Arxiu d'etiquetes: turisme

Santa Pola (Baix Vinalopó)

20 Respostes

Municipi del Baix Vinalopó (País Valencià): 58,6 km2, 6 m alt, 31.657 hab (2015)

Situat en un terreny pla, vora la costa del Mediterrani, el terme és envoltat pel d’Elx. Dins el terme municipal hi ha la serra de Santa Pola (141 m alt) on hi ha el cap de Santa Pola (amb el far de Santa Pola) que tanca pel nord la badia de Santa Pola i un sector de platges de forta atracció turística.

Predominen els conreus de secà (cereals, garrofers i ametllers) sobre els de regadiu. Hi ha adquirit una gran importància el turisme, fins al punt d’ésser la principal font de riquesa. Forns de calç. Important explotació salinera. Indústries frigorífiques i del sector terciari. Àrea comercial d’Alacant. Població en continu ascens.

La vila és situada vora el vell port protegit pel castell de Santa Pola (bastit el 1557) Església parroquial de Santa Maria.

El municipi comprèn, a més, la caseria de les Cases del Cap, el barri turístic de la Platja Llisa i les torres del Pinet, de l’Escaleta, de Tamarit i de la Talaiola.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme

Santa Maria la Mar (Rosselló)

6 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 10,29 km2, 4 m alt, 4.725 hab (2013)

(o Santa Maria de la Mar, ant: Pabirans, fr: Sainte-Marie-la-Mer) Situat a la Salanca, a la costa, a l’esquerra de la Tet i prop de la seva desembocadura.

Al final del segle XIX s’iniciaren les plantacions de vinya, que és un dels recursos principals de la població, juntament amb el conreu d’hortalisses i fruiters, gràcies al regadiu de la riba de la Tet i de l’agulla Cabdal. Els prats donen lloc a una certa activitat ramadera (bestiar oví, equí i porcí). Hi ha activitat pesquera a la Platja de Santa Maria. A la costa s’han creat noves urbanitzacions (el Bordigó), a causa de l’atracció de les platges a l’estiu, fet que situa el turisme com a sector capdavanter. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble s’assenta al voltant de l’església parroquial, romànica, amb un retaule gòtic de Pere Baró.

El municipi comprèn també l’església de Sant Andreu de Bigarans.

Santa Eulària des Riu (Eivissa)

55 Respostes

Municipi d’Eivissa (Illes Balears): 153,48 km2, 52 m alt, 35.812 hab (2015)

Situat a la costa oriental de l’illa, comprèn el sector nord-est de la mateixa i és drenat pel riu de Santa Eulària, únic corrent d’aigua superficial permanent de totes les illes. Al litoral, alt i rocós, hi ha la la badia de Santa Eulària i les cales Blanca i Llonga, entre altres.

L’activitat econòmica bàsica era l’agricultura, fins a la irrupció del turisme. Els conreus més estesos són els de secà, cereals i lleguminoses, seguits d’alguns conreus arborescents (ametllers i garrofers); el regadiu aprofita l’aigua del riu per a conreus d’hortalisses, moresc i patates. Important ramaderia (bestiar boví, oví i porcí). Avicultura. Jaciments de plom, sense explotar. L’activitat industrial és escassa. Àrea comercial d’Eivissa.

Importància turística: concentra bona part de les places hoteleres de l’illa i compta a més amb nombroses urbanitzacions i blocs d’apartaments. Població en ascens.

La vila és a la dreta de la desembocadura del riu de Santa Eulària; església parroquial del segle XVI. Barri des Puig d’en Valls i diverses parròquies. El 1963 hi fou inaugurat un museu dedicat al pintor Laureà Barrau. Fou el centre de l’antic quartó de Santa Eulària.

Enllaç web: Ajuntament

Sant Lluís (Menorca)

25 Respostes

Municipi de Menorca (Illes Balears): 34,63 km2, 60 m alt, 7.521 hab (2015)

Situat al sector sud-oriental de l’illa. Costa alta i retallada amb diverses cales i platges. A l’illa de l’Aire, de 1.400 m de longitud, hi ha un far. El paisatge rural està format per boscs d’alzines, ullastres i sotabosc.

La principal activitat econòmica és l’agricultura; s’hi conreen plantes de secà (farratges). Ramaderia bovina. Hi ha petites indústries de materials de la construcció, bijuteria, joguines, miniatures navals i mobles. Hi és molt important el turisme. Àrea comercial de Maó. Població en ascens.

La vila és situada al centre de la plana, al sud de Maó; fou fundada pels francesos (segle XVIII), amb la construcció de l’església parroquial, al voltant de la qual s’edificaren les cases, amb carrers amples i rectilinis, sota el projecte francès; és l’única població menorquina que conserva el pla originari. Al nord de la vila hi ha l’aeroport de Sant Lluís per a l’aviació turística i esportiva.

El terme comprèn, a més, els llogarets de Torret i s’Ullastrar, les caseries de Biniali, Biniancolla, Biniati, Binifadet i Biniparrell i les urbanitzacions turístiques de s’Algar, Alcaufar, sa Punta Prima, Binibeca, Biniparratx i Binissafúller.

Enllaç web: Ajuntament

Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca Llevant)

16 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 82,08 km2, 89 m alt, 8.146 hab (2015)

Situat al sector oriental de l’illa, accidentat pels vessants de la serra de Llevant, al litoral, coneguda per l’arrodonida punta de n’Amer.

La principal activitat econòmica és l’agricultura (es conrea bona part del terme municipal). Domina l’agricultura de secà (ametllers i cereals). Ramaderia bovina, ovina, porcina i de cabrum; aviram. Forta expansió del turisme, que a originat el nucli important a s’Illot o Cala Moreia, en bona part dins el terme de Manacor. Població en ascens, especialment a partir del 1960 quan el turisme ha compensat amb escreix la minva de l’agricultura. Àrea comercial de Manacor.

La vila, d’origen àrab, és situada entre turons i té una forma triangular; destaca l’església parroquial de Santa Maria de Bellver (fundada el 1236).

El municipi comprèn, a més, el poble de Son Corrió i les urbanitzacions de Son Moro i de s’Illot.

El 1892 s’independitzà de Manacor.

Enllaç web: Ajuntament

Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)

59 Respostes

Municipi d’Eivissa (Illes Balears): 158,96 km2, 475 m alt, 25.674 hab (2015)

Situat a l’oest de la Vila d’Eivissa, comprèn el sector sud-oest de l’illa. La costa és alta i rocosa, amb algunes cales (Vedella i Llentrisca). Inclou el punt culminant d’Eivissa (sa Talaiassa, 475 m) i l’illot des Vedrà, a la badia de Portmany.

L’agricultura s’ha reduït considerablement com a conseqüència de l’expansió del turisme; els conreus més estesos són els cereals (blat, civada i ordi) i fruiters. Ramaderia bovina, ovina, porcina i de cabrum. L’explotació de ses Salines d’Eivissa ha estat i és molt important. Actualment les activitats secundàries i terciàries són les més importants: el modern aeroport a la zona des Codolar, una fàbrica de llet i, sobretot, el turisme. Àrea comercial d’Eivissa. Creixement continu de la població.

El poble és dominat al sud-oest per sa Talaiassa; es formà a partir del segle XVIII, al voltant de l’església parroquial de Sant Josep (parròquia des del 1785).

El municipi comprèn, a més, les parròquies de Sant Agustí des Vedrà, Sant Jordi de ses Salines, Sant Francesc de ses Salines i la Mare de Déu del Carme.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme

Sant Joan de Labritja (Eivissa)

46 Respostes

Municipi d’Eivissa (Illes Balears): 121,56 km2, 202 m alt, 5.872 hab (2015)

(o Sant Joan d’Eivissa) Situat al nord-oest de l’illa. La costa és alta i rocosa, amb nombroses cales (es Port de Sant Miquel, Xarraca, Portinatx). Dues terceres parts del terme municipal són cobertes per la vegetació natural (pins, matolls i pastures).

Els conreus més estesos són els de secà; sobresurten els cereals (blat, ordi i civada); el regadiu aprofita aigües de deus per a la producció d’hortalisses, patates i moresc. Ramaderia (boví, oví, porcí i cabrum) i aviram. Centre turístic amb importants centres com els de Portinatx, es Port de Sant Miquel, etc. Àrea comercial d’Eivissa. Població disseminada.

El poble és un petit nucli, agrupat al voltant de l’església parroquial de Sant Joan (segle XVIII).

Dins el terme hi ha la important cova des Cuieram.

Enllaç web: Ajuntament

Sant Joan d’Alacant (Alacantí)

10 Respostes

Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 9,64 km2, 40 m alt, 22.825 hab (2015)

Situat al litoral, a l’horta i al nord de la ciutat d’Alacant. El riu de Montnegre (o Sec) és el límit septentrional. Les terres incultes són escasses.

Agricultura de regadiu amb predomini sobre els de secà; els conreus més estesos són els d’horta i ametllers, seguits de garrofers i oliveres. Indústries derivades de la fusta (fabricació de mobles) i de l’agricultura (d’olis, farineres i peladores d’ametlles). Important activitat turística a la platja de Sant Joan. Àrea comercial d’Alacant. A partir del 1960 la població gairebé s’ha triplicat.

La vila està situada en un embrancament viari de diverses carreteres. L’actual edifici de l’església parroquial és del 1862.

Enllaç web: Ajuntament

Sant Cebrià de Rosselló (Rosselló)

10 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 15,80 km2, 6 m alt, 10.716 hab (2013)

(fr: Saint-Cyprien) Situat a la Salanca, a l’est de la comarca, a la plana costanera (aiguamolls), on hi ha la llarga platja de Sant Cebrià, sorrenca.

Agricultura de regadiu (fruiters i hortalisses), així com de secà (vinya), la qual ocupa els terrenys més propers a la costa; producció de vins. Ramaderia (bestiar boví, oví i cabrum). Activitat pesquera (sardines), en regressió. L’afluència de turisme, gràcies a l’atracció de la platja, ha desenvolupat la indústria hotelera, així com la de la construcció, i s’han creat noves urbanitzacions a la costa. Població en ascens.

El poble correspon a l’antiga vil·la Salix. Església parroquial dels segles XII-XIII.

Dins el terme hi ha l’església i antic poble de Vila-rasa.

Sant Antoni de Portmany (Eivissa)

47 Respostes

Municipi d’Eivissa (Illes Balears): 126,87 km2, 31 m alt, 23.631 hab (2015)

Situat al nord-oest de l’illa, obert a la badia de Sant Antoni o de Portmany, 15 km al nord-oest de la vila d’Eivissa. El sector septentrional és un dels més elevats d’Eivissa (398 m al promontori que domina la punta de sa Torreta) i se l’anomena es Amunts.

L’activitat econòmica bàsica era l’agricultura, que s’ha vist, però, substituïda en gran part per les activitats turístiques: els conreus més estesos són els de secà, sobretot ametllers, garrofers i figueres, als quals segueixen en importància els cereals; el regadiu aprofita aigua de pous i produeix hortalisses, patates, fruita i farratge. Ramaderia (bestiar boví, oví, cabrum i porcí). La pesca ha disminuït l’activitat. Indústria turística i de la construcció. El port de Sant Antoni ha esdevingut port comercial. Àrea comercial d’Eivissa.

La vila tanca pel nord la badia de Portmany, al sector més abrigat.

Dins el terme, entre els llocs d’interès arqueològic i històric, cal esmentar l’abric de ses Fontanelles i la capella paleocristiana de Santa Agnès. Fou centre de l’antic quartó de Portmany.

Enllaç web: Ajuntament