64 hab (2016)

0vall_aranSituat just a la frontera amb el territori francès, al peu de la serra de Vacanera, a l’esquerra de la Garona, al nord de Lleida. El terreny, força accidentat, és drenat pel riu de Bausen, afluent de la Garona, i és cobert de pinedes, fagedes i avetars; també té bons prats naturals.

S’hi cultiven cereals, patates i farratges, però l’activitat principal es la cria de bestiar vaquí i oví, que aprofita les pastures d’altura i l’explotació forestal. Hi ha uns jaciments miners avui pràcticament abandonats, així com també una serradora i, al caseriu de Pontaut, una central hidroelèctrica. Àrea comercial de Viella.

El poble és situat en un coster, damunt la riba esquerra del riu de Bausen; l’església parroquial de Sant Péir Ad Vincula, del segle XVIII, conserva una estela cinerària romana.

Dins el terme hi ha el lloc fronterer del Pont del Rei (Et Pònt det Rei).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Arres (Vall d’Aran)

10 Respostes

Municipi de la Vall d’Aran (Catalunya): 11,57 km2, 1.224 m alt, 64 hab (2016)

0vall_aranSituat en gran part a la dreta de la Garona, al nord de Lleida. Formen el terme municipal dos pobles: Arres de Jos, que ostenta la capitalitat, i Arres de Sus. El terreny, molt accidentat, és cobert de prats naturals i de boscos de pi negre, pi roig, bedolls i avets. És notable el bosc d’Er Avedau.

Les activitats econòmiques tradicionals del municipi són l’agricultura de secà i la ramaderia d’ovins i bestiar vacum, que aprofiten les pastures d’altura. Hi ha també una petita explotació minera de blenda i plom. Àrea comercial de Viella.

Arres de Jos  (o Arres de Jus)  El més baix dels dos barris en què és troba dividit el poble. Destaca l’església romànica de Sant Fabian.

Arres de Sus  El més alt dels dos barris. En aquest nucli es troba l’antiga església parroquial de Sant Pere i Sant Pau, del segle XII.

Dins el terme també es troba el veïnat de la Bordeta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques