Vall tributària de l’Unyòla per l’esquerra, la qual es forma al vessant meridional del port d’Usets (2.512 m alt), obert entre el tuc de Mauberme i el tuc de Montoliu (2.689 m alt), a la línia de crestes que separa la conca de la Garona de les de Coserans i de la Noguera Pallaresa.
A la capçalera, a 2.360 m alt, hi ha l’estany de Montoliu.
(Naut Aran, Vall d’Aran)
Santuari i hospital (1.645 m alt) de l’antic terme de Salardú, situat a la vall de Montgarri, d’origen glacial del Pirineu axial, solcada per la Noguera Pallaresa, que s’inicia aigües amunt del pla de Beret, i s’introdueix al Pallars Sobirà cerclant el massís de Varimanya, fins a confluir amb la vall del riu de la Bonaigua i amb la d’Unarre, de la qual la separa la serra de Pilàs.
L’economia es basa en la ramaderia bovina, però, a causa de la migradesa de recursos, la població disminueix.
(Vall d’Aran)
Massís muntanyós, que culmina als pics de Montcorbison (2 176 m alt.) i de Letassi (2 173 m alt.), que ocupa una bona part de l’antic terme de Gausac, a l’esquerra de la Garona.
És cobert d’espesos boscs: de la Varicauba, de Socascarro i de Beusa, al nord; de Sobèrado, a l’oest; de Suquero i de Piusa, a l’est.
Als seus vessants hi ha els oratoris de la Mare de Déu de les Neus (a Gèles), d’Et Sentet de Casau i d’Et Sentet d’Arròs.
(Viella, Vall d’Aran)
Poble (1.222 m alt) de l’antic municipi de Betlan. És situat al vessant de la serra d’Es Cròdos, damunt la riba dreta de la Garona.
L’església parroquial (Sant Esteve), en part gòtica, conserva un baptisteri romànic i una notable creu processional d’argent del segle XVI.
(Vall d’Aran)
Estany d’origen glacial del massís del Montardo, al circ de capçalera del riu Rencules, centrada en la bassa de Montcasau.
L’estany ha estat aprofitat per a la producció hidroelèctrica de la central d’Arties mitjançant un canal subterrani.
Poble (1.237 m alt), al vessant de la serra d’Es Cròdos, damunt la riba dreta de la Garona, entre Vilac i Montcorbau.
L’església parroquial de Sant Llorenç conserva una beneitera romànica.
Formava part de l’antic terme de Betlan.
(Viella, Vall d’Aran / Vilaller, Alta Ribagorça)
Alineació muntanyosa, que des del massís del Besiberri es dirigeix vers el port de Viella i separa la vall de Barravés (Vilaller) de la Vall d’Aran.
Culmina al tossal de Mola Gran (2.855 m alt).
(o de Montoliu) Cim (2.880 m alt) dels Pirineus axials, situat a l’antic municipi de Salardú, al límit amb Gascunya, al nord-oest del pla de Beret.
Al vessant aranès de la carena hi ha l’ivó de Mauberme.
Estany d’origen glacial (2.241 m alt) de l’antic municipi d’Arties, a la capçalera de la ribera de Valarties, al vessant septentrional del Besiberri.
És el més extens de la Vall d’Aran (34 ha i una longitud de 1.440 m). Té 110 m de profunditat.
Al centre hi ha una illa.
(Naut Aran / Canejan / Viella, Vall d’Aran)
Altiplà, entre els tres municipis, a la divisòria d’aigües de l’Unyòla i del riu de Toran, estès entre les serres de pica Palomera i d’Es Armeros, al sud, i el portilló d’Albi, al nord.
És centrat per l’estany de Liat, capçalera de l’Unyòla.
Al seu extrem meridional hi ha les mines de Liat o de pica Palomera.
Dades dels Països Catalans 