(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Humanista i gramàtic. Ensenyà a Xàtiva i Morella.
És autor de les obres: Sintaxis del maestro Torrella en romance castellano, con sus noticias y advertimientos, no menos curiosos que necesarios, sobre algunas opiniones modernas que contra ella han salido (1609), De conscribendis Epistolis, deque variarum ratione ex variis auctoribus libellis (1617) i Magistral de la sintaxis del maestro Torrella (1619).
(País Valencià, segle XV – segle XVI)
Escriptor. Apareix documentat com a notari del 1492 al 1516. El 1474 concorregué al certamen poètic a honor de la Mare de Déu.
És un dels personatges de l’obra Lo somni de Joan Joan.
(València, segle XVI)
Poeta. Pertany a la nodrida escola satírica que es produí al seu temps a València.
Amb Andreu Martí Pineda i Joan Valentí compongué el Procés o disputa de viudes i donzelles.
(Illes Balears, segle XVI)
Escriptor. És autor de poesies en català. En elles es mostra obertament partidari de la revolució dels agermanats de Mallorca contra els abusos dels nobles.
(Rosselló ?, segle XV – segle XVI)
Mestre d’obres. Nomenat per Ferran II mestre d’obres del rei (1494).
Dirigí els treballs del castell de Cotlliure (1504), construí el pont llevadís del castell d’Elna i la fortalesa de Bugia (Algèria).
(Illes Balears, segle XVI)
Teòleg lul·lista. Canonge penitencier de la catedral de Mallorca. El 1586 era procurador del regne a la cúria romana per la causa de Ramon Llull.
Escriví, per encàrrec del rei, una Vida y hechos del admirable doctor y mártir Ramon Llull, en la qual, després de seguir detalladament la vida -segurament segons la Vida coetània– del mateix Llull, féu una defensa de l’ortodòxia lul·liana, citava la sentència definitiva de la causa, els privilegis favorables i els acords del concili de Trento. Fou publicada el 1606, conjuntament amb la versió castellana del Desconhort feta per Nicolau de Pacs. És autor també d’un assaig de Biblioteca luliana, de tema alquímic.
(Sardenya, Itàlia, segle XVI)
Títol concedit el segle XVI a Jeroni de Cervelló i Piccolomini de Siena (mort després del 1628), comte de Sèdilo.
(Xèrica, Alt Palància, segle XVI)
Escriptor. Fou poeta en català. Participà al certamen celebrat el 1532, a València, per honorar la Immaculada Concepció.
(Oriola, Baix Segura, segle XVI)
Eclesiàstic. Fou catedràtic de grec (1524) i oratòria (1530) a la Universitat de València.
Deixeble de Joan Andreu Estrany, contribuí a la difusió del llatí ciceronià, dins l’ideal humanista.
Publicà, entre altres obres, Oratio paraenetica de optimo statu reipublicae litterariae (1531).
Dades dels Països Catalans 