(Catalunya, segle IX)
Comte d’Empúries, devers el 843.
S’emparà efímerament del comtat en lluita amb Sunyer I, el comte legítim nomenat pel rei franc Lluís el Piadós.
El seu govern durà poc, en un període ple de confusió i de violència per al comtat, que aviat cauria en mans d’un altre usurpador, Guillem.
(Catalunya ?, segle IX)
Noble indígena got. El 827, juntament amb Guillemó, fill del comte Berà, promogué una revolta contra els comtes francs del litoral català, i s’establí a les comarques d’Osona i Bages.
Amb l’ajuda dels àrabs del Segrià i de l’emir Abd al-Rahman II arrasà el Vallès i assetjà Barcelona i Girona, però no pogué prendre-les a causa de la resistència del comte Bernat de Septimània.
Malgrat fracassar la rebel·lió, aquesta fou, durant el període comtal, l’única manifestació violenta de l’esperit indígena contra un domini foraster.
(Catalunya ?, segle IX)
Bisbe de Pallars i Roda (o Ribagorça). Obtingué el nomenament en el conflicte provocat per Esclua en intentar de constituir un arquebisbat d’Urgell deslligat del de Narbona. El bisbat d’Adolf es formà amb territoris segregats dels d’Urgell.
Fracassat el projecte (890), Adolf no fou deposat gràcies al prestigi del comte Ramon I de Pallars i Ribagorça (Ramon I de Tolosa), promotor del projecte, però hom decidí la desaparició del bisbat a la mort o renúncia d’Adolf.
(Barcelona ?, segle IX)
Eclesiàstic. Hagué d’oposar-se al prevere Madaix, que a l’església de Sant Esteve (possiblement fora la ciutat) volia restablir el ritu visigòtic.
Ajudà el monjo Aimoní de Saint-Germain-des-Prés, de París, quan, el 867, passà per Barcelona camí de Còrdova a la recerca de relíquies.
Assistí al sínode de Touzey (prop de Toul, Lorena) (860), i és probable que arribés fins al 861, que el succeí el bisbe Frodoí, d’origen franc.
Dades dels Països Catalans 