(Salardú, Vall d’Aran)
Estany de capçalera del riu de Rencules (un dels que formen el riu de Valarties), al vessant oriental del Montardo, dins l’antic terme d’Arties.
Seslòsses, estany de
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Vall d’Aran
Sendrosa
(o Cendrosa) Sector occidental del circ de Saboredo, dins l’antic terme de Tredòs, a la capçalera del riu de Ruda, al límit amb el terme de la Mancomunitat dels Quatre Pobles (Pallars Sobirà), centrat en els estanys de Sendrosa (amb els estanys de Dalt, del Mig i de Baix).
Una línia de crestes que culmina al tuc de Sendrosa (2.702 m alt) separa aquesta vall de la de l’Aiguamog.
Sarraera, tuc de
(Naut Aran / Viella, Vall d’Aran)
Cim (2.632 m alt) de la línia de crestes que separa la vall de Rius de la del riu Nere, termenal dels dos municipis.
Al vessant septentrional neix el riu de Sarraera, afluent, per la dreta, del riu Nere.
Sant Martí de Corilla
(o de Gessa) Santuari de l’antic terme de Gessa, al nord d’aquest poble, a la dreta de la vall de Corilla, al vessant oriental de la serra de Sant Martí, contrafort meridional de la serra d’Arenyo.
Sant Joan d’Arties
(Naut Aran, Vall d’Aran)
Antiga parròquia dins l’antic terme d’Arties, a la dreta de la Garona, al nord de la vila.
És un edifici gòtic del segle XIII, i hom creu que pertanyia als hospitalers.
Ha estat restaurada (1975) per la Fundació Museu Etnològic Era Val d’Aran, a la qual l’ha cedida la mitra d’Urgell, per a instaurar-hi un museu etnològic d’objectes religiosos de la Vall d’Aran.
Salardú
(Naut Aran, Vall d’Aran)
Vila i capital del municipi. La vila estigué fortificada i conserva part de les muralles, així com les ruïnes de l’antic castell de Salardú.
Tant la població com el municipi té una mostra important d’art romànic (segles XII-XIII).
Safustà, bosc de
(Viella, Vall d’Aran)
Bosc, de l’antic municipi de Vilac, a l’esquerra del riu Sallent, al vessant septentrional del bony de Garòs.
Saboredo
(Pallars Sobirà / Vall d’Aran)
Conjunt d’estanys d’origen glacial al Pirineu axial, a la capçalera del riu de Ruda, al límit entre els municipis de Salardú i de la Mancomunitat dels Quatre Pobles, al nord del parc nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici.
És encerclat per una línia de crestes a ponent, al sud per la serra i tuc (o gran tuc) de Saboredo (2.840 m alt), i a llevant per les agulles de Saboredo (2.645 m).
Dels estanys de Saboredo destaquen l’estany de Dalt de Saboredo, estany Major de Saboredo i estany Gelat de Saboredo; els estanys occidentals de Saboredo són coneguts també com a estanys de Sendrosa.
Ruda, riu de
(Vall d’Aran)
Altre nom de la Garona de Ruda, un dels dos braços -el més llarg- que forma la Garona a Castell-lleó, emissari dels estanys de Saboredo.
Rep aquest nom, especialment, a la capçalera, aigua amunt de Tredòs, on forma la vall de Ruda, que tanquen els massissos de Saboredo, la Bonaigua i Pigader.
Rius -Vall d’Aran-
(Naut Aran, Vall d’Aran)
Coma, capçalera del riu de Valarties, que davalla de la línia de crestes que uneix el Besiberri (3.014 m alt), el pic de la canal de Rius (2.743 m), la mola Gran (2.885 m) -al límit amb l’Alta Ribagorça-, el pic de Conangles (2.785 m), el tuc de Samaera (2.632 m), el mall de Rius (2.628 m) i la tuca de Betrén (2.514 m).
Al capdamunt hi ha l’estany Tòrt de Rius i l’estany de Rius (2.300 m), dels més exteriors de la Vall d’Aran i l’estany pirinenc de superfície més gran (100 ha), amb uns 1.600 m de llargada i 24 m de profunditat; l’emissari dels quals és el barranc de Rius, dit després riu de Valarties.
És comunica amb la vall de Barravés a través del port de Rius (2.315 m).
Dades dels Països Catalans 