Arxiu d'etiquetes: turisme

Torrevella (Baix Segura)

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 71,4 km2, 10 m alt, 91.415 hab (2014)

(cast: Torrevieja) Situat al litoral mediterrani, a la zona de parla castellana del País Valencià, inclou les salines de Torrevella i de la Mata, que, explotades des del segle XVIII, són les més importants d’Europa: d’ençà que el 1928 un canal les enllaçà, formen una única explotació.

El port de Torrevella és aprofitat també per a activitats de pesca. Els conreus ocupen una extensió reduïda i la seva influència dins l’economia local és molt minsa: ametllers, vinya, cereals, cítrics i hortalisses. Torrevella és un gran centre turístic, amb molts apartaments a la costa i urbanitzacions, a més d’una nombrosa oferta hotelera. Depèn de les àrees comercials d’Elx i d’Alacant. Notable ascens demogràfic.

La ciutat és al sud del promontori del cap Cerver; va ésser reconstruïda després del fort terratrèmol del 21 de març de 1829 amb cases d’una sola planta; l’església parroquial de la Concepció fou inaugurada el 1887; obtingué el títol de ciutat el 1926.

Enllaç web: Ajuntament

Torreblanca (Plana Alta)

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 29,96 km2, 31 m alt, 5.520 hab (2014)

Situat al litoral mediterrani, comprèn el sector nord-est de la comarca, al límit amb el Baix Maestrat. La costa és baixa i arenosa i s’hi troba l’extens pantà del Prat, obert al mar.

Es conrea bona part del territori municipal, amb predomini dels conreus de regadiu (tarongers, hortalisses) sobre els de secà (ametllers i oliveres). Petita indústria derivada de l’agricultura (molins d’oli), i de fabricació de materials per a la construcció. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en ascens. A l’antic barri de pescadors de Torrenostra s’hi han desenvolupat les activitats turístiques.

La vila és situada en un pla, al peu dels turons; església parroquial de Sant Bartomeu, neoclàssica.

Dins el terme hi ha el santuari del Sant Crist del Calvari.

L’expansió agrícola i demogràfica ha estat, fins fa poc, dificultada pels aiguamolls palúdics.

Enllaç web: Ajuntament

Cala Vedella

(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)

Urbanització i centre turístic, a la costa occidental de l’illa, entre Cala Molí i Cala d’Hort.

Cala Santanyí

(Santanyí, Mallorca Migjorn)

Caseriu i centre d’estiueig de la costa, en una cala, a l’est de Cala Figuera, prop d’on fou bastida el 1663 la torre Fesa o Nova.

Cala Ratjada

(Capdepera, Mallorca Llevant)

(o Cala Rajada) Poble, a la costa, al sud-oest de la punta de Capdepera, al voltant de la cala Rajada.

Format al segle XIX a l’indret de can Climentó com a llogaret de pescadors. Des del 1860 anà convertint-se alhora en centre d’estiueig; la família March construí al turó de l’antiga torre Cega la seva residència.

A la fi del segle XIX hom hi establí unes drassanes per a barques de cabotatge. Entre el 1930 i el 1945 hi fou construït el petit port pescador. L’església del Carme fou erigida en parròquia el 1939.

Ha esdevingut un dels centres turístics més importants de l’illa.

Cala Millor

(Son Cervera, Mallorca Llevant)

Urbanització i caseriu, a la costa de l’illa, situada al nord de la punta de n’Amer.

És un important centre turístic.

Cala Major

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Barri residencial, situat a l’oest del port, entre Portopí i Cas Català, al voltant de la platja sorrenca de cala Major.

Hi han estat construïts prop de 50 hotels i nombrosos apartaments.

Cala Llonga

(Santa Eulària des Riu, Eivissa)

Vénda, al sud de la vila, centrada en la cala Llonga, que ha esdevingut un centre turístic.

Cala Figuera

(Santanyí, Mallorca Migjorn)

Caseriu i centre turístic, en una cala que forma l’extrem sud-oest de la badia de Palma de Mallorca, és un penya-segat de 45 m d’alt. Hi ha un far.

Des de l’edat mitjana hi hagué un petit embarcador, i el 1569 hom hi construí la torre de defensa d’en Beu. Al llarg del segle XX assolí una certa importància com a port de pesca, i s’hi establí un nucli de pescadors; el 1950 hi fou construïda una petita llotja.

Darrerament, però, aquesta activitat és en decadència, i esdevingué lloc d’estiueig.

Cala d’Or

(Santanyí, Mallorca Migjorn)

Caseriu i centre turístic, a la zona coneguda per ses Puntetes, on s’obren, perpendiculars a la costa, la cala Llonga, el caló de ses Dones i la cala Gran.

Projectada per l’urbanista Bellini el 1934, per encàrrec de Josep Costa i Ferrer, amb cases blanques d’estil eivissenc, voltades de pinedes, fou a la seva època una urbanització modèlica. El 1970 tenia 22 establiments hotelers.