Arxiu d'etiquetes: Vall d’Aran

Armeros, tuc d’Es

(Viella, Vall d’Aran)

Pic (2.516 m alt) de la serra que separa la vall de Varradòs de la de l’Unyola (serra d’Es Armeros) entre el coll d’Era Ansa dera Caudera i la collada de Varradòs.

Albi, portilló d’

(Canejan, Vall d’Aran)

Coll (2.457 m alt), a la serra que separa la Vall d’Aran del territori occità de Coserans, damunt els rasos de Liat: termenal dels municipis de Canejan i Naut Aran.

Vila -Vall d’Aran-

(Viella, Vall d’Aran)

Poble (1.096 m alt), fins al 1970 pertanyia al terme d’Arròs i Vila, bastit en un coster, a la dreta del barranc de Sant Martí, a llevant d’Arròs, dominant la vall de la Garona.

El poble és presidit per l’església parroquial (Sant Roc), d’origen romànic.

A poca distància, vers l’est, hi ha la capella de Sant Miquel de Vila.

Viella, port de

(Viella, Vall d’Aran)

Pas (2.435 m alt) del Pirineu axial, que enllaça el vessant atlàntic amb el mediterrani, és a dir, la Ribagorça amb la Vall d’Aran, entre els massissos de la Maladeta i del Besiberri.

Per sota d’aquest port passa la carretera nacional de Lleida a França per Viella, per a la qual fou construït, a 1.620 m alt (entrada sud, que és la més alta), el túnel de Viella de 5.320 m que comunica la vall de la Noguera Ribagorçana amb la vall del riu Nere, i que entrà en funcionament l’any 1948.

Viella -terçó-

(Vall d’Aran)

Antic terçó i batllia, que comprenia la part mitjana de la comarca, amb els llocs de Viella, Gausac, Casau, Betrèn, Escunyau, Casarill, Vilac, Mont, Montcorbau, Betlan, Aubert, Vila i Arròs.

Més tard se subdividí en els terçons (o sesterçons) de Castièro (o sesterçó de Viella) i de Marcatòsa.

Varradòs

(Viella, Vall d’Aran)

Vall del Pirineu axial, que s’estén en direcció nord-est – sud-oest, recorreguda pel riu de Varradòs, afluent per la dreta de la Garona, riu al qual desemboca prop d’Arròs.

Vargadera, vall de

(Salardú, Vall d’Aran)

(aranès: Bargadèra)  Vall de l’antic municipi d’Arties, trencada pel barranc de Vargadera (o de Tarters), que aflueix a la Garona per l’esquerra, davant el poble de Garós.

A la capçalera es troben els estanyets de Vargadera i l’estanyet d’Escunyau.

Vall d’Aran, costums i privilegis de la

(Vall d’Aran)

Veure> la Querimònia (conjunt de costums pels quals els aranesos s’han regit durant segles).

Valarties

(Salardú, Vall d’Aran)

Vall de l’antic terme d’Arties, on hi ha el riu de Valarties, que neix al peu dels pics de Besiberri i Montardo d’Aran, i aflueix per l’esquerra a la Garona.

És un riu molt curt, però cabalós. Mou la central hidroelèctrica d’Arties.

Vacanera, serra de

(Bausén, Vall d’Aran)

Sector de la serralada que separa la Vall d’Aran de Comenge, entre el coll de Vacanera (1.976 m alt) -on hi ha l’estanyó de Vacanera– i el pic de Vacanera (2.193 m alt).