(Xàtiva, Costera, 10 octubre 1853 – La Unión, Uruguai, 28 febrer 1887)
Torero, anomenat el Punteret. Debutà com a novillero el 1881 a Madrid i rebé l’alternativa a Sevilla el 1886 de mans de Luis Mazzantini.
Popularitzà la col·locació de banderilles assegut en una cadira. Fou executant aquesta sort que un toro el matà a la plaça.
(Los Corrales, Plana d’Utiel, 2 novembre 1912 – Madrid, 16 juny 1972)
Torero. Dependent d’un forn, s’afeccionà a torejar i el 1935 prengué l’alternativa a València (1935) de mans de Rafael El Gallo, confirmada a Madrid el mateix any per Marcial Lalanda. Amb el nom de Rafaelillo, féu una carrera brillant en la qual sofrí diverses ferides greus.
(s’Alqueria Blanca, Mallorca, 14 març 1916 – Palma de Mallorca, 10 setembre 1989)
Torero. Es destacà inicialment com a novillero d’una destacada elegància i excel·lent estil. Domingo Ortega li donà l’alternativa a València (17 març 1936) i Manolo Bienvenida la hi confirmà a Madrid (2 juliol 1936).
La guerra civil arruïna la seva carrera i es veié reduït a actuar de banderillero.
(Alacant, 14 abril 1953 – Càceres, Extremadura, 28 octubre 2014)
(Josep Maria Dols i Abellan) Torero. Prengué l’alternativa el 1971 a Alacant i de mans de Luis Miguel Dominguín.
Ha practicat un toreig de gran qualitat artística, fet que l’ha convertit en una de les grans figures del toreig.
(Xest, Foia de Bunyol, 6 abril 1892 – València, 16 febrer 1960)
Torero còmic, més conegut pel pseudònim de Llapisera, a causa de l’alçada física. Imità, vestit de frac i amb barret de copa, els toreros més famosos.
Formà quadrilla amb Carmel Tusquets Xarlot i amb El Botones.
Escriví el llibre de memòries Aventuras y desventuras de Llapisera.
Nom real del torero valencià conegut per José Mari Manzanares (1953-2014).
(València, 1881 – Sevilla, Andalusia, 16 agost 1926)
“Blanquet” Banderiller. Figurà en les quadrilles dels toreros més insignes del seu temps (el Gallo, Joselito, Granero, Ignacio Sánchez Mejías).
Ha estat considerat el millor peó de totes les èpoques de la tauromàquia.
(València, 23 setembre 1936 – 2 maig 2014)
“el Turia” Matador de toros. Rebé una primera alternativa a València el 1957. Després d’haver tornat a novillero, en rebé una altra, a Ondara (Marina Alta), el 1966.
(València, 3 desembre 1907 – 11 desembre 1956)
Torero. Es féu ja famós, de ben jove, com a novillero. Prengué l’alternativa a València el 1927, i es retirà el 1935. Entre aquestes dates intervingué en cinc-centes corridas.
Tornà a les places durant la guerra civil de 1936-39, i es retirà definitivament el 1942.
Fou molt hàbil i vistós amb la muleta. Escassament afortunat a l’hora de matar, es distingí, altrament, en la sort del descabello.
Dades dels Països Catalans 