(Selva / Gironès)
Riu, afluent dretà del Ter.
Neix a Brunyola, al vessant oriental de les Guilleries, i, dibuixant un semicercle, s’introdueix al Gironès, on s’escola en direcció nord, a l’extrem occidental de les Gavarres, fins a a Girona, on aboca les aigües al Ter, després d’haver separat la part vella de la ciutat de la nova.
La confluència del Ter, el Galligants, el Güel i el mateix Onyar, ha provocat històricament serioses inundacions a la ciutat de Girona.
(Arbúcies, Selva, maig 1985 – )
(MEMGA) Museu. Gestionat primordialment per l’ajuntament, que explica la vida i l’economia del Montseny a través d’eines i objectes etnològics.
L’exposició permanent mostra el medi natural i l’ocupació humana a partir de materials arqueològics -des del paleolític fins a l’edat moderna- procedents principalment dels jaciments dels castells de Montsoriu i d’Hostalric. La part d’etnologia descriu el pas de l’economia agroforestal a la industrial a través dels oficis tradicionals del Montseny.
L’any 2007 estrenà la remodelació de la planta baixa, que inclou sales permanents -on es dóna un major protagonisme al castell de Montsoriu- i d’exposició temporal.
Publica la revista “Aixa” i la col·lecció de monografies locals “Montsoliu”.
Enllaç web: Museu Etnològic del Montseny – La Gabella
(Fogars de Montclús, Gualba, Vallès Oriental / Riells i Viabrea, Selva)
Cim (1.300 m alt) del Montseny, terminal dels tres municipis.
Separa les conques de la riera de Gualba i la de Breda (afluents de la Tordera).
És un contrafort del turó de l’Home, del qual el separa la vall de Santa Fe.
(Arbúcies, Selva)
Antic castell termenal (637 m alt), al límit amb el municipi de Sant Feliu de Buixalleu, situat en un contrafort del massís del Montseny, a l’interfluvi de les rieres de Breda i d’Arbúcies.
En resta la torre de l’homenatge i importants murs i torres dels seus tres recintes murallats.
Propietat dels vescomtes de Girona, que es cognominarem Montsoriu, en 1011-35 passà per aliança als Cabrera, que el convertiren en centre dels seus dominis gironins (administrats a través de la batllia de n’Orri) i en residència pròpia.
Assetjat durant les guerres de Pere III contra Bernat de Cabrera, resistí el setge i el 1371 hom hagué d’arribar a una concòrdia.
La decadència s’inicià amb la guerra dels Remences i l’allunyament de la casa de Cabrera.
(Osona / Selva / Vallès Oriental)
Parc natural. Situat a cavall de les tres comarques, engloba aproximadament la meitat del massís del Montseny.
La preocupació ciutadana i política per la conservació d’aquest espai es remunta a principis del segle XX, i l’any 1928 ja es va crear el Patronat del Montseny per tal de vetllar per la seva preservació.
El 1977 es creà el parc natural, en l’àmbit de la província de Barcelona, amb una superfície de 17.372 ha, i posteriorment es delimità una zona de protecció de 12.748 ha.
El seu fàcil accés i els atractius dels seus valors naturals i culturals fan que el parc rebi un gran nombre de visitants.
El futur del Montseny passa per la compatibilització d’uns usos intensos i variats amb la necessitat de preservació dels seus ecosistemes naturals.
Enllaç: Parc Natural del Montseny
(Riudarenes, Selva)
Santuari (Mare de Déu de Montcorb), situat al vessant orientals del Montcorb (181 m alt), turó que s’alça a la dreta de la riera de Santa Coloma, entre els seus afluents, les rieres d’Esparra i de Vilarràs.
El primer edifici fou bastit ja el 1125; ha estat reedificat diverses vegades, entre les quals el 1423 i el 1900.
(Sant Feliu de Buixalleu, Selva)
Masia, al nord del poble.
Situat a l’esquerra de la riera de Mollet, afluent per la dreta de la riera de Santa Coloma, que neix al turó de la torre del Vent i desemboca al seu col·lector davant de l’estació de l’Empalme, dins el terme de Massanes.
(Maçanet de la Selva, Selva)
Poble, situat al sud-oest de la vila.
L’església parroquial (Sant Pere) havia estat possessió del monestir de Breda.
El 1698 formava, amb Maçanet, una batllia del vescomtat de Cabrera.
(Blanes, Selva)
Jardí botànic públic. Conté unes 3.500 espècies vegetals provinents d’arreu del món, a més d’una copiosa biblioteca especialitzada.
El creà el botànic alemany Karl Faust, el qual, residint a Blanes, començà, el 1921, la formació del jardí, que posteriorment fou enriquit (1930-33) pel jardiner suís Xenon Schreiber.
En la seva formació intervingué també Pius Font i Quer, amic i conseller de Faust i membre fundador del patronat internacional que ha prosseguir l’obra de l’iniciador.
Enllaç: Marimurtra
Antiga parròquia (Santa Maria), a la vora de la riera d’Osor, al sector septentrional del terme.
És esmentada ja el 1038; l’antiga església (segle XIII) ha estat convertida en santuari marià. El 1880 fou bastida una nova església, prop de la Font Picant.
Hi hagué una casa forta (domus) de Mansolí i una família d’aquest nom que, el segle XIV, es fusionà amb els Vilalleons i després amb els Alta-riba.
El nom de Mansolí, derivat d’un diminutiu de mansus, ha estat alterat modernament pel de Monsolí o Monsolís, erronis.
Dades dels Països Catalans 