(Segarra, segle XIII)
Priorat, depenent del monestir de Sant Pere de Casserres des del 1247, dins el bisbat de Vic, probablement vers Mirambell i Pujalt.
El 1277 es trobava sense monjos que l’administressin.
(Catalunya)
Jurisdicció senyorial, centrada en el castell homònim que pertangué als Josa.
Passà als Cortit (1571), als Bartomeu (1574), als Agulló (1613), als Ribera (1625) i, des del 1741, als marquesos de Gironella.
(Catalunya, segle XIV – segle XVIII)
Demarcació administrativa. Comprenia el Solsonès (incloses algunes zones veïnes) i la Segarra (també amb algunes inclusions). En depenia la sots-vegueria dels Prats de Rei, amb la qual sumava 21.948 h el 1718 (el segle XIV la vegueria era anomenada vegueria de Cervera i els Prats).
A causa de l’aïllament de la zona muntanyosa del Solsonès (que coincidia, a més, aproximadament, amb el ducat de Cardona estricte), amb el temps hom distingí la vegueria alta de Cervera (9.314 h el 1718) de la vegueria baixa de Cervera (11.664 h el 1718).
(Segarra, segle XI)
Sector de la comarca, adquirit pels comtes de Berga i de Cerdanya, dins la primera meitat del segle XI, a la frontera amb els musulmans.
Formava una estreta franja des de Castellfollit de Riubregós, el Portell, Pujalt, Ferran, Gàver i les Oluges, fins prop de Tàrrega, limitada al nord i al sud pels comtats d’Urgell i d’Osona–Manresa (aquests dos units al de Barcelona).
El 1058, el comte Ramon I de Cerdanya cedí al comte de Barcelona l’expansió de la seva marca més enllà de les Oluges.
(Catalunya)
Nom d’una suposada ciutat dels lacetans, segons Ptolemeu, i que Peire de Marca identificà, per una evolució morfològica molt dubtosa, amb el nom territorial de Segarra amb capital a Cervera.
Aquesta teoria ha estat adoptada per alguns historiadors mentre que d’altres situen Ascerris a Calaf.
Dades dels Països Catalans 