Arxiu d'etiquetes: serres

Or, cabeçó d’ *

Deixa un comentari

(Alacantí / Marina Baixa)

Veure> el Cabeçó  (serra).

Oltà

3 Respostes

(Benissa, Marina Alta)

Caseria, al sector meridional, dominada per la serra d’Oltà (586 m alt), alineació subbètica situada a llevant de la serra de Bèrnia, entre els barrancs de Mascarat i del Peu Roig, al límit dels termes de Benissa i de Calp.

Nevera, serra de la -Alcalatén-

3 Respostes

(Atzeneta del Maestrat, Alt Maestrat / Vistabella del Maestrat, Alcalatén)

Serra (1.195 m alt), al límit entre els dos termes, divisòria d’aigües entre la rambleta d’Atzeneta i el barranc del Forcall, afluents del riu de Montlleó.

Negrete, serra d’El

2 Respostes

(Utiel, Plana d’Utiel)

Alineació muntanyosa, que limita pel nord-est la comarca, al límit amb el terme de Xelva (Serrans).

Negra, serra -Ribagorça-

2 Respostes

(Ribagorça)

Alineació muntanyosa (2.810 m alt), estesa entre el coll de Llauset i el de Castanesa, que separa la vall de Benasc (Vallhiverna) del de Castanesa.

Murta, la -Ribera Alta-

5 Respostes

(Alzira, Ribera Alta)

Antic monestir (Santa Maria de la Murta) de monjos jerònims, situat al fons de la frondosa vall de la Murta, (ant: vall de Miralles) tancada al sud per la serra de la Murta (368 m alt), alineació muntanyosa que forma el sector occidental de la serra de Corbera.

Al final del segle XIV s’hi instal·laren els primers ermitans, però fins el 1401 no es constituí la comunitat. Adquirí importància sobretot a partir del 1530, quan el lloctinent de Mallorca, Lluís Vic i Castellví es refugià al monestir fugint de la pesta. Des d’aleshores la família Vic es convertí en valedora i protectora de la comunitat, fins que l’últim descendent de la casa, Dídac Vic i de Castellví, abandonà la cort de Felip III per ingressar al monestir com a monjo.

La seva extraordinària biblioteca i la no menys magnífica pinacoteca entraren a formar part del patrimoni de la comunitat. De la primera no es conserven inventaris; en canvi, consta que la pinacoteca contenia una col·lecció de retrats fets per Joan Ribalta i llenços de Francesc Ribalta, Bassano, Pedro Orrente, Paulus Brill, Luis de Morales, Andrea Del Sarto i Sebastiano Del Piombo.

Les conseqüències de la desamortització afectaren irreparablement aquesta gran riquesa artística. El 15 de novembre de 1820 la comunitat fou exclaustrada i els seus béns foren desamortitzats. La vall, amb el monestir, fou adquirida pel comerciant d’Alzira Josep Guerola per 77.000 rals.

El 1823 la comunitat tornà al monestir, i li foren restituïts els béns. Però el 20 d’agost de 1835 fou exclaustrada definitivament. La biblioteca i la pinacoteca foren transportades al Temple de València i a l’Acadèmia de Sant Carles; Guerola recuperà la vall.

El monestir s’ha anat arruïnant progressivament.

Mostalla, serra de

2 Respostes

(l’Atzúvia, Pego, Marina Alta / Oliva, Safor)

Alineació muntanyosa, que separa les valls de Pego de la serra de la Safor, és a dir, la província d’Alacant de la de València, i s’estén perpendicular a la costa, paral·lela a la serra de Gallinera (al nord) i a la de Segàrria (al sud).

Culmina a la creu de Mostalla (359 m alt).

Morella, ports de

15 Respostes

(Ports)

Alineació muntanyosa, que constitueix l’extrem septentrional del sistema Ibèric valencià i que fa de partió d’aigües entre la conca de l’Ebre i el vessant mediterrani.

Està constituïda per materials sedimentaris (calcàries, gresos i conglomerats) que s’elevaren amb el plegament pirinenc i que amb la posterior erosió han donat lloc a un paisatge d’anticlinals i sinclinals molt característic.

Els anticlinals al nord de Morella segueixen una direcció concordant amb el cabassament del sistema Ibèric i atenyen les màximes altituds del conjunt (pics de Bovalar, de Fusters i de Folc, amb més de 1.250 m alt). els sinclinals resten penjats a causa de l’erosió i formen moles amb altures superiors als 1.000 m.

El massís dels ports de Morella constitueix el nucli de la comarca dels Ports.

Montseny de Pallars, el *

Deixa un comentari

(Pallars Jussà / Pallars Sobirà)

Veure> el Montsent  (serra del Pirineu axial).

Montsec d’Estall, el

3 Respostes

(Viacamp i Lliterà, Ribagorça)

Sector ponentí del Montsec, la unitat més occidental de les tres que formen la serra, situada a la rodalia de Benavarri. La màxima altitud és de 1.324 m.

S’inicia amb unes petites alineacions de calcàries exhumades a Banavarri, i s’estén fins a la Noguera Ribagorçana, on limita amb el Montsec d’Ares pel congost de Mont-rebei.

Els eixos de plegament, més suaus que a la resta de la serra del Montsec i enfonsats progressivament vers l’oest, fins a submergir-se sota la cobertora de terciàries horitzontals, determinen que la depressió mitjana, en aquest sector de la Ribagorça, es redueixi a una faixa margosa i estreta (clotada d’Areny, Roda d’Isàvena). La travessa el riu Noguera Ribagorçana.