Llogaret, en una plana a l’esquerra del Cardener, aigua avall de l’estret de Vall-llonga, al peu de la serra de Busa.
L’església parroquial és dedicada a santa Eulàlia.
Cases de Posada, les
4 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Solsonès
Capolatell, el
Esperó rocallós acinglerat (1.311 m alt), a l’extrem nord-est de la serra de Busa, al qual hom només pot accedir per una palanca que l’uneix al planell de Busa, fet aprofitat durant les guerres del segle XIX per a concentrar-hi presoners de guerra.
Hi té l’entrada l’avenc del Capolatell, de 115 m de profunditat.
Canalda
Poble (1.153 m alt), situat sobre la serra de Canalda (contrafort meridional de la serra del Port de Comte), a la dreta de la riera de Canalda (que neix als prats de Bacies i s’uneix a la rasa d’Encies, afluent de la ribera Salada).
Domina el poble, a l’oest, l’alta cinglera del puig Sobirà de Canalda (1.943 m alt), dita la roca de Canalda (hi ha hagut tradicionalment habitatges troglodítics), i al nord, la de la serra de Querol, al peu de la qual s’estenen els prats de Canalda, destinats a pastura i al conreu de patates, on hi ha el refugi de Canalda.
L’església (Sant Julià) és del segle XII; la parròquia ja és esmentada el 839. El castell de Canalda pertanyia al vescomtat, després comtat i ducat, de Cardona.
Camp dels Moros
(Pinell de Solsonès, Solsonès)
Jaciment rural medieval fortificat, situat damunt d’un turó elevat de caràcter estratègic, des d’on és domina visualment bona part de les planes de la Segarra i l’Urgell fins als Pre-pirineus.
Això explica la continuïtat de l’ocupació des d’època ibèrica (segles V-III aC), passant per l’època romana (segle II aC-segle III dC), fins a l’establiment medieval, que és el més ben conservat i que, de fet, esborra gairebé totalment les evidència de les ocupacions anteriors.
L’assentament medieval, datat entre els segles X i XIV, ocupa una superfície de 0,4 ha i és constituït per una fortificació situada damunt d’un esperó rocós i per una petita vila al peu del turó.
Cambrils -Solsonès-
Poble (1.135 m alt) i agrupament més important del municipi, al sud-oest de la tossa de Cambrils (1.813 m alt), a l’extrem oriental de la serra d’Odèn, que el coll de Cambrils (1.260 m alt) uneix a la serra de Turp.
Sota el coll, prop del caseriu de Llinars, a la font Salada, neix la ribera Salada, que deixa a la dreta l’església parroquial de Sant Martí (consagrada el 1051), passa pel molí de Cambrils (on hi ha un salt d’aigua) i pel molí de la Sal (o salí de Cambrils), on preparaven la sal recollida per evaporació al llarg del riu. La sal de Cambrils ha estat molt utilitzada per al bestiar.
El lloc ja és esmentat el 839; la senyoria pertangué als vescomtes de Cardona.
Bòfia, la
(la Coma i la Pedra, Solsonès)
Pou de glaç natural (- 31 m), antigament explotat, situat al nord del portell de l’Ós, a la serra de Port de Comte, en una zona de pendents suaus (plans de la Bòfia) que ha estat aprofitada per a l’esquí; hom hi construí el refugi de la Bòfia (prats de Bacies).
Besora -Solsonès-
Poble (821 m alt), situat damunt la carena que separa les aigües del Cardener i de l’aigua d’Ora.
És esmentat ja el 839. L’església de Sant Sadurni és del 1655.
Les restes del castell de Besora (980 m alt) són situades al cim d’un turó pròxim; és esmentat ja al segle X.
Bancal dels Sacs, el
(Pinell de Solsonès, Solsonès)
(o dels Arcs, o de l’Arç) Antic hostal (590 m alt), dins la parròquia de Madrona, situat en una collada de la serra del Bancal, límit del Solsonès, la Segarra i la Noguera.
Hom hi celebrava (el 19 de setembre i el 21 de gener) dues fires de bestiar a l’aire lliure (que han estat traslladades a Solsona); a la primera hom venia també el cànem procedent de les hortes de Ponts, Oliana i Artesa de Segre.
Bacies, prats de
(la Coma i la Pedra / Odèn, Solsonès)
Extens planell ramader, al vessant meridional de la serra del Port del Comte, entre els 2.000 i els 2.150 m d’altitud. Forma la capçalera de la riera de Canalda i es troba entre els dos termes municipals.
Havia hagut el projecte de bastir-hi una estació d’esports d’hivern, per a la qual cosa hi foren construïts el refugi de la Bòfia (la bòfia del Port del Comte és prop dels prats de Bacies) i una pista que pujava del coll de Jou, que després foren abandonats.
Areny, cingle de l’ -Solsonès-
Gran espadat, que domina la vall del Cardener, límit occidental de l’altiplà de Busa.
El camí de Sant Llorenç de Morunys a Busa ascendeix a l’altiplà pel grau de l’Areny.
Dades dels Països Catalans 