Arxiu d'etiquetes: Tarragonès

Salou (Tarragonès)

30 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 15,13 km2, 2 m alt, 26.233 hab (2017)

0tarragonesSituat a la Costa Daurada i centrat per la platja de Salou, a l’angle septentrional del golf de Sant Jordi, a redós del cap de Salou, a on hi ha el far de Salou.

L’economia del municipi deriva fonamentalment de les activitats del sector terciari, en especial del turisme, compta amb nombrosos allotjaments, residències secundàries, apartaments, hotels, etc. Aquest sector té un marcat caràcter estacional (mesos d’estiu), i la població es multiplica per quinze en les temporades de màxima afluència. El gran contingent d’estiuejants prové de terres aragoneses, a causa de la proximitat i de les òptimes condicions de comunicació amb Aragó. Àrea comercial de Tarragona. Fins al 1989 formà part del municipi de Vila-seca.

El poble és al centre de la platja de Salou. Torre Vella de defensa (segle XVI). Parc recreatiu de Port Aventura, inaugurat el 1995. Del port de Salou, utilitzat des de l’edat mitjana, hi sortí l’expedició de Jaume I per a la conquesta de Mallorca (1229) i conegué un gran tràfic lligat a la comuna del Camp de Tarragona.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Salomó (Tarragonès)

9 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 12,21 km2, 165 m alt, 545 hab (2017)

0tarragonesSituat al nord de la comarca, al límit amb l’Alt Camp, 21 km al nord-est de Tarragona, a l’esquerra del Gaià i accidentat per la serra de Montferri.

L’agricultura es destina als conreus de secà (garrofers, vinya, oliveres i cereals). Ramaderia (bestiar porcí, conills i avicultura). Cooperativa agrària (vi i oli).

El poble és a la vora de la riera de Salomó, afluent per l’esquerra del Gaià. L’església parroquial de Santa Maria, amb portalada romànica i campanar amb glorieta; conserva el Sant Crist de Salomó, venerat a la comarca i amb representacions litúrgiques anuals del ball del Sant Crist (cada diumenge del mes de maig).

El municipi comprèn, a més, la masia i antic terme de la Pollarossa i l’antiga quadra de Masbrú; s’ha trobat interessants restes de l’eneolític a la Cova Fonda o de Vergeràs, prop del Gaià.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ball del Sant Crist – Cooperativa Agrícola

Roda de Berà (Tarragonès)

7 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 16,50 km2, 57 m alt, 6.354 hab (2017)

0tarragonesSituat al litoral, en una platja llarga i arenosa, al límit amb el Baix Penedès, al nord-est de Tarragona. El sector septentrional és accidentat pels contraforts de la serra de Quadrell. La superfície inculta ocupa quasi la meitat del terme, i és ocupada per la garriga, pasturatge i bosc.

L’agricultura és predominantment de secà: sobresurt en primer lloc l’ametller, seguit d’oliveres, avellaners i garrofers. Cooperativa agrària. Amb tot, el sector turístic i dels serveis, concentrat al sector litoral del municipi, és la principal font d’ingressos. Àrea comercial de Tarragona. Augment demogràfic important des del 1960 (llavors, 583 h).

El poble és al peu del sector muntanyós, a uns 2 km. de la costa; església parroquial de Sant Bartomeu.

El municipi comprèn, a més, l’arc de Berà, monument històrico-artístic i mostra important de l’art romà a Catalunya, i la caseria i el santuari de Berà. Han estat identificats el castell de Roda i el de Berà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Riera de Gaià, la (Tarragonès)

5 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 8,76 km2, 28 m alt, 1.704 hab (2017)

0tarragonesSituat a la vall baixa del Gaià, que travessa el terme de nord a sud, accidentat pels darrers contraforts de la Serralada Pre-litoral, al nord-est de Tarragona, amb el terme del qual limita.

Els conreus d’horta, regats amb aigües derivades del Gaià, s’estenen vora el riu; hi predomina, però, el secà, destinat sobretot als cereals i a la vinya, seguit dels avellaners, les oliveres i els ametllers. Cooperativa agrícola. Petites indústries dedicades al sector tèxtil i tallers mecànics. Àrea comercial de Tarragona.

La població s’estén en forma de poble-camí, al llarg del curs del riu. L’església parroquial és dedicada a santa Margarida.

El municipi comprèn, a més, el poble d’Ardenya i la caseria i antigua quadra de Virgili.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Renau (Tarragonès)

5 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 8,22 km2, 175 m alt, 153 hab (2017)

0tarragonesSituat al nord de la comarca, al límit amb l’Alt Camp, a la dreta del Gaià, al qual aflueix la riera de Renau, al nord-est de Tarragona.

La meitat del territori és ocupat per l’agricultura de secà, el principal conreu és la vinya, seguit del de garrofers, avellaners, oliveres, ametllers i cereals. La superfície inculta és ocupada per garriga, pasturatges i boscs. Depèn de les àrees comercials de Tarragona i de Valls. Regressió demogràfica, en via de despoblament.

El poble és a la dreta de la riera de Renau; església parroquial de Santa Llúcia.

El terme comprèn, a més, el despoblat de Peralta, la caseria de l’Altrera i l’ermita del Lloret.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pobla de Montornès, la (Tarragonès)

5 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 12,29 km2, 56 m alt, 2.795 hab (2017)

0tarragonesSituat al sector de la comarca de l’esquerra del Gaià, darrera la façana marítima, i de relleu ondulat per contraforts de la Serralada Litoral, al nord-est de Tarragona, el terme de Torredembarra el separa de la costa. L’aspecte paisatgístic del terme ha canviat amb l’augment dels ermots i les urbanitzacions.

Agricultura de secà, s’hi conreen sobretot oliveres, ametllers i vinya, encara que perd importància davant la progressió i diversificació industrial. Àrea comercial del Vendrell.

El poble és situat al pla; l’església parroquial és dedicada a santa Maria (1575-78). En un tossal a l’oest del poble hi ha el santuari marià de Montornès, al lloc on s’aixecà el castell de Montornès (o Puigperdiguers), nucli primitiu de la població.

El municipi també comprèn el veïnat de Rubials i les urbanitzacions de Castell de Montornès i de Poblamar.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pobla de Mafumet, la (Tarragonès)

11 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 6,21 km2, 98 m alt, 3.854 hab (2017)

0tarragones(ant: la Pobleta de Mafumet)  Situat al límit amb el Baix Camp, a la dreta del Francolí, al nord-oest de Tarragona.

El principal conreu al secà és la vinya, seguida de les oliveres, els cereals, els avellaners i els fruiters; al regadiu predomina l’avellaner seguit dels arbres fruiters i els cereals. D’ençà del 1974, en què fou instal·lada una gran refineria de petroli, l’estructura econòmica del municipi ha passat d’ésser eminentment agrària a industrial. Hi ha també indústries auxiliars de la refineria; el conjunt forma part del complex petroquímic de Tarragona. Àrea comercial de Tarragona.

El poble forma gairebé un continu urbà amb el Morell; església parroquial de Sant Joan Baptista. El lloc sorgí dins l’antic terme del Codony.

El municipi comprèn les antigues quadres de Requesens, Camareria i el Vilar del Baró.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club de Futbol

Perafort (Tarragonès)

8 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 9,54 km2, 125 m alt, 1.253 hab (2017)

0tarragonesSituat al nord de Tarragona, estès en gran part a la riba esquerra del Francolí. La garriga domina la superfície inculta.

L’agricultura és principalment de secà, la vinya ocupa la meitat del sòl conreat, seguida en importància pels avellaners, els arbres fruiters, les oliveres i els garrofers; hi ha una petita superfície de conreus de regadiu. Ramaderia de bestiar porcí i granges avícoles. Indústries químiques, de la construcció, alimentàries i del plàstic, però dominada per la refineria d’Enpetrol i per la indústria Calatrava. Àrea comercial de Tarragona.

El poble és a l’extrem oriental del terme; l’església parroquial de Sant Pere depenia de la de la Secuita; restes de l’antic castell de Perafort.

El municipi comprèn, a més, el poble de Puigdelfí (que formà municipi independent fins a mitjan segle XIX) i els enclavaments del Campot, del Mas de Magrinyà i de la Barraqueta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pallaresos, els (Tarragonès)

4 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 5,13 km2, 120 m alt, 4.635 hab (2017)

0tarragonesSituat al nord de Tarragona, a l’esquerra del Francolí, accidentat al sector oriental per una sèrie de tossals paral·lels al riu. Gairebé la meitat del terme és inculta, on predomina la garriga, els pasturatges i els boscs de pins.

Els conreus són de secà, amb predomini d’avellaners, cereals, vinya i oliveres. Indústria química. Urbanitzacions amb funcions de segona residència.

El poble és damunt un petit tossal. L’església parroquial de Sant Salvador depengué fins al 1751 de la seu de Tarragona. El lloc era considerat un raval de la ciutat i formava part del seu territori general conegut per les Faldes de Tarragona. Al límit amb la ciutat hi ha el barri de Sant Salvador.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut

Nou de Gaià, la (Tarragonès)

4 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 4,32 km2, 93 m alt, 563 hab (2017)

0tarragonesSituat a l’esquerra del Gaià, al nord-est de Tarragona. El terme és accidentat pels últims contraforts de la Serralada Litoral.

La superfície agrícola improductiva ocupa vora el 65% del terme. El conreu principal és el de la vinya (en regressió), seguida dels cereals, els avellaners, l’olivera, els garrofers i els ametllers. Els pasturatges augmenten. La ramaderia (hi ha cria de pollastres, porcs i gallines) i la indústria (fàbrica de gèneres de punt) tenen poca importància. Àrea comercial de Tarragona.

Al poble destaca l’església parroquial dedicada a santa Magdalena; hi ha un castell, pertanyent als barons de les Quatre Torres. Prop seu hi ha el raval dels Hostalets. El lloc és esmentat ja el començament del segle XI.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques