(Vic, Osona, 3 març 1978 – )
Setmanari comarcal. El 1981 la seva periodicitat passà a ser bisetmanal.
Encertà amb una fórmula informativa directa i viva dels problemes comarcals, oposada a l’oficialisme periodístic del període franquista.
Trencà amb els tòpics d’una premsa catalana sempre deficitària i representa l’exemple més reeixit del renaixement de les publicacions catalanes a les comarques.
Enllaç: El 9 Nou
(Barcelona, 5 gener 1911 – 25 abril 1912)
Setmanari. Publicà 69 números.
Dirigit i redactat per Pere Aldavert en deixar la direcció de “La Renaixensa”.
Aldavert hi comentà l’actualitat política del moment des dels antics punts de vista del catalanisme tradicional.
(Barcelona, 7 octubre 1929 – 3 febrer 1930)
Setmanari esportiu. Editat com a ampliació de la informació del diari “La Nau”.
Publicà només divuit números. El continuà “La Rambla”.
Concedí una atenció especial al futbol.
(Barcelona, 1963 – 1981)
Conjunt d’empreses periodístiques, fundades o comprades per Sebastià Auger i Duró.
Tenint com a base el setmanari “Mundo” i l’editorial Dopesa, arribà a controlar, a més a més, els diaris “Mundo Diario”, “Tele-eXprés”, “Catalunya Exprés” i l’esportiu “4-2-4”.
Durant el període 1963-80 representà una opció liberal populista dins el camp de la informació, i l’expansió dels seus productes entre els sectors d’oposició suposà per a l’editor la pèrdua d’ajudes econòmiques, les quals, juntament amb problemes laborals, portaren al tancament dels diaris (1980-81) i a la fallida del grup.
(Madrid, 1940 – Barcelona, 1980)
Setmanari en castellà, fundat a Madrid i editat a Barcelona.
Dedicat a temes internacionals, aconseguí un gran auge durant la II Guerra Mundial. La seva tendència era pregermànica, però facilitava moltes notícies sobre els fets bèl·lics.
(Barcelona, 9 abril 1881 – 13 gener 1884)
Setmanari satíric en castellà, liberal i republicà.
Hi havia una gran caricatura dibuixada per Planas o Pahissa.
D’oposició a Sagasta, fou suspès el 1882, i fou continuat per “La Mosca Roja” fins al final de la seva publicació.
(Barcelona, 1981 – 1988)
Setmanari d’informació general en català.
Dedicà atenció prioritària a la vida política, social i cultural catalana.
Va tenir com a directors Lluís Bassets i Sánchez, Enric Bastardes i Porcel, Toni Rodríguez Pujol, Josep Serret, Joan Barril i Antoni Puig.
(Barcelona, 13 gener 1929 – 10 juny 1938)
Setmanari de literatura, art i política. Fundat per Amadeu Hurtado.
De caràcter liberal, catalanista i europeista, en van ésser directors Manuel Brunet i Just Cabot, i col·laboradors habituals Josep M. de Sagarra, C.A. Jordana, J. Teixidor, R. Tasis, M. de Riquer i Sebastià Gasch.
A l’inici de la guerra civil i abans de desaparèixer, la revista va entrar en l’òrbita del PSUC i hi van col·laborar, entre altres, M. Serra i Moret i Joan Oliver.
(Barcelona, maig 1868 – 1911)
Nom donat a diversos setmanaris carlins en català.
Primer l’utilitzà una publicació simplement humorística, de molt curta durada, publicada des del maig del 1868.
Del 20 de novembre de 1868 al 27 d’abril de 1872 aparegué el primer setmanari carlí d’aquest nom -per a combatre liberals i republicans-, substituït, durant una suspensió, per “Lo Entreteniment” (1870).
Tornà a sortir del 12 de juliol de 1888 al 23 de gener de 1890, i encara del 26 de juny de 1897 al 17 de març de 1900.
Editat a Manresa del 23 de març al 10 d’agost de 1907, fou un setmanari escolar carlí.
Finalment, fou publicat setmanalment durant el 1910, i mensualment l’any següent.
(Barcelona, 14 gener 1938 – 14 gener 1939)
Setmanari de literatura, art i política. Editat com a tribuna cultural del Front Intel·lectual Antifeixista. Intentà de recollir el prestigi cultural de “Mirador”.
Dirigit amb Antoni Fuster i Valldeperes, amb Joan Merli com a cap de redacció, tingué diversos redactors, com Manuel Valldeperas, que en els últims números actuà de responsable.
Hi col·laboraren la majoria d’escriptors i caricaturistes catalans d’aleshores.
Encara que orientat políticament pel PSUC, observa un gran eclecticisme en les col·laboracions.
Dades dels Països Catalans 