Arxiu d'etiquetes: Segrià

Canota, la

1 Resposta

(Almatret / Seròs, Segrià / Mequinensa, Baix Cinca)

Zona lignitífera, entre els tres municipis, a l’esquerra de l’Ebre.

L’explotació de la qual ha disminuït a causa del pantà de Riba-roja.

Canís, el

Deixa un comentari

(Rosselló de Segrià, Segrià)

Antic terme i colònia tèxtil, al nord del poble, a l’esquerra del canal de Pinyana.

Canals, les

1 Resposta

(Lleida, Segrià)

Partida de l’horta, a l’esquerra del Segre, al sud d’Alcoletge, terme del qual procedeix la sèquia de les Canals, que desguassa al Segre a l’est de Lleida.

Burgebut, barranc de

Deixa un comentari

(Aitona, Segrià)

Afluent esquerrà del Segre. En travessar el canal de la Canadenca la seva aigua és recollida en el petit pantà de Burgebut.

Boixadors, els -Segrià-

Deixa un comentari

(Lleida, Segrià)

Partida de l’horta, entre la ciutat i Vilanova d’Alpicat, drenada per la Noguerola i la clamor de Balàfia, adjudicada als Boixadors després de la conquesta (1149).

Balàfia -Segrià-

1 Resposta

(Lleida, Segrià)

Partida de l’horta, al nord i dins el terme municipal de la ciutat. És drenada per la clamor de Balàfia, que es forma prop de Vilanova d’Alpicat i desemboca al Segre, per la dreta, al nord mateix de la ciutat.

La torre de Balàfia, antiga granja medieval, donà nom a aquesta partida.

Araceli

1 Resposta

(Lleida, Segrià)

Nom que tingué l’antic santuari marià de Butsènit durant el temps que fou cartoixa, entre el 1568 i el 1590.

Els cartoixans que fundaren aquesta casa procedien d’Escaladei.

Alendir

2 Respostes

(Benavent de Segrià, Segrià)

Despoblat i antic terme, sembla que es despoblà durant la Guerra dels Segadors.

Vinganya, coll de

1 Resposta

(Alcarràs, Segrià)

Coll de la carretera de Lleida a Fraga, on es bifurca la carretera a Seròs i a la Granja d’Escarp (pels antics monestirs de Vinganya i d’Escarp), que centra un petit enclavament (89 ha) del municipi, entre els de Soses i Torres de Segre.

Vinfaro

4 Respostes

(Alfés, Segrià)

(o Binfaro) Despoblat, antiga masia i poble, al nord del terme, a la dreta del riu Set.

Ha perdurat fins al segle XX una interessant creu de terme, gòtica, i les restes de l’antic castell de Vinfaro, del qual depenien els termes de la Manxa i de Torrepicona. Aquests llocs, que havien pertangut als Romeu de Lleida i als Montagut de València, foren adquirits el 1516 per la família Remolins, i el 1628 passaren als Riquer, marquesos de Benavent.

Al començament del segle XVIII ja era despoblat.