(Barcelona, 27 gener 1867 – juny 1867)
Setmanari humorístic. Editat per Innocenci López.
Fou suspès voluntàriament al número quinze, a causa d’un greu entrebanc amb l’autoritat militar provocat per un article sense signar de Manuel de Lasarte.
Arxiu d'etiquetes: setmanaris
Ràdio Barcelona -revista-
(Barcelona, 16 novembre 1924 – 16 abril 1938)
Setmanari.
Publicà les primeres informacions sobre la creació de la ràdio a Barcelona.
Des de l’agost de 1934 s’edità totalment en català.
Es tracta d’una de les fonts imprescindibles per seguir la història de la ràdio a Espanya.
Radical, El
(Tortosa, Baix Ebre, 1910 – 1914)
Setmanari popular.
De caire tradicionalista, lluitava contra les publicacions anticlericals.
Fou dirigit per Joan B. Ferreres i Enric Bayerri.
Quatre Barres, Les -setmanari, 1918/22-
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1918 – 21 gener 1922)
Setmanari. Començà a publicar-se (1891) amb el títol “Las Cuatro Barras” com a portaveu del Centre Català Vilafranquí i amb caire regionalista.
Dirigit per Pere Sacases, publicà articles ben remarcables d’escriptors locals. Antoni Lluch dirigí la publicació arran de la mort de Sacases i el periòdic continuà fins al número 486, datat el 3 de juny de 1900.
En una segona època, i ja amb el títol en català, sortí el 1918 com a portaveu de l’Agrupació Nacionalista i edità 172 números.
Pulgarcito
(Barcelona, juny 1921 – 1980/90)
Setmanari infantil. Creat per l’editor J. Bruguera i Teixidó. De l’estil de “TBO” i altres revistes del mateix caire, publicada sempre en llengua castellana.
El seu desplegament va lligat als resultats de la guerra civil espanyola, amb la consegüent prohibició de publicacions catalanes i la manca de setmanaris humorístics per a adults.
La incorporació de dibuixants, juntament amb guionistes, generà una nova fórmula de molt d’èxit entre el públic.
Va desaparèixer a causa de la crisis de l’editorial Bruguera.
Productor, El -1925/30-
(Blanes, Selva, 7 novembre 1925 – Barcelona, juny 1930)
Setmanari anarquista. Editat i dirigit per Manuel Buenacasa, primer a Blanes (fins al gener 1926) i després a Barcelona.
Defensà sobretot la formació d’un moviment obrer explícitament anarquista basat en la unió de tres branques: l’organització específica (“universalista”), el sindicalisme i el cooperativisme.
Inspirats en el model de la FORA argentina, mantingué estretes relacions amb “La Protesta” i Diego Abad de Santillán, i capitalitzà una part notable de l’oposició al sector sindicalista de la CNT.
Afavorí així la creació de la FAI, per més que aquesta no es confongués del tot amb la seva proposta.
Ponton, Lo -setmanari-
(Barcelona, 15 maig 1870 – 28 gener 1871)
Setmanari satíric i republicà, subtitulat “periòdic més coent que un bitxo”.
Fou fundat i dirigit per Josep Roca i Roca -el qual posteriorment passà a “La Campana de Gràcia”-, i comptà amb una regular col·laboració de Josep Llunas i Pujals, que fundaria després “La Teula” i “La Tramontana”.
Pluma y Lápiz
(Barcelona, 1901 – 1903)
Setmanari artístic i literari, en castellà.
A les seves contraportades reproduí a tot color nombrosos cartells modernistes catalans i estrangers.
Foren col·laboradors literaris grans escriptors de l’època. Hi van publicar il·lustracions molts importants artistes.
Tingué una segona època, de molt curta durada.
Picarol -setmanari-
(Barcelona, 10 febrer 1912 – 16 març 1912)
Setmanari artístic i d’humor.
Malgrat la seva curta durada (sis números) ha quedat com una de les revistes més exquisides de l’època.
Dirigida per Xavier Nogués i Josep Aragay, publicà dibuixos de Manuel Humbert, Marià Andreu, Joan Colom, Enric Casanovas, Pere Ynglada, Joaquim Torres-García, etc.
Periódico Universal de Ciencias, Literatura y Artes
(Barcelona, 6 gener 1821 – 26 maig 1821)
Setmanari en castellà.
Publicà nombrosos estudis sobre història catalana; entre ells la Disertación sobre la antigua y nueva población de Cataluña en la Edad Media, de Jaume Caresmar.
Dirigí el periòdic Ignasi Sanponts i Barba. És probable que hi col·laborés el doctor Torres Amat.
Dades dels Països Catalans 