Arxiu d'etiquetes: turisme

Cervera de la Marenda (Rosselló)

15 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 8,18 km2, 25 m alt, 1.370 hab (2012)

(o Cervera, fr: Cerbère) Situat entorn d’una cala, a la costa rocosa de l’Albera, al límit amb l’Alt Empordà i estès des de la costa fins a la vall de Banyuls, on hi ha el coll de Cervera, amb boscs d’alzines i pins (bosc de Cervera).

L’economia local es basa en l’agricultura, dedicada principalment a la vinya, que pertany a l’àrea productora de Banyuls de la Marenda, i complementada per l’activitat turística.

El poble és al fons de l’estreta cala de Cervera; es formà a partir del 1878 al voltant de la gran estació ferroviària construïda per enllaçar les xarxes espanyola i francesa, sobretot per al tràfic comercial, a conseqüència de la diferència dels rails entre els dos estats.

Dins el terme municipal, segregat del de Banyuls el 1881, hi ha diversos monuments megalítics, com el de la Pedra Dreta.

Ja al segle X formava un terme jurisdiccional anomenat la vall de Cervera.

Castell, es (Menorca)

28 Respostes

Municipi de Menorca (Illes Balears): 11,66 km2, 19 m alt, 7.661 hab (2014)

(ant: Villacarlos) Situat a la costa oriental de l’illa, amb penya-segats, al sud, i cales, al nord.

La vida econòmica del municipi es reparteix entre les tradicionals activitats agrícoles (farratge), pesqueres i ramaderes (boví, oví, porcí i aviram) i les més recents del turisme i la indústria (fabricació de bijuteria, del plàstic, alimentària i de la construcció). La proximitat de Maó ha contribuït a l’augment demogràfic del municipi.

La vila, entre les cales Esfonts i Corb, va ser creada pels anglesos en 1771-81 a l’indret de sa Raval Nova com a residència i campament militars; el centre urbà és una gran plaça d’armes voltada de casernes; l’església parroquial del Roser fou construïda en 1777-1805.

Dins el terme hi ha, a més, el poble de Trebalúger, la caseria de Toraixa i les antigues fortificacions del fort Marlborough, del castell de Sant Felip i del fort de Sant Carles.

El 1872 esdevingué municipi independent en separar-se de Maó.

Enllaç web: Ajuntament

Capdepera (Mallorca Llevant)

28 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 54,92 km2, 111 m alt, 11.385 hab (2014)

Situat a la part més oriental de l’illa, al vessant d’un turó, al nord-est de Manacor. L’interior és accidentat per les serres des Racó i de son Cervera; la costa és una successió de cales i espadats, com la punta de Capdepera, a l’extrem est de l’illa i on hi ha un far.

Les activitats agrícoles de secà (cereals, ametllers, oliveres i figueres), de regadiu (hortalisses), pesqueres (hi ha un port pesquer a Cala Ratjada) i ramaderes (bestiar oví i porcí) del municipi, s’han vist avui àmpliament superades pel turisme, que ha esdevingut la principal font de recursos i la causa d’un important creixement demogràfic a partir de la dècada de 1960. Indústria alimentària i confecció amb palmes de margalló. Àrea comercial de Manacor.

La vila, prop de la costa, conserva el nucli emmurallat (segle XIV), conegut com a castell de Capdepera. L’església parroquial de Sant Bartomeu és del segle XIX.

Dins el terme hi ha el nucli turístic de Cala Ratjada i, al cap Vermell, les coves naturals d’Artà.

Enllaç web: Ajuntament

Canet de Rosselló (Rosselló)

23 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 22,39 km2, 10 m alt, 12.602 hab (2012)

Situat al litoral, entre prop de la desembocadura de la Tet i l’estany de Sant Nazari (dit també estany de Canet), a la Salanca.

La vida econòmica del municipi, basada tradicionalment en el monocultiu de la vinya (producció de vi dolç natural) i la pesca de la sardina, que fou un recurs considerable a meitat del segle XX, ha estat profundament transformada pel turisme, concentrat a l’anomenada i llarga platja de Canet, on hi ha el nucli de Platja de Canet, un port turístic i el famós Casino. Increment de població que a l’estiu fins pot arribar als 70.000 habitants.

La vila és a 2 km de la costa, prop de la riba dreta de la Tet; havia estat emmurallada i protegida pel castell de Canet, construït a l’entorn de l’església romànica de Sant Martí; l’actual església parroquial de Sant Jaume és del segle XVI. El port és el punt de partida de tres llargs cables submarins.

Dins el terme hi ha l’antic lloc de Vilarnau.

Des del 1322 fou centre del vescomtat de Canet.

Canet d’en Berenguer (Camp de Morvedre)

11 Respostes

Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 3,81 km2, 8 m alt, 6.296 hab (2014)

Situat a la plana al·luvial costanera, al nord de la desembocadura del Palància, a l’est de Sagunt.

El municipi basa la seva economia en l’agricultura de regadiu, gràcies a les sèquies procedents del Palància que reguen el terme, fan possible els cultius d’horta, entre els quals predomina al taronger, i complementada darrerament pel turisme. Àrea comercial de València.

El poble, d’origen islàmic, és a 1,5 km de la costa, hi destaquen l’església parroquial de Sant Pere (1747-62), i el Palau del Baró, dels segles XVII-XVIII, restaurat posteriorment. Al segle XV esdevingué centre de la baronia de Canet de Berenguer.

A la costa destaca el far de Canet, al cap de Canet. Dins el terme hi ha nombroses restes romanes.

Enllaç web: Ajuntament

Campello, el (Alacantí)

21 Respostes

Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 55,27 km2, 26 m alt, 27.081 hab (2014)

Situat sobre un planell litoral, accidentat per les serres de Bonalba i de la Ballestera, que el limiten. La meitat nord del terme té un litoral rocallós i espadat. Al sud, on hi ha el riu de Montnegre la costa forma el delta i una extensa platja sorrenca. Més de la meitat del terme no és conreable, i és cobert pels erms, les pastures i l’espartar.

Agricultura de secà, amb la rotació tradicional de cereals i lleguminoses, garrofers i ametllers; el regadiu aprofita el sistema d’irrigació (hortalisses i tomàquets). La pesca, activitat tradicional, ha estat desplaçada pel turisme, que compta amb una important indústria hotelera instal·lada a la platja de Sant Joan, el Carrer de la Mar, el barri marítim i les colònies de la Coveta Fumada, Mutxavista, Cases del Marco, etc. Àrea comercial d’Alacant.

El poble és situat a 1 km de la costa. El terme fou segregat el 1901 del d’Alacant. La illeta del Campello o de Banyets conserva una torre o talaia del segle XVI; hom hi ha trobat nombroses restes d’una factoria romana o potser més antiga.

El municipi comprèn, a més, el llogaret de Fabraquer i els caserius de la Ballestera i Aigües Baixes.

Campanet (Mallorca Raiguer)

12 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 34,65 km2, 132 m alt, 2.554 hab (2014)

Situat al peu de la serra de Tramuntana, a l’ala sud del puig Tomir, al nord-est de Palma de Mallorca; forma gran part de la conca del torrent de Sant Miquel. Hi ha pinedes, alzinars i garrigues.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, ametllers, garrofers i oliveres), complementada per la ramaderia ovina i porcina. Àrea comercial d’Inca.

La vila es troba en un turó, dominada per l’església parroquial (1717-37), que conserva el cos de sant Victorià.

Dins el terme hi ha l’església de Sant Miquel de Campanet, el llogaret d’Ullaró i les coves naturals de Campanet, càrstiques, descobertes el 1945, que són un centre d’atracció turística.

Enllaços web: Ajuntament – Coves de Campanet

Calvià (Mallorca Tramuntana)

45 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 145,02 km2, 143 m alt, 50.363 hab (2014)

Ocupa una gran extensió entre l’extrem oriental de la serra de Tramuntana i la costa. L’interior és força muntanyós, amb abundància de bosc.

El turisme i altres activitats derivades, com la indústria de la construcció, han superat àmpliament les tradicionals tasques agrícoles de secà (ametllers, garrofers, oliveres, cereals, figueres i vinya) i ramaderes del municipi i han estat la causa d’un espectacular augment de la població, sobretot a partir del 1960, i han adquirit molta importància la indústria de la construcció i, sobretot, l’hotelera. Totes les cales i platges de la costa són avui una cadena d’urbanitzacions. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

La vila, en un turó, és al voltant de l’església parroquial de Sant Sebastià (1867-96), que substituí la del segle XVII.

Dins el terme, on s’han trobat més de 30 estacions prehistòriques (edat del bronze), destaquen els barris i urbanitzacions de Cas Català, Santa Ponça, Peguera, sa Porrassa, Palma Nova, Portals Nous, Cala Fornells, sa Torre Nova i es Magaluf, entre altres, la possessió de Bendinat i el poble des Capdellà.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme – Institut

Calp (Marina Alta)

14 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 23,64 km2, 59 m alt, 22.437 hab (2014)

(cast: Calpe) Situat a la raconada de Calp, entre el penyal d’Ifac i el cap Toix. Estès des de la serra d’Oltà, límit occidental del terme, fins a la costa. El terreny, força accidentat, abunda en vegetació natural.

Les activitats econòmiques tradicionals del municipi, la pesca i l’agricultura principalment de secà (ametllers, garrofers i vinya), s’han vist àmpliament superades pel turisme, que alhora ha estat la causa del fort creixement experimentat per la població durant les últimes dècades, i de l’augment de la indústria de la construcció i hotelera. Ja no s’exploten les salines de l’estany residual darrera d’Ifac. Àrea comercial d’Alacant.

La vila és sobre una esquena de muntanya, no vora la mar; conserva les muralles; hi destaca també l’església parroquial de la Mare de Déu de les Neus, gòtica amb elements mudèjars.

El penyal d’Ifac, dins el terme, ha esdevingut símbol turístic del municipi.

Benidorm (Marina Baixa)

38 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 38,51 km2, 15 m alt, 69.010 hab (2014)

Estès des del vessant oriental de la serralada subbètica valenciana fins a la costa, on ocupa tota la badia de Benidorm, on hi ha l’illot de Benidorm (situat a 3 milles de la costa).

L’agricultura de secà (ametllers i garrofers), de regadiu (ametllers i cítrics), assolides gràcies al canal del riu d’Algar, i la pesca, bases tradicionals de l’economia local fins al 1950, han estat completament superades a partir d’aquesta data per l’activitat turística, en accelerada expansió, que ha convertit el municipi en la capital turística del País Valencià i en pocs anys ha multiplicat per deu la seva població de fet. Avui la costa és plena de grans blocs d’apartaments i hotels, els quals han canviat la fisonomia del lloc.

La vila, al centre de l’extens areny de la badia, s’assenta sobre un turó nummulític; la vila vella, formada per petits carrerons, ha estat conservada i respectada, però és totalment desbordada, a llevant i a ponent, per la nova caseria; també es conserven les ruïnes de l’antic castell de Benidorm fortificat per Antonelli, enginyer militar al servei de Felip II. El port, acabat el 1957, és exclusivament pescador i esportiu.

El terme comprèn els barris i les caseries de les Foietes, la barriada costanera del Racó de l’Oix, la Foiamanera, Almafrà i Armanello, la partida i ermita de Sanç, la masia de Fluixà i el poblat ibèric del tossal de la Cala, prop de la urbanització de la cala del Tossal.

Enllaç web: Ajuntament