(Salardú, Vall d’Aran)
(aranès: Bargadèra) Vall de l’antic municipi d’Arties, trencada pel barranc de Vargadera (o de Tarters), que aflueix a la Garona per l’esquerra, davant el poble de Garós.
A la capçalera es troben els estanyets de Vargadera i l’estanyet d’Escunyau.
(Vall d’Aran)
Veure> la Querimònia (conjunt de costums pels quals els aranesos s’han regit durant segles).
(Salardú, Vall d’Aran)
Vall de l’antic terme d’Arties, on hi ha el riu de Valarties, que neix al peu dels pics de Besiberri i Montardo d’Aran, i aflueix per l’esquerra a la Garona.
És un riu molt curt, però cabalós. Mou la central hidroelèctrica d’Arties.
(Bausén, Vall d’Aran)
Sector de la serralada que separa la Vall d’Aran de Comenge, entre el coll de Vacanera (1.976 m alt) -on hi ha l’estanyó de Vacanera– i el pic de Vacanera (2.193 m alt).
(Bagergue, Vall d’Aran)
Depressió (2.515 m alt) de la línia de crestes que separa la Vall d’Aran de Coserans, entre la capçalera de la vall de l’Unyola i la coma d’Urets (terme de Sentein).
(Vall d’Aran)
(aranès: l’Unhòla) Riu, afluent dretà de la Garona, emissari de l’estany de Liat, al límit dels termes de Salardú, Viella i Canejan (durant tot el seu curs més alt constitueix el límit entre els dos primers).
Ben aviat, al pla de Crapes, desapareix dins el forat de l’Unyòla, i ressorgeix un km més avall, al pla d’Eth Tò, i l’anomenat güell d’Eth Tò. Engorjada des del salt d’Eth Callaus, la vall de l’Unyòla s’obre, abans de Bagergue, a la ribera d’Era Lana.
S’uneix al seu col·lector sota Salardú, després d’haver deixat a la dreta Unya.
(Salardú, Vall d’Aran)
(aranès: Unha) Poble (1.280 m alt), a la confluència de l’Unyòla amb la Garona, a la dreta del primer d’aquests rius, enfront de Salardú, sota el pui d’Unya (2.200 m alt), contrafort oriental de la serra d’Arenho.
L’església parroquial (Santa Eulàlia), situada a la part alta del nucli, és romànica (segle XII), de tres naus; conserva una interessant pica baptismal romànica, i el campanar, independent, és del 1775.
Vers Salardú hi ha l’antiga casa senyorial çò de Brastet, del segle XVI.
(Alta Ribagorça / Vall d’Aran)
Sector de la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa la Vall d’Aran de la vall de Boí, entre els massissos de Besiberri i del Montardo. Culmina a 2.886 m alt.
Al vessant septentrional, a la capçalera de la vall de Valarties, hi ha l’estany de Mar; al vessant meridional, els estanys de Tumeneia, a la capçalera de la Noguera de Tor.
(Viella, Vall d’Aran)
Estació d’esports d’hivern de l’antic municipi d’Escunyau, al terme de Betrén, als vessants septentrionals de la tuca de Betrén (2.514 m alt).
La construcció d’una telecabina des de Betrén fins a 1.600 m alt i la continuació amb telecadira fou ideada pel pirineista Josep M. Guilera.
(Viella, Vall d’Aran)
Alta vall, tributària per l’esquerra del riu de Toran, que davalla de la serra Sescorjada, dins l’antic terme d’Arròs, i s’uneix al seu col·lector prop de la farga Guerri, dins el terme de Canejan.
Dades dels Països Catalans 