(Osor, Selva)
(o de Sorerols) Antic nom de Sant Miquel de Maifré. Entre el 1068 i el 1616 tingué l’advocació de Sant Daniel, darrerament compartida amb Sant Miquel.
Es troba a la vall del Ter, passat el pantà de Susqueda.
A l’origen (1668) era una sufragània de Sant Vicenç de Susqueda.
(Vilobí d’Onyar, Selva)
Poble, fins al primer quart del segle XX pertanyia al municipi de Brunyola, al sector septentrional del terme, a l’esquerra de l’Onyar.
L’església parroquial de Sant Dalmai havia estat possessió del monestir de Breda.
El lloc depengué del castell de Brunyola.
(Amer, Selva)
Poble, a l’est de la vila, a l’esquerra del riu Brugent i a la capçalera de la riera de Sant Climent, afluent del Ter per l’esquerra.
El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Climent, que havia estat possessió del monestir d’Amer.
Era lloc reial al segle XVII.
(Anglès, Selva)
Poble, al sud de la vila, centrat per l’església de Sant Amanç, sufragània de la parròquia de Sant Martí Sapresa.
Formava part del vescomtat de Cabrera, dins la batllia d’Anglès (juntament amb Sant Martí Sapresa).
Poble, a la dreta de l’Onyar, aigua amunt de Vilobí; comprèn diversos veïnats.
L’església parroquial de Santa Maria havia estat possessió del monestir de Breda. En depèn el santuari de les Fonts.
El lloc, esmentat ja el 1019, formava part del terme del castell de Brunyola.
(Blanes, Selva, 1923 – 1990)
(Societat Anònima de Fibres Artificials) Empresa tèxtil. Constituïda per la unió de la Societat Espanyola de Seda Viscosa, creada el 1906 pel grup familiar Vilà i iniciadora de la producció de fibres artificials a l’estat espanyol, i un grup industrial francès.
Domiciliada a Madrid, amb oficines a Barcelona i París, les instal·lacions industrials es localitzaren al barri de l’estació de Blanes.
Durant la Guerra Civil fou bombardejada; la reconstrucció fou difícil i costosa.
El 1951 signà contracte amb Rhodiaceta —empresa aleshores amb la llicència d’explotació del niló a l’estat espanyol— i el 1953 inicià la fabricació de niló a Espanya. El 1959 obtingué la concessió de la Imperial Chemical Industries de Londres per a la fabricació de polièster.
Després de successives ampliacions, vers el 1970 fou inaugurada una nova planta industrial a Sant Julià de Ramis (Gironès).
La multinacional francesa Rhône-Poulenc, que tenia el 60% del capital, adquirí el 40% restant a la família Vilà el 1986 i inicià un pla de modernització d’instal·lacions i sanejament financer.
El 1990 es passà a denominar Rhône-Poulenc Fibras, SA, empresa que el 1996 es fusionà amb la companyia Nylstar, S.A.
(Blanes, Selva)
(o de s’Abanell) Platja arenosa de la costa, que s’allarga des de la desembocadura de la Tordera, a ponent, fins a la roca Palomera, a l’inici de la badia de Blanes.
Ha esdevingut zona d’expansió turística; s’hi ha instal·lat un càmping i s’han bastit diversos hotels i apartaments.
(Susqueda, Selva)
Nom donat des del segle XVIII al castell de Fornils, a causa del proper mas Roure, propietari dels terrenys circumdants.
(Santa Coloma de Farners, Selva, 1968 – )
Revista mensual en català. Nasqué com a “Revista Rural d’Acció Catòlica”.
Dels seus objectius inicials, reflexionar sobre la problemàtica de la joventut en el marc de la doctrina del concili Vaticà II, evolucionà cap a temes d’informació més generals.
Enllaç web: Ressó
(Selva / Vallès Oriental)
Afluent esquerrà de la Tordera, que neix als vessants del turó de Montsoriu (637 m alt), dins el terme de Breda, el qual travessa de nord a sud i, després de rebre per l’esquerra la riera de Breda, desguassa prop del límit dels termes de Riells i Viabrea, Breda i Sant Celoni.
Dades dels Països Catalans 