(les Olugues, Segarra)
(o Montfalcó del Duc, o de les Oluges) Poble (601 m alt), aturonat damunt la confluència del Sió i del seu afluent per l’esquerra, la riera de Vergós.
Les quinze cases del nucli, construïdes en forma compacta al voltant d’una plaça on conflueixen els vessants de les teulades, i l’església parroquial (Sant Pere), formen una fortificació completament emmurallada, probablement d’origen islàmic.
Era de la jurisdicció del duc de Cardona.
Relíquia de la Vera Creu. Coneguda amb el nom de Sant Misteri per un prodigi -resistència a ésser partida i degotament de sang- ocorregut el 1540.
La portà a Cervera el prevere Jaume Albesa, que l’obtingué d’un soldat, que morí a Martorell i que l’havia furtada en el saqueig de Roma (1527).
Fou objecte de culte i hom li erigí una capella a l’església de Santa Maria de Cervera, per a la qual feren un tabernacle i un altar l’escultor Jaume Padró i el seu fill Tomàs Padró (1787-1810).
En les secades era portada i banyada al torrent d’Ondara des del 1567. Hom també la invocava contra els endimoniats, que hi eren portats en processó.
El 1619 fou objecte d’un furt i d’una restitució que costà la vida a l’argenter Joan Balaguer.
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
Veure> Castellmeià (llogaret i antic terme).
(Sant Ramon de Portell, Segarra)
Antic poble, situat a l’oest del cap del municipi, pràcticament conurbat, al voltant de l’antic castell de la Manresana, centre del marquesat de la Manresana.
L’església parroquial és dedicada a sant Jaume.
Formà municipi independent fins el 1940, que es fusionà amb el de Portell per constituir el nou municipi de Sant Ramon.
(Cervera, Segarra)
Poble, dins l’antic terme de la Prenyanosa. Situat a la dreta de la ribera de Sió, davant el cap del municipi.
L’església de Santa Maria, esmentada ja el 1104, és d’origen romànic, però molt restaurada; és sufragania de la de Sant Miquel de Prenyanosa.
Damunt el poble hi ha, aturonades, les restes de l’antic castell de Malgrat, esmentat ja el 1078 dins la marca de Berga, que fou possessió de Santa Maria de Solsona.
(Estaràs, Segarra)
Poble, en procés de despoblament, situat al sector septentrional del terme.
El castell de Malacara, és esmentat ja el segle XI dins la marca de Berga.
L’església de Santa Maria és sufragània de la de Ferran.
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
(ant: Esllor) Poble (522 m alt), situat a l’est del poble, al cim d’un tossal entre la plana de Guissona i la vall del Sió.
De la seva església parroquial (Sant Julià) depenen el Far i Castellmeià, amb els quals formà un municipi el segle XIX.
(Anoia / Noguera / Segarra)
(o riu Bregós, o Riubregós) Riu, afluent esquerrà del Segre, a la Depressió Central Catalana.
Neix a 740 m alt, al vessant meridional de la serra de Pinós, al Solsonès, corre en direcció sud-est – nord-oest, i travessa la part septentrional de la Segarra, fins a desembocar prop de Ponts. El seu curs és de 48 km de longitud.
Rep com a principals afluents, per la dreta, el riu de Llanera i la riera de Sanaüja.
La seva vall ha estat aprofitada per a l’establiment de conreus.
(Biosca, Segarra)
Poble (612 m alt), a l’esquerra de la riera de Sanaüja.
La parròquia és dedicada a sant Miquel. Era de la senyoria dels marquesos de Gironella.
Al nord-est hi ha el santuari i antiga parròquia del Solà.
Dades dels Països Catalans 