Establiment d’aigües termals (1.140 m alt) de l’antic mun. d’Arties, situat a l’esquerra de la Garona, aigua avall de la vila.
L’aigua d’Arties és hidrosulfurosa.
Terçó (o sesterçó). Format per la divisió de l’antic terçó de Garòs i que comprenia la vila d’Arties i els llocs de Laspan i de Garòs. Correspon a l’antic terme d’Arties.
Antic municipi: 28,41 km2, annexat (1970) a l’actual.
Estava format pels pobles d’Arròs (centre municipal), de Vila, els poblats temporals de les bordes de Sant Joan d’Arròs, el de les d’Era Artiga de Varradòs i el veïnat d’Et Pónt d’Arròs.
(o Arrú) Poble, situat damunt la riba dreta de la Garona. La seva església parroquial de Sant Martí és gòtica, amb un campanar de torre octagonal.
Pertanyia al terçó de Lairissa.
Pic (2.516 m alt) de la serra que separa la vall de Varradòs de la de l’Unyola (serra d’Es Armeros) entre el coll d’Era Ansa dera Caudera i la collada de Varradòs.
Coll (2.457 m alt), a la serra que separa la Vall d’Aran del territori occità de Coserans, damunt els rasos de Liat: termenal dels municipis de Canejan i Naut Aran.
(Viella, Vall d’Aran)
Poble (1.096 m alt), fins al 1970 pertanyia al terme d’Arròs i Vila, bastit en un coster, a la dreta del barranc de Sant Martí, a llevant d’Arròs, dominant la vall de la Garona.
El poble és presidit per l’església parroquial (Sant Roc), d’origen romànic.
A poca distància, vers l’est, hi ha la capella de Sant Miquel de Vila.
(Viella, Vall d’Aran)
Pas (2.435 m alt) del Pirineu axial, que enllaça el vessant atlàntic amb el mediterrani, és a dir, la Ribagorça amb la Vall d’Aran, entre els massissos de la Maladeta i del Besiberri.
Per sota d’aquest port passa la carretera nacional de Lleida a França per Viella, per a la qual fou construït, a 1.620 m alt (entrada sud, que és la més alta), el túnel de Viella de 5.320 m que comunica la vall de la Noguera Ribagorçana amb la vall del riu Nere, i que entrà en funcionament l’any 1948.
(Vall d’Aran)
Antic terçó i batllia, que comprenia la part mitjana de la comarca, amb els llocs de Viella, Gausac, Casau, Betrèn, Escunyau, Casarill, Vilac, Mont, Montcorbau, Betlan, Aubert, Vila i Arròs.
Més tard se subdividí en els terçons (o sesterçons) de Castièro (o sesterçó de Viella) i de Marcatòsa.
(Viella, Vall d’Aran)
Vall del Pirineu axial, que s’estén en direcció nord-est – sud-oest, recorreguda pel riu de Varradòs, afluent per la dreta de la Garona, riu al qual desemboca prop d’Arròs.