(Barcelona, 5 maig 1900 – 27 abril 1902)
Setmanari “científic i literari”, fundat i dirigit per Jacint Verdaguer. Fou fruit de la suspensió voluntària de “La Creu del Montseny”.
Per no entrar en conflicte amb l’autoritat eclesiàstica, atesa la situació de Verdaguer, declarà continuar l’esperit de l’antic setmanari “La Veu de Catalunya”.
Hi col·laboraren importants escriptors de l’època.
(Barcelona, 7 octubre 1860 – 25 maig 1861)
Setmanari satíric en castellà. Fundat pel periodista Antonio G. Hermosa, edità 34 números i un almanac.
Suspès a causa de la seva crítica social -era autoritzat només per a temes literaris-, fou substituït per “El Pájaro Azul”, editat fins al final del 1862, any en què fou confinat a Lleida el seu creador.
(Barcelona, 18 febrer 1928 – 10 octubre 1934)
Setmanari d’esquerra en català, creat per Joan Lluhí i Vallescà.
Amb motiu de les eleccions municipals de 1931, sortí durant una setmana tot fent campanya política a favor de les candidatures d’ERC, i amb la victòria electoral, s’estructurà definitivament com a diari i com a òrgan d’aquell partit, fins que fou creat el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra i passà a representar les idees d’aquesta organització.
Suspès governativament pels fets del 6 d’octubre de 1934, va desaparèixer definitivament.
Dirigit primer per Antoni Xirau, ho fou després per Joaquim Ventalló. Hi col·laboraren importants periodistes de l’època i els principals polítics d’ERC.
(Barcelona, 24 gener 1945 – 29 gener 1968)
Setmanari esportiu d’humor. Editat en castellà com a continuador de “Xut!”. Creació personal de Valentí Castanys.
Durant anys aconseguí una notable audiència, per tal com coincidien la gràcia dels acudits i l’interès del públic per l’esport i especialment pel F.C.Barcelona.
Unes temporades futbolístiques poc afortunades i la mort de Castanys portaren a la desaparició del setmanari, després de canvis de format i d’orientació.
(Barcelona, 23 desembre 1897 – 10 març 1898)
Setmanari d’humor, editat amb un total de dotze números.
Escrit i dibuixat per joves escriptors i artistes, provocà protestes per la seva llibertat crítica.
Els principals col·laboradors -tots sota pseudònim- foren Serra i Constansó, Burgas, Sebastià Junyent, Balasch, i Pellicer i Montseny.
(Barcelona, març 1935 – juliol 1936)
Setmanari. Òrgan del Partit Comunista de Catalunya.
En fusionar-se el partit amb Unió Socialista de Catalunya passà a denominar-se “Justícia Social – Octubre”, i poc després fou substituït per “Treball”.
(Barcelona, desembre 1880 – novembre 1891)
Setmanari obrerista. Òrgan de les Tres Classes de Vapor.
El seu director fou Josep Pàmias -excepte un petit interval, el 1887, que ho fou Toribio Reoyo-, i entre els primers redactors n’hi han de relacionats amb els intents de refer en 1876-77 un sindicalisme reformista.
El periòdic, antibakunista, es declarà aviat socialista (setembre 1881), publicà com a fulletó el Manifest Comunista (1882) i s’apropà al nucli marxista de Madrid (passà a fer de portaveu de l’efímer Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol).
Posteriorment, trencades les relacions amb els socialistes en 1887-88, es declarà partidari del socialisme possibilista francès i del Partit Socialista Oportunista, creat el 1891 per Pàmias.
(Barcelona, 26 novembre 1925 – 18 març 1926)
Setmanari infantil dedicat a les nenes. Editat per l’artista Lola Anglada. Publicà 17 números.
Lola Anglada, Ignasi Iglésias, Lluís Almerich, “Xirinius”, Francesc Curet i Rafael Tona en foren els principals col·laboradors.
(Barcelona, 21 octubre 1877 – 9 juny 1883)
Setmanari de caire humorístic en català. Fundat de Josep Feliu i Codina, publicà 300 números.
Suspès governativament, sortí dues setmanes durant el 1878 amb el nom de “Lo Pregoner”.
Hi col·laboraren Frederic Soler, Emili Coca i Apel·les Mestres.
(Barcelona, 1 juliol 1886 – 20 gener 1887)
Setmanari humorístic. Fundat per l’editor Innocenci López per resoldre els problemes creats a la redacció d’“Un Tros de Paper”.
Dirigit per Conrad Roure, tingué com a principal dibuixant Tomàs Padró.
Edità 33 números. Malgrat la seva curta durada, és una de les publicacions de més anomenada i prestigi dins la premsa catalana.
Dades dels Països Catalans 