Arxiu d'etiquetes: templers/es

Biure -varis bio-

1 Resposta

Bertran de Biure  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Frare del Temple. Fou comanador de Puig-reig. El 1308, decretada la supressió dels templers, el seu lloctinent Galceran de Biure resistí algun temps a Puig-reig l’atac de les forces reials que volien fer-li desempara la fortalesa.

Galceran de Biure  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Frare del Temple. El 1308, essent lloctinent del comanador de Puig-reig, Bertran de Biure, resistí asprament contra les forces reials quan fou decretada la dissolució dels templers. A la fi hagué de capitular.

Jofre de Biure  (Tarragona, segle XIV – Catalunya, 1334)  Eclesiàstic. Fou ardiaca de la seu tarragonina. Escriví diverses obres de dret eclesiàstic, així com un estudi de les constitucions del seu arquebisbat, promulgades per Joan, patriarca d’Alexandria, al qual dedicà la seva obra.

Villalba, Guillem de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – Turquia ?, segle XIV)

Frare del Temple. Actuà amb els croats a Terra Santa.

Fou emissari de la plaça d’Acre, atacada pels turcs (1291), a la de Trípoli, en unió de tres catalans més: els templers Bartomeu de Vilafranca i Guillem d’Hostalric, i l’hospitaler Llop de Lliurans. Tots quatre foren capturats.

Continuaven presos el 1303, any en què el rei Jaume II s’interessava encara perquè fossin alliberats.

Vilafranca, Bartomeu de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII – Terra Santa ?, segle XIV)

Frare de l’orde del Temple. Actuà amb els croats a Terra Santa.

Fou emissari de la plaça d’Acre, atacada pels turcs (1291), a la de Trípoli, en unió de tres catalans més; els templers Guillem d’Hostalric i Guillem de Villalba i l’hospitaler Llop de Lliurans. Tots quatre foren capturats.

Continuaven presos el 1303, any en què el rei Jaume II s’interessà encara perquè fossin alliberats.

Temple, orde del

128 Respostes

(Catalunya-Aragó, 1128 – 1312)

Orde religioso-militar. Fundat a Jerusalem l’any 1120, la seva missió era protegir els pelegrins i, sobretot, a partir de la seva professió militar, dirigir els anàrquics croats.

A la corona catalano-aragonesa l’orde va rebre de tots els estaments i arreu beneficis i privilegis de tota mena. Per explotar-los, va organitzar el territori en comandes de tres tipus: rurals, urbanes i militars.

L’actitud generosa dels nostres sobirans i, sobretot, l’habilitat política de Ramon Berenguer IV de Barcelona, van aconseguir la vinculació templera a la conquesta cristiana. Amb aquests es van realitzar les grans campanyes de l’Ebre, el Cinca, el Segre, Mallorca i València.

El Temple va rebre grans extensions de territori, que va defensar, va colonitzar i va administrar des de fortaleses estratègiques, que van ser la seu de les comandes militars.

Quan el 1307 el Papa va ordenar la detenció dels templers, aquelles fortaleses van oposar una tenaç resistència, especialment Miravet, Castellot i Montsó, que van ser preses després d’un llarg setge.

Sant Just, Bartomeu de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Frare del Temple. Fou comanador de Miravet.

El 1304, quan fou decretada la dissolució i despossessió del seu orde, defensà mentre pogué la fortalesa que li era encomanada.

Saguàrdia, Ramon de

3 Respostes

(Catalunya, segle XIII – Rosselló, segle XIV)

Noble i frare del Temple. Fill de Ramon de Saguàrdia i germà de Ponç, al qual transmeté els drets de primogenitura.

Ocupà el càrrec de comanador del Temple de Masdeu i el de lloctinent del mestre a Catalunya i Aragó.

Durant el procés de supressió de l’orde (1308), treballà intensament perquè això no s’acomplís i defensà amb les armes el castell de Miravet.

Hi fou fet presoner, però aconseguí l’alliberament i passà al Rosselló després de sofrir captiveri.

Rocabertí, Dalmau de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Frare del Temple. Pertanyent a la família dels vescomtes de Rocabertí, però de filiació desconeguda.

Fou destinat a Terra Santa. Expulsats els cristians després de la caiguda d’Acre (1291), Dalmau figurà entre els defensors de la petita illa d’Arados, que no sucumbí fins al 22 d’octubre de 1302 als atacs dels turcs.

Fou dut al Caire, on passà un captiveri llarg i penós.

Queralt, Pere (II) de

(Catalunya, segle XIII – Lleida, 1275)

Templer, dit també Pere de Timor. Senyor de Queralt. Fill d’Arnau de Timor i de Ramona. Participà a la conquesta de València.

Es casà amb Berenguera de Cervelló i adquirí d’aquesta família el castell d’Aguiló (1240).

Ja vidu, es féu templer (1257), havent dividit el patrimoni entre els fills: a Pere (III), Queralt, Santa Coloma, Figuerola, etc; a Berenguer, Timor -recuperat del seu cosí Guillem-, Montlleó, Sant Antolí, etc. Fou comanador de Montsó i lloctinent del mestre del Temple a Aragó i Catalunya.

Pel seu valor en les gestes bèl·liques fou protagonista de la llegenda anomenada del Cor de Roure, segons la qual hauria derrotat un lleó en un combat.

Palau del Vallès

(Palau-solità i Plegamans, Vallès Occidental)

Antiga comanda templera. Creada en 1150-60, era la principal de la regió de Barcelona i els seus béns s’estenien des d’Osona i el Montseny fins a Montjuïc.

El seu comanador -Berenguer de Santvicenç (1159-63) és el primer conegut- governava també la casa templera de la ciutat de Barcelona, on residia habitualment.

A l’extinció de l’orde (1317) passà als hospitalers, que l’integraren al gran priorat de Catalunya i a la casa hospitalera de Barcelona (1328).

Era a la dreta de la riera de Caldes, a l’indret de Santa Magdalena; en resta l’església, sense culte, i els murs del casal.

Mont-rodon, Guillem de

(Taradell, Osona, 1165 – vers 1230)

Mestre del Temple i tutor de Jaume I de Catalunya-Aragó. Era fill de Guillem de Mont-rodon i de Guillema. Nasqué al casal de Mont-rodon, i estigué al servei de Pere I.

El 1203 féu desapropiació i entrà a l’orde del Temple. Fou comanador de Gardeny (1207-11) i mestre del Temple a Catalunya, Aragó i Provença (1213).

Intervingué en les batalles de Las Navas de Tolosa (1212) i de Muret (1213). El 1214, amb altres nobles, se sotmeté al legat papal Pere de Benevent, i el papa Innocenci III li encomanà el petit Jaume I de Catalunya-Aragó, que guardà a Montsó fins el 1217.

El 1220 fou nomenat procurador general de les rendes reials a Catalunya i el rei l’elogià per la seva lleialtat.

Pels volts del 1227 deixà la vida activa.