(Bossost, Vall d’Aran)
Coll (1.310 m alt) (o portilló de Bossost), de la línia de crestes que separa la Vall d’Aran de Comenge, per on passa la carretera de Bossost a Luchon.
El vessant és cobert per l’important avetar del bosc d’en Portillon.
Arxiu d'etiquetes: Vall d’Aran
Pomèro
(Viella, Vall d’Aran)
Alta vall, afluent de capçalera, per l’esquerra, del riu d’Et Joeu.
Davalla des del port de la Picada, límit amb la vall de Benasc, i a 1.860 m alt, sota el pic de Pomèro (2.485 m alt), contrafort septentrional de la tuca Blanca (que amaga prop del cim el petit estany de Pomèro), hi ha el güell de Pomèro, on ressorgeix part de l’aigua procedent de la conca de l’Éssera que veu la llum, principalment, al més baix güell d’Et Joeu.
Pois, mall d’Es
(o tuca Forcanada) Contrafort (2.875 m alt) septentrional del cap de Tòro, entre la vall de Molieres i la vall d’Es Pois, centrada a l’estanyet d’Es Pois, l’emissari del qual, el barranc d’Es Pois és la capçalera del riu d’Et Joeu.
Pigader, estanys de
(Tredós, Vall d’Aran)
Petit circ lacustre, tributari, per l’esquerra, del riu de Ruda.
És dominat, per l’oest, pel tuc de Pigader (2.537 m alt), cim de la línia de crestes que separa les valls de Ruda i de l’Aiguamòtx.
Pietà, tuc de
(Salardú, Vall d’Aran)
(o mall de Bulard) Cim culminant (2.749 m alt) de la línia de crestes que separa la Vall d’Aran del país llenguadocià de Coserans, entre els ports d’Urets i d’Orla.
Picada, port de la
(Benasc, Alta Ribagorça / Viella, Vall d’Aran)
Depressió (2.460 m alt) i pas de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, entre el tuc de Bargàs i el tuc de la Picada (2.350 m alt).
Uneix la serralada de Purroi (que separa la Vall d’Aran) amb la vall de la Pica (Comenge). Serveix de comunicació entre les terres de les dues comarques.
Pedres-Blanques, port de
(Pallars Sobirà / Vall d’Aran)
Veure> Bonaigua, port de la.
Parros, coma de
(Salardú, Vall d’Aran)
Coma de l’antic municipi de Bagergue, al vessant sud del serrat d’Es Cardigassos, al nord del pla de Beret.
S’inicia al clot d’Es Cròssos; emissari dels estanys d’Es Cròssos és el riu de Parros, que aflueix, per l’esquerra, a la Noguera Pallaresa, vora la cabana de Parros, refugi forestal.
Palomera, pica
(Viella, Vall d’Aran)
Cim (2.460 m alt) de la serra de pica Palomera, que separa les valls de Toran, d’Unhòla i de Varradòs.
Al seu vessant nord-oriental hi ha l’estany de pica Palomera, vora el qual dins el terme de Viella, hi ha els meners de pica Palomera (o mines de Liat) de blenda, explotades fins el decenni 1941-50, però aturades d’aleshores ençà a causa de l’altitud (2.300 m), que obligava a aturar el treball en una part de l’any.
Havia arribat a produir unes 5.000 tones a l’any, que eren dutes als rentadors de Pontaut, des d’on s’exportava a Bèlgica.
Orla, riu d’
(Vall d’Aran)
Afluent esquerrà de la Noguera Ribagorçana.
Neix al vessant septentrional del Pietà, al límit entre la Vall d’Aran (Salardú) i la comarca occitana de Coserans, i aflueix al seu col·lector entre el riu de Parros i Montgarri.
Dades dels Països Catalans 