(País Valencià, segle XVII)
Mestre d’obres. El 1672 inicià a la seu de Tortosa la capella de la Mare de Déu de la Cinta, amb un projecte molt ambiciós i de gran qualitat sumptuària. La obra no seria enllestida fins al 1725.
(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Músic. Fou mestre de capella de la catedral d’Urgell i de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona.
Escriví obres per a veus, d’una gran qualitat.
(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Gramàtic. Era doctor en arts. El 1613 ocupava una càtedra a la universitat de Barcelona.
És autor de diversos llibres de caràcter didàctic, utilitzats com a text universitari.
(Barcelona, segle XVII)
Músic i frare benedictí. Estudià a l’Escolania de Montserrat. Prengué hàbit al mateix monestir el 1632.
Entre els seus càrrecs dins l’orde destaca el de prior de Nàpols.
Anton Marsal (Catalunya, segle XVII) Eclesiàstic. Era rector de Constantí (Tarragonès). És autor d’obres religioses i de poesies en castellà i en llatí.
Jacint Marsal (Vic, Osona, segle XVIII) Arquitecte. Treballà per a la seu vigatana i realitzà les obres de l’església de l’hospital (1748-53).
Joan Marsal (Catalunya, segle XVI) Escriptor. El 1576 publicà una miscel·lània de traduccions d’autors francesos i italians, que tingué força èxit.
Llucià Marsal (Vic, Osona, segle XVII) Religiós. És autor d’obres apologètiques i piadoses escrites en llatí i en castellà.
Miquel Marsal (Terrassa, Vallès Occidental, segle XVIII) Músic i frare jerònim. Fou deixeble de l’escolania de Montserrat. Pertanyia a la comunitat de Sant Jeroni de la Murtra. En fou mestre de capella.
(Catalunya, segle XVII)
Músic. Actuà com a mestre de capella de la catedral d’Urgell del 1655 al 1676.
Escriví obres religioses notables, entre les quals destaquen dues misses.
(Catalunya, segle XVII)
Erudit. És autor d’un episcopologi de Vic (1628), que redactà en llatí.
L’obra acull moltes notícies i precisions que no han resistit pas les revisions historiogràfiques posteriors.
(Ulldecona, Montsià, segle XVI – segle XVII)
Gramàtic i metge. És autor de l’obra Enchiridion verborum, publicada a Saragossa el 1603 i reimpresa a València el 1621.
(Catalunya, segle XVI – Barcelona, segle XVII)
Argenter. Apareix registrat al Llibre de Passanties amb dos treballs realitzats el 1571.
(Barcelona, segle XVII)
Argenter. Treballà devers la meitat de la centúria.
La seva obra palesa la plena introducció del barroc en els joiells de l’època.
Dades dels Països Catalans 