Arxiu d'etiquetes: turisme

Sant Joan d’Alacant (Alacantí)

11 Respostes

Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 9,64 km2, 40 m alt, 22.825 hab (2015)

Situat al litoral, a l’horta i al nord de la ciutat d’Alacant. El riu de Montnegre (o Sec) és el límit septentrional. Les terres incultes són escasses.

Agricultura de regadiu amb predomini sobre els de secà; els conreus més estesos són els d’horta i ametllers, seguits de garrofers i oliveres. Indústries derivades de la fusta (fabricació de mobles) i de l’agricultura (d’olis, farineres i peladores d’ametlles). Important activitat turística a la platja de Sant Joan. Àrea comercial d’Alacant. A partir del 1960 la població gairebé s’ha triplicat.

La vila està situada en un embrancament viari de diverses carreteres. L’actual edifici de l’església parroquial és del 1862.

Enllaç web: Ajuntament

Sant Cebrià de Rosselló (Rosselló)

10 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 15,80 km2, 6 m alt, 10.716 hab (2013)

(fr: Saint-Cyprien) Situat a la Salanca, a l’est de la comarca, a la plana costanera (aiguamolls), on hi ha la llarga platja de Sant Cebrià, sorrenca.

Agricultura de regadiu (fruiters i hortalisses), així com de secà (vinya), la qual ocupa els terrenys més propers a la costa; producció de vins. Ramaderia (bestiar boví, oví i cabrum). Activitat pesquera (sardines), en regressió. L’afluència de turisme, gràcies a l’atracció de la platja, ha desenvolupat la indústria hotelera, així com la de la construcció, i s’han creat noves urbanitzacions a la costa. Població en ascens.

El poble correspon a l’antiga vil·la Salix. Església parroquial dels segles XII-XIII.

Dins el terme hi ha l’església i antic poble de Vila-rasa.

Sant Antoni de Portmany (Eivissa)

48 Respostes

Municipi d’Eivissa (Illes Balears): 126,87 km2, 31 m alt, 23.631 hab (2015)

Situat al nord-oest de l’illa, obert a la badia de Sant Antoni o de Portmany, 15 km al nord-oest de la vila d’Eivissa. El sector septentrional és un dels més elevats d’Eivissa (398 m al promontori que domina la punta de sa Torreta) i se l’anomena es Amunts.

L’activitat econòmica bàsica era l’agricultura, que s’ha vist, però, substituïda en gran part per les activitats turístiques: els conreus més estesos són els de secà, sobretot ametllers, garrofers i figueres, als quals segueixen en importància els cereals; el regadiu aprofita aigua de pous i produeix hortalisses, patates, fruita i farratge. Ramaderia (bestiar boví, oví, cabrum i porcí). La pesca ha disminuït l’activitat. Indústria turística i de la construcció. El port de Sant Antoni ha esdevingut port comercial. Àrea comercial d’Eivissa.

La vila tanca pel nord la badia de Portmany, al sector més abrigat.

Dins el terme, entre els llocs d’interès arqueològic i històric, cal esmentar l’abric de ses Fontanelles i la capella paleocristiana de Santa Agnès. Fou centre de l’antic quartó de Portmany.

Enllaç web: Ajuntament

Salines, ses (Mallorca Migjorn)

15 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 39,01 km2, 53 m alt, 5.018 hab (2015)

Situat a l’extrem sud-est de l’illa, al litoral, a les ribes del torrent de Son Catllar, al sector de Migjorn, entre la marina i les serres de Llevant.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, es conrea bona part del terme municipal. Hi predominen els conreus de secà sobre els de regadiu; els conreus més estesos són els cereals i els ametllers. També s’hi conreen arbres fruiters (figueres) i vinya. Ramaderia (bestiar boví, oví i porcí). Avicultura. Pedreres i salines. Indústria turística (colònia de Sant Jordi). Port esportiu a la platja des Dolç. Àrea comercial de Palma de Mallorca. Població en ascens.

La vila és situada a ponent d’un turonet que vigilava les rutes de Palma a Santanyí.

El municipi comprèn, a més, la colònia de Sant Jordi, el raval de sa Carroja i el veïnat de Cas Perets.

Enllaç web: Ajuntament

Puçol (Horta)

18 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 18,11 km2, 25 m alt, 19.341 h (2014)

Situat al nord de la comarca, al límit amb el Camp de Morvedre, des dels últims contraforts de la serra Calderona fins a la costa, on hi ha una zona de marjals.

La baixa sèquia de Montcada, amb aigües derivades del Túria, rega el terme i permet l’agricultura de regadiu, que es destina als conreus d’horta i als tarongers, a l’interior. La indústria és molt variada, sobretot la metal·lúrgica, seguida de l’alimentària, la de mobles i la de fabricació de materials per a la construcció. Turisme (platja de Puçol). Àrea comercial de València. La població s’ha triplicat amb escreix des del 1900.

Vila d’origen islàmic, és separada del barri dels Hostalets de Puçol. Església parroquial de Sant Joan Baptista (consagrada el 1607 i reformada posteriorment). El 1811 hi tingué lloc, durant la guerra del Francès, la batalla de Puçol.

El municipi comprèn, a més, la caseria de les Cases de l’Estany.

Enllaços web: Ajuntament – Casa de Cultura

Blanes, cala en -Menorca-

1 Resposta

(Ciutadella, Menorca)

Cala de la costa occidental, a ponent de la ciutat.

Constitueix un centre d’estiueig i de turisme als afores de la ciutat.

Portvendres (Rosselló)

22 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 14,77 km2, 23 m alt, 4.214 hab (2013)

(fr: Port-Vendres) Situat a la façana marítima de la Marenda, al sud-est de la comarca, accidentat pels últims contraforts de la serra de l’Albera. La costa, molt retallada, forma part de la Costa Vermella.

S’hi conreà vinya (secà). L’activitat de pesca, tradicionalment important, s’ha reduït considerablement a causa de l’avenç del sector turístic, que al seu torn ha provocat el desenvolupament de la indústria hotelera. Té importància la indústria alimentària, especialment la indústria conservera i la vinícola, amb vins dolços naturals. El creixement de la població ha estat molt lligat a l’evolució del tràfic portuari.

El port de Portvendres actual data del 1848, però el seu origen és molt antic i té activitat de passatge, l’única regular al nord de Barcelona, des del segle XVIII, l’activitat del qual s’intensificà a partir del 1867 amb la instal·lació del ferrocarril.

La vila es localitza entre els port i els primers contraforts de l’Albera. Església parroquial de Santa Maria (acabada el 1888).

Dins el terme hi ha també el poble de Cosprons, el barri de Pulilles, a la costa i algunes urbanitzacions.

Pollença (Mallorca Tramuntana)

94 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 151,7 km2, 47 m alt, 16.088 hab (2014)

Situat a es Raiguer, entre la badia de Pollença (on hi ha la plana de Pollença) i la serra de Sant Vicent, sector est de la de Tramuntana. Comprèn l’extrem septentrional de l’illa i la petita península de Formentor. La costa, molt retallada, abunda en cales i platges, entre les quals sobresurten, ja fora de la seva badia, rematada al nord-est pel cap de Formentor, les cales Figuera i Sant Vicent.

El terme és accidentat, amb una mínima porció dedicada als conreus de secà i de regadiu (horta de Pollença); predominen els cultius de l’olivera, els ametllers i els garrofers. Hi ha ramaderia de bestiar boví, oví, cabrum, porcí i aviram. L’afluència del turisme, a causa de l’atracció de les platges i del paisatge, ha determinat la creació d’una important indústria hotelera, a més d’haver-s’hi construït xalets i apartament; té molta anomenada Formentor, però el principal nucli de concentració turística és el Port de Pollença. Àrea comercial d’Inca.

La població, que ha oscil·lat durant tot el segle XX, experimentà un major increment a partir del decenni del 1960.

La vila és al vessant meridional del puig del Calvari. Església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, santuari del Calvari, antic monestir del Puig de Maria, santuari del Roser Vell. Museu de Costa i Llobera. Festival Internacional de Música.

El terme comprèn a més el castell de Pollença o castell del Rei, la fortalesa d’Albercutx, les valls de Ternelles, en Marc, Sant Vicent, Bóquer, Cuixac, Colonya, Masteguera, Santuïri, l’Almadrava i Eixartell, i les caseries de Ariant, Fartàritx i Son Marc.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme – Ràdio

Pobla de Farnals, la (Horta)

7 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 3,58 km2, 4 m alt, 7.790 hab (2014)

(o la Creu del Puig) Situat en una plana al·luvial que arriba fins a la mar (port esportiu), on s’estén una zona de marjals, al nord de València.

L’agricultura és de regadiu, gràcies als regatges derivats de la sèquia de Montcada, amb aigües procedents del Túria, i es dedica als conreus preferents de tarongers i d’horta; les explotacions agrícoles són inferiors a les 5 ha. La indústria és molt diversificada: alimentàries, metal·lúrgiques i de la construcció. Té una certa rellevància el sector turístic i de serveis (la platja s’ha convertit en una gran urbanització). Àrea comercial de València. El principal augment demogràfic s’ha experimentat a partir de 1960.

El poble, d’origen islàmic, és a l’antiga carretera de Barcelona a València, a l’interior del terme; església parroquial de Sant Josep, dels segles XVIII-XIX.

Els dos barris de la Creu del Puig i del Moratall depengueren del Puig de Santa Maria fins el 1608.

Enllaç web: Ajuntament

Piles de Mar (Safor)

4 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 3,92 km2, 5 m alt, 2.701 hab (2014)

Situat a la plana litoral al sud-est de Gandia i arriba fins a la mar, on presenta una costa baixa i arenosa.

Les sèquies derivades del riu d’Alcoi (a través de la sèquia comuna d’Oliva) reguen el terme, fent possible l’agricultura de regadiu (gairebé tota dedicada als tarongers) i petita indústria derivada de l’agricultura i metal·lúrgica. Àrea comercial de Gandia. Població estabilitzada durant tot el segle XX.

Poble d’origen islàmic; església parroquial de Santa Bàrbara (segle XVII). Barri marítim de la Torre de Piles (antiga torre de defensa ben conservada, esmentada ja al segle XVI).

El municipi comprèn, a més, el despoblat de Rafelsinén.

Enllaç web: Ajuntament