Barri marítim, on es localitza la tradicional activitat pescadora; és un centre turístic important.
Carrer de la Mar, el
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: turisme
Xoroi, cova d’en
Cova natural, situada en un penya-segat, amb grans finestrals naturals oberts damunt la costa meridional de l’illa, a l’est de cala en Porter.
És explotada per al turisme.
Vil·les de Benicàssim, les
Barri, a l’est de la vila, al llarg de la platja de les Vil·les, on es concentren en major part les places hoteleres i on hi ha nombrosos apartaments.
És un dels nuclis turístics del Païs Valencià, sorgit al tercer decenni del segle XX.
Vida, son -Palma-
Antiga possessió, construïda al cim d’un contrafort nord-oriental de la serra de na Burguesa. El segle XVII passà dels Vida als Truiols; en 1900-05 el marquès de la Torre, Ferran Truyols i Despuig, transformà les velles edificacions en un castell.
Hi agrupà notables col·leccions d’armes (procedents, en gran part, del castell de Peralada), d’estris de cuina de coure (de les possessions familiars a Mallorca), d’objectes de ferro forjat i d’antigues portes i una pinacoteca amb obres d’Auberman i Faust Morell, entre altres.
Ha estat residència de personalitats, i recentment ha estat transformada en un gran hotel de luxe.
Terreno, el -Palma de Mallorca-
Barri, a ponent de la badia i del nucli urbà, vora la mar, entre s’Aigo Dolça (límit amb So N’Armadans) i la caleta des Malpàs, al peu del turó de Bellver.
En aquest indret fou construït, a la costa, al segle XVII, una quarantena o llatzeret; el 1777 hi fou construïda la possessió de can Vileta (després, de son Catlaret) i el 1784 ja hi havia la casa del cardenal Despuig dita el Terreno, a l’actual escola de Natzaret.
Eren terres del castell de Bellver, sotmeses a les necessitats militars, i per això el projecte d’urbanització fet el 1855 per la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País no pogué dur-se a terme sinó en una petita part.
Tanmateix, el 1887 era ja un important nucli d’estiueig, amb 343 cases; la desmilitarització de la zona féu que fins el 1930 no solament cresqués el nombre de cases (511), sinó també el nombre de pisos per casa. El 1894 fou construïda l’església de la Salut, que el 1897 esdevingué vicaria de la parròquia de Gènova i que fou erigida en parròquia el 1934; hom hi venera l’antiga talla del Sant Crist procedent de Sant Nicolau Vell.
El 1910 hi fou bastit el primer hotel, el Vil·la Victòria, i el 1923 l’Hotel Mediterrània, de manera que vers el 1925 havia ja esdevingut un nucli de turisme; perdé definitivament el caràcter de zona d’estiueig amb la unió al nucli urbà de Palma a partir de la urbanització de So N’Armadans (1932) i amb la transformació de les cases d’estiueig en residències permanents durant la guerra civil de 1936-39, com a conseqüència de la recerca d’una major seguretat enfront dels possibles atacs aeris.
La nova zona turística iniciada el 1950 ha canviat totalment la fisonomia del barri, com també ho féu la construcció del passeig Marítim (1949-58).
Terra Mítica
(Benidorm, Marina Baixa, 27 juliol 2000 – )
Parc temàtic. Amb una extensió d’1.050.000 m2, és el parc temàtic més gran d’Europa, i un dels projectes principals del president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana.
El parc tingué una inversió inicial de 420 milions d’euros. En el moment de la seva obertura, l’accionariat es repartia entre els grups privats Societat Parc Temàtic, impulsat per la Generalitat, la CAM i Bancaixa.
Conté cinc zones temàtiques (Egipte, Grècia, Roma, les Illes i Ibèria), els trets típics de les quals hi han estat reproduïts, amb espectacles folklòrics inclosos. Hi ha també atraccions convencionals.
Enllaç web: Terra Mítica
Superbolquera
Nucli turístic (1.776 m alt), al sud-oest del poble, vora la carretera de Montlluís a Puigcerdà per Targasona, al límit amb el terme de Font-romeu i molt pròxim a l’important centre turístic de Font-romeu.
Son Serra de Marina
(Santa Margalida, Mallorca Pla)
(o colònia del Carme) Caseria i colònia d’estiueig, situada a la costa arenosa de la badia d’Alcúdia, al límit amb el terme d’Artà.
És moderna i formada per uns pocs carrers llargs paral·lels a la costa. L’església és dedicada a la Mare de Déu del Carme.
Son Sant Joan, aeroport de
(Palma de Mallorca, Mallorca, 1960 – )
Aeroport, al nord-est des Coll d’En Rabassa i al nord de Can Pastilla.
L’aeroport, que avui absorbeix el tràfic aeri de Mallorca, fou obert el 1960, quan l’antic aeroport civil de Son Bonet -avui convertit en aeroclub- esdevingué insuficient. La distància a Palma ha passat de 4,7 km el 1960 (per carretera directa que arribava per l’oest) a 9,5 km per l’autopista, inaugurada el 1967, que volta l’aeroport pel sud i hi accedeix per l’est. L’orientació de les pistes principals és sud-oest – nord-est i arriben a 3,2 km de longitud.
La situació estratègica de Mallorca, la seva transcendència turística i l’eficàcia de les instal·lacions expliquen la vertiginosa creixença del tràfic aeri, que l’ha situat al primer lloc dins els Països Catalans.
De 10.165 avions entrats el 1961 hom ha passat a 34.155 el 1970 i a 75.428 el 1985 dels quals 23.216 procedien d’aeroports de l’estat espanyol i 46.205 d’aeroports estrangers. El nombre de passatgers, aquest mateix any, fou de 8.804.152. El trànsit aeri durant els mesos d’estiu representa el 53,7% del total anual.
So N’Alegre
Barri residencial i turístic, a ponent de la ciutat, contigu a So N’Armadans.
Dades dels Països Catalans 