Arxiu d'etiquetes: València

Palmar, el -València-

3 Respostes

(València, Horta)

Poble, situat a l’extrem sud-oriental de l’Albufera. El terreny és totalment pla i en determinades èpoques de l’hivern resta tot voltat d’aigua (illa del Palmar) llevat de la comunicació per carretera.

Antic poble de pescadors de l’estany, havia format part del municipi de Russafa. L’església de Jesús és sufragània de la de Pinedo. A la fi del segle XIX tingué un gran creixement a causa dels aterraments de l’Albufera, que crearen els actuals arrossars, avui la principal activitat econòmica.

Compta amb una de les més antigues comunitats de pescadors, que, amb les de Catarroja i de Silla, tenia el monopoli de la pesca de l’Albufera (les calades eren sortejades anualment). Aquesta activitat és ara molt minvada.

Són tradicionals els llocs de menjar típic de l’Albufera (arròs, allipebre).

Palleter, El

3 Respostes

(València, 1882 – 1919)

Periòdic en català. Publicat en sis èpoques i amb numeracions distintes. Fundat i dirigit pels germans Gaspar i Josep Thous i Orts.

Es mantingué en una línia d’oposició als governs de la monarquia, inspirada per la ideologia carlina i integrista dels directors, que li produí nombrosos problemes amb les autoritats civils.

Arribà a tenir un tiratge de 50.000 exemplars.

Palau Reial de València

4 Respostes

(València, segle XIII – inici segle XIX)

Edifici que féu construir Pere II de Catalunya com a residència de la seva muller, l’emperadriu Constança de Sicília, i fet remodelar per Pere III el Cerimoniós el 1364. Fou destruït al començament del segle XIX per raons bèl·liques.

Per gravats i descripcions antigues se’n coneixen les característiques: el luxe decoratiu dels interiors, la disposició dels cossos d’edificis de diferents èpoques i l’existència d’una gran jardí zoològic amb lleons, camells, óssos i gaseles. Fou residència del virrei i posteriorment del capità general.

Palau del Marquès de Dosaigües

6 Respostes

(València, segle XV – )

Seu del Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries González i Martí. Fou construït per la família Rabassa de Perellós i reformat a mitjan segle XVIII sota la direcció d’Hipòlit Rovira, que decorà personalment les dues façanes i va fer el disseny de la porta, que fou executada per Ignasi Vergara, amb l’al·legoria de les dues aigües de València, el Túria i el Xúquer.

Una reforma de la darreria del segle XIX féu desaparèixer les pintures de Rovira i donà a l’edifici el seu aspecte modern.

Palau de la Música de València

1 Resposta

(València, 25 abril 1987 – )

Auditori. Projectat per José María de Paredes i A. Osorio Arijón. Cobert per una volta de vidre paral·lela al llit del Túria que permet l’entrada de llum directament a l’auditori, el Palau participa dels jardins del Túria, i especialment de l’estany que Ricard Bofill dissenyà per a aquest tram del riu.

Consta de dues sales per a concerts -una d’elles, la sala Iturbi, amb una capacitat per a 1.793 espectadors i només 2,1 s de temps de reverberació-, dues per a reunions i una sala d’exposicions.

Amb més de 300.000 espectadors per any, el Palau és seu de l’Orquestra de València, el cor de València, un taller d’òpera i diferents grups de cambra.

Enllaç web: Palau de la Música de València

Palau de Justícia de València

2 Respostes

(València, 1922 – )

Seu de l’antiga duana. Fou començat en temps de Ferran VI de Borbó, a instàncies de l’intendent Josep Avilés i finançat amb els impostos que el poble de València pagava pels queviures que entraven a la ciutat.

Els treballs foren realitzats entre el 1758 i el 1760 i en resultà un dels edificis més esplèndids de l’època. La part alta de l’ingrés fou decorada per Ignasi Vergara amb estàtues de Carles III de Borbó, la Justícia i la Prudència, i un escut.

Entre el 1828 i el 1922 fou fàbrica de tabacs, i a partir del 1922, Palau de Justícia.

Palau de Congressos de València

1 Resposta

(València, 2 juliol 1998 – )

Recinte d’exposicions i congressos. Disposa de més de 16.000 m2 d’espai i consta de tres auditoris interconnectats, la capacitat global dels quals supera els 2.200 participants, nou sales de treball per a tallers, seminaris o aules de treball i una àrea d’exposicions.

Situat al nord-oest de la ciutat, el palau fou dissenyat per l’estudi de Norman Foster, que volgué combinar la idea d’un espai de reunions amb l’entorn urbanístic de l’exterior i, especialment, amb la llum natural.

Basat en el motiu mariner d’un peix, té la forma d’una lent convexa emmarcada per dues façanes asimètriques en forma d’arc.

Enllaç web: Palau de Congressos de València

País Valencià, El -setmanari, 1935/36-

Deixa un comentari

(València, 18 maig 1935 – abril 1936)

Setmanari d’Esquerra Valenciana. Publicà 17 números; després d’una breu interrupció reaparegué el 28 de març de 1936 i en publicà 4 més. N’era director Josep Castanyer i Fons.

Representà la continuïtat de la línia d’“Avant” de servei al republicanisme valencianista, al marge dels partits, però favorable a la política del Front Popular.

Orto

1 Resposta

(València, març 1932 – gener 1934)

Revista mensual en castellà. Subtitulada Revista de Documentación Social. Fou editada i dirigida per Marí Civera i assolí un elevat contingut teòric i doctrinal dins l’anarco-sindicalisme.

Destacà en especial la difusió de les doctrines de Pierre Besnard, el qual hi col·laborà regularment, i la progressiva definició per part del propi Civera del paper del sindicalisme en una futura societat.

Àngel Pestaña hi escriví una breu i interessant història del moviment obrer.

Orriols, els

1 Resposta

(València, Horta)

Antic poble, situat immediatament al nord de la ciutat, a l’indret de l’antiga alqueria de Rascanya. El creixement de la ciutat i, especialment, les construccions de l’antic raval de Sagunt i de l’antiga carretera de Barcelona acostaren els límits de la ciutat al poble, que fou incorporat al municipi de València el 1882.

Alçat en gran part els anys 1960 entre l’antiga carretera de Barcelona, a l’oest, i el camí de Trànsits, al sud. Actualment constitueix un gran barri proletari amb forta presència d’immigrants.

De l’antic poble només resten alguns curts carrers i unes poques alqueries a l’horta immediata, mentre que hi fundaren un col·legi i un taller escola. Al sud del barri hi ha el monestir de Sant Miquel dels Reis.