(Menorca, segle XVI)
Arquitecte. Es dedicà principalment a obres de caràcter militar. Fou arquitecte major del castell de Sant Felip d’es Castell. Traçà, el 1572, els plans de la fortificació d’Alaior.
Saura, Sebastià
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: segle XVI
Saura, Miquel
(Vinaròs, Baix Maestrat, segle XVI)
Gramàtic. Ensenyà a València, Pamplona i altres ciutats.
Publicà Grammaticae tabulae (1564), De constructione octo partium orationis institutio brevis (1566), Libellus de figuris rethoricis (1567) i Syntaxis cum obervationibus (1569).
Sapena, Gaspar
(Catalunya, segle XVI)
Militar. Serví a Flandes en temps de Felip II. Amb el grau de mestre de camp comandà un terç.
Santapau i Branciforte -germans-
Eren fills de Ponç de Santapau i Filingeri.
Antoni de Santapau i Branciforte (Sicília, Itàlia, segle XVI) Fou creat príncep de Butera el 1563. Fou president i capità general de Sicília (1546) i cavaller del Toisó d’Or. A la seva mort no deixà fills i fou succeït pel seu germà Francesc.
Maria Antònia de Santapau i Branciforte (Sicília, Itàlia, segle XVI) A la mort del seu germà Francesc heretà el principat de Butera, el marquesat de Militello i les baronies de Belmonte i Lentini. Muller de Girolamo Pietro Barrese, primer príncep de Pietraperzia, les seves possessions passaren a llurs descendents.
Francesc de Santapau i Branciforte (Sicília, Itàlia, segle XVI – 1590) Successor del seu germà Antoni. Fou també cavaller del Toisó d’Or. A la seva mort el principat de Butera, el marquesat de Militello i les baronies de Belmonte i Lentini passaren a la seva germana Maria Antònia. El marquesat de Licodia passà a la seva filla natural:
- Ramil·la de Santapau (Sicília, Itàlia, segle XVI) Princesa de Palazzuolo. A la mort del seu pare rebé el marquesat de Licodia, el qual passà als seus descendents i del seu segon marit, Muzio Ruffo di Calabria, que es cognomenaren Ruffo di Calabria-Santapau.
Santalínea, Gaspar
(País Valencià, segle XVI)
Orfebre. Obtingué el grau de mestre al gremi d’argenters de València i s’establí a Morella. El seu estil és renaixentista amb elements gòtics.
Obrà la creu processional de la parròquia d’Ares del Maestrat i la de Vistabella del Maestrat, i, encara, la custòdia de Vinaròs.
Sant Narcís, mestre de
(País Valencià, segle XV – València ?, segle XVI)
Pintor renaixentista anònim. Autor del retaule amb escenes de la vida de Sant Narcís que es conserva parcialment a la seu de València. Se li atribueix, també, una escena de l’Ecce-Homo.
Probablement fou deixeble dels Osona i de Pau de Sant Leocadi i n’acusa la influència.
Sant Llàtzer, mestre de
(València ?, segle XVI)
Pintor anònim. Actiu a València a la primera meitat del segle XVI, autor del retaule de Sant Llàtzer conservat al Museu Diocesà de València.
Malgrat l’època en què treballà, el seu estil és quatrecentista, relacionat amb el del cercle del mestre de Martínez Vallejo.
Sans, Melcior
(Illes Balears, segle XVI)
Eclesiàstic. Era bon llatinista. Fou tresorer del capítol diocesà de Mallorca. Una malversació de cabals el féu aparèixer com a culpable. Per aquest motiu fou condemnat a mort i executat. Sembla que tenia aleshores noranta-cinc anys.
Abans de morir pronuncià la frase “La forca és per al desgraciat“, que s’estendria a l’ús corrent de Mallorca i assoliria la categoria de refrany.
Sanoguera, Joan
(País Valencià, segle XVI)
Cavaller i marí. El 1568 fou nomenat capità de la nau capitana de l’estol organitzat per combatre als turcs. L’any següent participà de forma destacada a la guerra contra la rebel·lió dels moriscs de Granada. El 1571, amb un Ferran Sanoguera, era figura sobresortint de la batalla de Lepant.
Fou nomenat governador general de Tunis el 1573. L’any següent hi hagué de capitular davant els atacs turcs. Salvà en els tractes el dret de llibertat i amb cinquanta soldats, supervivents de la guarnició desfeta en combat, passà a Tràpani (Sicília).
Sanç, Pere Lluís
(València, segle XVI)
Escriptor. Doctor en drets, advocat de la ciutat de València; cavaller vinculat a la cort valenciana dels ducs de Calàbria.
Per encàrrec de Germana de Foix traduí al castellà les Reglas del sexto de las decretales (1535) i és autor de Trezientos proverbios, consejos y avisos (sd), en tercets. Fou un dels testimonis del procés de castellanització originat per la cort dels lloctinents generals de València el primer terç del segle XVI.
Dades dels Països Catalans 