Poble (481 m alt), al nord del terme, prop de la riba esquerra del Llobregós.
La seva església parroquial (Sant Pere), depèn de la de Palou de Torà.
El 1014 és esmentat el castell de Talteüll.
Talteüll -Segarra-
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Segarra
Tallada, la -Segarra-
(Sant Guim de Freixenet, Segarra)
Poble, al sud del terme, damunt l’altiplà que separa les aigües de l’Anoia i del riu d’Ondara, al voltant de l’església parroquial de Sant Martí.
El castell de la Tallada és esmentat ja el 1193.
Sitges, les -Segarra-
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
(o les Sitges de Florejacs) Llogaret, al nord del poble, centrat en l’església de Sant Pere (annexa de la parròquia de Florejacs) i en el castell de les Sitges, d’origen medieval, força ben conservat.
Formava part del comtat d’Urgell.
Sisteró
(ant: Sesteró) Poble de l’antic municipi de les Pallargues, a l’esquerra del Sió.
A l’antiga església parroquial, dedicada a sant Salvador i que més tard depengué de la de Pelagalls, es venera la Mare de Déu de Bellvila.
Sió, ribera del -vall-
(Catalunya)
Vall de la Depressió Central Catalana, conca del Sió, afluent, per l’esquerra, del Segre, que inclou sectors de la Noguera, l’Urgell i la Segarra (i un petit sector marginal de l’Anoia).
Davalla de l’extrem occidental de l’altiplà de Calaf; més enllà de les Oluges, la vall s’amplia notablement al nord, vers el Llobregós, amb la plana de Guissona. D’Agramunt fins prop del Segre forma una vall més tancada, limitada, al nord, per la serra de Montclar i, al sud, per la serra d’Almenara.
Guissona, al sector segarrenc, i Agramunt, al sector urgellès, són els centres principals.
Fins a la divisió territorial de Catalunya del 1936 fou considerada per molts geògrafs com una comarca diferenciada.
Sió, el -riu-
(Catalunya)
Riu, afluent esquerrà del Segre.
Neix a la Depressió Central, al peu de la serra de Rubió, i s’estén en direcció sud-est – nord-oest, entre el Llobregós i el Corb, fins a desguassar poc abans de Balaguer.
Té 47 km de longitud; baixa de l’altiplà de la Segarra, i travessa el sector septentrional de la plana d’Urgell aprofitant un sinclinal entre la serra de Montclar (al nord) i les de Bellmunt i Almenara (al sud).
Les seves aigües s’aprofiten per a regatges a través del canal auxiliar d’Urgell o canal del Sió. La principal població per on passa és Agramunt.
Selvanera
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
Poble, al sector nord-est del terme, a la conca del Llobregós.
L’església parroquial de Sant Sebastià havia estat sufragània de la de Sanaüja.
Formà part de la baronia de Florejacs, que passà als marquesos de Gironella.
Segarra, la -Segarra / Urgell-
Nom tradicional de l’altiplà central. Unitat morfo-estructural de la Depressió Central Catalana, corresponent aproximadament al sector centre-oriental del què s’anomena Altiplà Central Català. Actua de divisòria d’aigües de la conca del riu Ebre, del Llobregat i dels mediterranis Gaià i Francolí.
El sòcol és d’origen terciari, amb sediments de l’antic mar que ocupava aquest sector, damunt del qual es disposa un estrat de calcàries i argiles de sedimentació lacustre. En general és un fragment de la Depressió Central que s’estén vers els darrers contraforts meridionals del Prepirineu; limitat al nord per la serra de Pinós, i per les serres del Tallat i de Forès, al sud.
El clima és típicament mediterrani continentalitzat, amb un alt grau d’aridesa i fortes oscil·lacions tèrmiques.
Sedó -Segarra-
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
(ant: Sadaó; ort trad: Ced) Poble, a la dreta del Sió. De la seva església parroquial depenia la de Cardosa.
El lloc és esmentat el 1099 en l’acte de consagració de l’església de Guissona. El 1379 pactà el veïnatge amb Cervera. Fou lloc reial.
Savines, coll de les
(Cervera, Segarra)
Indret on es formà la ciutat i on hi hagué, antigament, el santuari de la Mare de Déu del Coll de les Savines, nom que duu la imatge gòtica que presideix l’altar major de l’església de Santa Maria de Cervera.
Dades dels Països Catalans 